COMBATRE LES FLAMES DES DE LA UNITAT I EL BON ROTLLO

Cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor Conde - Quan el Perich diu “algo suyo se quema, señor Conde”, està assenyalant que la destrucció d’un bosc no és només una pèrdua ecològica, sinó també patrimonial, emocional i cultural —especialment si pertany a algú amb títol, poder o propietat. El fet que aproximadament el 72% dels boscos a Espanya siguin de propietat privada afegeix una capa de complexitat. El Perich ens recorda que, malgrat la propietat, la natura no entén de títols nobiliaris. El bosc és de tots, i la seva pèrdua ens toca a tots. 

No sé a Espanya, però a Catalunya quasi tots els camins forestals, tenen el pas barrat, fins i tot per accedir a la Vall D'Horta, cal demanar permís a la diputació. No sé què en pensarien els de la  colla de Sabadell, que solien anar-hi sovint.

Les campanyes de prevenció d'incendis que va llançar Icona a la fi dels 80 van apostar per l'esforç col·lectiu, les cares conegudes i una música enganxosa, encara que van acabar fracassant. Joan Manuel Serrat, en un dels sports de la llegendària companyia de lluita contra els incendis forestals. Tots contra el foc: combatre les flames des de la unitat i el bon rotllo - Ramón Álvarez

Des de la família Telerín, que en els 60 instava els nens a anar a dormir, la televisió espanyola no havia tingut una altra campanya de conscienciació tan popular fins que en 1988 l'Institut per a la Conservació de la Naturalesa (Icona) va llançar el seu recordat “Tots contra el foc”, una sèrie de reeixits espots que al costat de comercials –sense citar marques– com el de la noia nova en l'oficina, les nines que es dirigien maldestrament al portal de Betlem, les bombolles ballarines o la jove que cavalcava sobre la sorra de la platja convidant als homes a prendre una copa formen part de la història de la televisió a Espanya.

L'organisme que llavors depenia del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Navegació va voler donar un gir a la insulsa campanya “Encara ets a temps, evita l'incendi forestal”, que havia tractat de difondre sense pena ni glòria els beneficis del bosc i els riscos de les activitats humanes en la seva salvaguarda, per a tractar d'arribar a amplis sectors socials amb un missatge més senzill i directe.

Va ser així com l'agència Dard va idear una sèrie d'anuncis en els quals una sèrie de cares populars, a través d'una música pegadiza i l'ambient bucòlic que oferia la pròpia naturalesa en perill feien veure que la responsabilitat de conservar els boscos era de tots i bastaven uns senzills gestos per a aconseguir-ho, com el llançar burilles per la finestreta del cotxe, recollir els desfets d'una excursió o preparar les barbacoes campestres en espais oberts i sempre apagar el foc en acabar. Això sí, sense oblidar l'esment als agricultors i a pràctiques com la perillosa crema de rostolls.

La campanya es va iniciar en 1988 amb una sèrie de tres espots i un publireportatge en els quals ja es va incloure el popular jingle i les primeres cares de famosos entonant-lo i desfilant per paisatges idíl·lics. Entre ells el Fary, Manolo Escobar, els integrants de La Dècada Prodigiosa, Mari Trini, Baró Vermell, Mariano Ozores, José Antonio Labordeta o Paquito Fernández Ochoa, en una variada representació del star-*system de l'època.

En els anys posteriors es van sumar altres cares, totes de manera altruista, encara que ja amb el lideratge de cantants com Miguel Ríos o Joan Manuel Serrat, que va liderar la campanya de 1990 al costat d'un grup de nens que entonaven la tornada d'una cançó que es va convertir en un himne generacional que reproduïm íntegre.

Per a mantenir el caràcter coral de la campanya, encara que sense abandonar el lideratge de cada espot i donant més protagonisme a les dones, altres portaveus del missatge fins a 1992 van ser el duo Cruz i Raya, Teresa Viejo, María Escario, Pedro Delgado, José Luis Sanpedro, Jordi Estadella, de nou el Fary, María Teresa Campos, Juan Manuel López Iturriaga, Concha Cuetos i Juan Pardo.

El Fary, en un dels espots de la campanya “Tots contra el foc”

No obstant això, de la mateixa forma que Cleo, Cuquín, Maripí, Pelusín, Tete i Colitas no van aconseguir canviar els hàbits dels horaris espanyols i els menors no van avançar el somni a dos quarts de vuit de la tarda (les vuit a l'estiu), el positivisme de “Tots contra el foc” tampoc va aconseguir atallar l'avanç dels incendis forestals.

En 1994, just abans de la dissolució del Icona per l'assumpció de les seves competències per la majoria de comunitats autònomes i amb les responsabilitats mediambientals en mans del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, les campanyes de prevenció d'incendis van donar un nou gir, però aquesta vegada en sentit contrari, acabant amb la innocència i la unitat anterior.

Sense famosos, amb una intimidant veu en off sobre imatges de destrucció en blanc i negre i dades sobre el nombre de morts cobrades pel foc, la quantitat d'hectàrees calcinades i l'advertiment de les penes de presó que podien comportar qualsevol acció que provoqués un incendi forestal, intencionada o no, la màgia i el consens de “Tots contra el foc” va ser també pastura de les flames.

El manifest:

• “Un bosc verd és vital, pensa que el teu entorn no és d'adorn: per què ho deixes cremar?
• ”Avui és a la teva mà un millor futur llegar: un món verd i humà.
• ”Tots contra el foc, tots contra el foc, ajuda'ns a lluitar.
• ”Aquesta obra de segles és per als teus fills i l'han d'heretar.
• ”Aquesta obra de segles és per als teus fills i l'han d'heretar
• ”Tots contra el foc, tots contra el foc, el nostre bosc cal cuidar.
• ”Que no quedi mort, que no sigui un desert, tu el pots evitar.
• ”Qualsevol descuit és fatal, perquè assola la muntanya i res torna a ser igual.
• ”Tu ho pots evitar.
•  Fi de la cita.