No sé si Israel és el poble escollit, qui l’ha escollit i amb quina perversa finalitat ho ha fet, però el que si sembla palès és que el poble palestí no ha estat escollit per ningú, llevat per rebre totes les garrotades davant la indiferència d’aquesta feixuga maquinària d'ineficàcia que és la Unió Europea i la passivitat dels seus germans àrabs, i amb la descarada connivència dels EEUU a favor dels israelians.
No seré tan innocent com per parlar de bons i dolents, en els conflictes només hi ha dolents, i els únics bons a ambdues bandes és el poble que rep les garrotades i suporta les penalitats i injustícies. Entenc també les pors i la necessitat de defensar-se dels israelians davant el poderós enemic que llevat per mar l’envolta, però s’ha de dir també que l’estat d’Israel es va crear l’any 1948 d’una manera artificial o artificiosa, expulsava precisament del territori que ara ocupen als palestins. Va doncs començar la cosa malament i continua fins al punt que, malgrat estar condemnats a entendre’s, sembla no hi ha manera ni perspectives a mitjà termini que així sigui, i aquesta situació enquistada i perversa amb la humiliació permanent de l’Estat d’Israel vers el de Palestina i els atacs intermitents, però sagnants a la inversa, no fan més que generar odi, i més odi.
Tota aquesta reflexió té a veure amb la profunda impressió que em va causar al seu dia el traspàs de la frontera amb Egipte dels ciutadans palestins, la sensació era que fins i tot respiraven millor, com si una alenada d’aire fresc els eixamples els pulmons, i era gent d’un costat i l’altre de la política a Palestina, però la sensació era que respiraven llibertat.
Terrible terra aquesta de Palestina on va començar tot o part de tot i com una maledicció pateix des de fa ja segles una inestabilitat endèmica. Israel s’equivoca o així m’ho sembla. No pots ofegar un enemic al qual mai podràs derrotar, ans al contrari el sumeixes en la desesperació que només fa que generar més odi vers el teu Estat i més ciutadans pacífics disposats a lluitar per defensar el no-res que tenen.
Terrible terra aquesta de Palestina on va començar tot o part de tot i com una maledicció pateix des de fa ja segles una inestabilitat endèmica. Israel s’equivoca o així m’ho sembla. No pots ofegar un enemic al qual mai podràs derrotar, ans al contrari el sumeixes en la desesperació que només fa que generar més odi vers el teu Estat i més ciutadans pacífics disposats a lluitar per defensar el no-res que tenen.
No se’n sortirà Israel d'aquesta lluita i pot acabar perdent-hi molt amb la seva per a mi errònia estratègia, ells tenen molt a perdre i els Palestins ja ho han perdut gairebé tot i aquesta circumstància juga i molt en contra dels israelians. Enmig Egipte que rep més de mil milions de dòlars anuals dels EUA per les seves suposades influències amb els palestins i que ara es troba en un carreró sense sortida i de moment està deixant fer als israelians.
En vista d'aquest panorama tan incert, els respectius Déus podrien mirar de fer-hi alguna cosa, són massa morts cada dia, morts d'innocents, per cert, ciutadans, no soldats.
De primeras puede parecer en un ejemplo de comportamiento humano de cómo los peerseguidos pueden trocarse en perseguidores, las víctimas o herederos de víctimas en verdugos. Pero el virus sionista hizo que fuera algo más, tal vez la recuperación de una antigua obsesión por considerarse elegidos de un dios que necesitan a capricho, que según ellos (como es invención no cuesta nada) estaba siempre de su parte frente a todos los enemigos habidos y por haber del entorno. Hay una fechoría ideológica que viene de antiguamente en la idea de esa gente y no les apeas, sobre todo si un protector mayor les ha permitido crecer belicosamente (no te cuento económicamente para sus clases dominantes por el mundo)
ResponEliminaTienen el dinero y el poder de su parte. Pero lo más terrible es que todo lo que denuncia Chomsky es de hace 11 años. La coartada de Netanyahu no se sostiene.
ResponEliminaEse asesino no tiene coartadas, solo miente con alevosía y para justificarse ante los que le apoyan.
ResponEliminaEl único dios que los ha escogido es el omnipotente dólar.
ResponEliminaSon unos asesinos genocidas y a mí que no me vengan con aquello de que «no lo son todos», porque ya no me vale. Y es que no se trata de números, cantidades y estadísticas; se trata del fondo permisivo y cómplice mantenido en el tiempo con "Netanyahu y los cuarenta ladrones".