EL RIGOR I LES PRESSES

El diari va informar aquest dijous a la seva edició digital de la mort d’Antonio Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va capitanejar el fallit cop del 23- F. Molts altres mitjans havien donat ja la notícia i, després de realitzar diverses trucades, es va donar per confirmada la mort. Tot i això, una hora després era necessari aclarir que no havia traspassat, sinó que es trobava en estat crític. Divendres, la família detallava que Tejero havia aconseguit l’“estabilitat clínica” i continuaria la recuperació a casa.

“Després que tots els diaris i notícies informessin de la seva mort, ara resulta que està... en estat crític?... quina patinada de tots i totes”, lamentava un subscriptor a l’edició digital. Una altra lectora es preguntava amb senzillesa desarmant: “Per què es diu que ha mort si encara no ha passat?”

L’error d’haver publicat la informació sense que estigués prou contrastada arribava a penes unes setmanes després que nombrosos mitjans -inclosa també en aquesta ocasió La Vanguardia - informessin de la mort de l’expresident d’Extremadura Guillermo Fernández Vara quan la defunció encara no s’havia produït. El fet que destacats membres del partit socialista expressessin el seu condol a les xarxes socials abans d’hora, va contribuir que el diari considerés que la mort estava confirmada.

Un subscriptor, en un comentari de l’edició digital, emmarcava el problema amb precisió: “No entendré mai aquesta necessitat de ser el primer en donar la notícia abans de contrastar-la. És arriscat, insultant, sigui qui sigui el personatge de qui es tracti. No passa res per esperar uns minuts per donar la notícia amb rigor”.

L’aspiració lògica de tot mitjà de comunicació és oferir la millor informació als seus lectors abans que els seus competidors. Les entranyables imatges en blanc i negre de principis del segle passat, amb nois alçant un diari a l’aire al mig de freqüentats carrers mentre criden “exclusiva” o “edició especial” demostren que no es tracta de res nou, sinó d’una ambició pròpia de l’exercici periodístic.

L’era d’internet i la cultura de la immediatesa, amb les alertes dels mitjans arribant a l’instant als telèfons dels ciutadans, han elevat la pressió per no quedar-se enrere. Però com expressen els nostres lectors abans que ser els primers -que també- el que ens demanen és informació fiable i rigorosa. Joel Albarrán Bugié