VIURE EN UNA AUTOCARAVANA A MADRID

El taxista es va emportar ahir a la nit una impressió equivocada. Enmig d'una d'aquestes avingudes gegants i solitàries, prototip de nova zona residencial als afores de Madrid, Antonio va demanar al conductor que aturés el cotxe davant d'un gran supermercat. L'home, abans de cobrar el viatge, va treure el cap per la finestreta i va intentar atansar amb la mirada l'últim pis d'una moderna urbanització contigua de 10 plantes. “Aquí les cases han de costar una barbaritat, no?”, va preguntar impressionat. L'Antonio va arronsar les espatlles i va riure per endins. El taxi se'n va anar i l'Antonio va fer el salt a l'edifici on ja només queden disponibles estudis de 20 metres quadrats per 210.000 euros —en aquest barri del nord de la ciutat, un immoble d'una habitació ja costa gairebé 600.000 euros— i es va dirigir cap a un pàrquing de sorra discret i envoltat de tota la ciutat on l'Antonio té casa seva, la més casa de la casa, la més antiga. autocaravana Fial Ducato Carioca de l'any 2003 que va comprar el 2019 de segona mà per 22.000 euros. Allí, com cada nit, va tornar a dormir a cama solta.

Antonio Domènech, de 37 anys, va néixer a Alcoi (Alacant). És funcionari de l'Estat en un col·legi públic des que en la darrera convocatòria del 2024 de les oposicions a mestre d'Educació Primària a la Comunitat de Madrid obtingués, després de diversos intents previs, una plaça definitiva, encara que “en condició de destinació provisional”, és a dir, “sense un col·legi per a tota la vida”. Ningú al centre educatiu —de més de 1.000 nens— sap que viu en una autocaravana encara que aparqui a poc més d'un quilòmetre de la seva feina, on arriba en patinet elèctric als matins com si acabés de sortir de qualsevol d'aquests blocs mastodòntics d'habitatges. "No m'importa que es conegui, però no seré jo qui ho expliqui. Si s'assabenten, que sigui perquè ho descobreixen", assegura Antonio, que per seguretat prefereix no donar el nom del barri en qüestió.

La decisió d'Antonio de traslladar-se a una autocaravana va partir d'una “reflexió matemàtica”. Fastiguejat de compartir pisos a Madrid on la major part del temps ho passava en una habitació individual de cinc metres quadrats, Antonio es va plantejar que si era capaç de viure en aquest espai diminut, “per què no en una autocaravana de les mateixes dimensions?”. El 2019, quan treballava com a monitor de gimnàs, el lloguer es menjava la major part del seu sou. "A més, per anar i venir de la feina i els estudis havia d'invertir gairebé quatre hores al dia. Estar a Madrid no em permetia res més que viure per treballar", recorda. A través de vídeos de Youtube, com els que ell mateix puja a la plataforma avui dia, es va inspirar per fer el pas. "Era l'única opció viable que vaig trobar per adquirir una independència. Per mi era un pla perfecte, però sabia que tindria crítiques", comenta. Per convèncer els seus pares, per exemple, va preparar una presentació a l'ordinador on detallava els detalls amb imatges i càlculs econòmics.

Després de passar per nombrosos pisos al centre de Madrid, des de Plaça d'Espanya fins a Aluche o Torre Arias, l'Antonio va comprar la Dromolola —així ha batejat la seva autocaravana—. La primera nit va ser el 3 de gener de 2020 en un pàrquing de Camp de les Nacions. Des de llavors la fórmula sempre ha estat la mateixa, viure al costat del seu lloc de treball “per facilitar-se la vida”. "M'hi vaig acostumar ràpid. Encara que no sóc d'idealitzar aquesta vida, perquè això té avantatges però també molts inconvenients. Jo no venc que això sigui l'ideal d'habitatge perquè no ho és. Però per a mi, en aquest període de la meva vida, ha estat un encert", confessa.

Antonio es va treure les oposicions de mestre estudiant en aquest saló on gairebé cada objecte és plegable i amaga un doble ús. Un cop va aconseguir entrar a la llista de professors interins, va comprovar que l'autocaravana li donava un gran avantatge davant de la resta de mestres. “El primer que ofereixen sempre són places en pobles que són on Crist va perdre l'encenedor”, explica. "Per algú d'Alcorcón o Fuenlabrada, anar-te'n fins a Velilla de Sant Antoni o La Cabrera és impossible. Per això la gent els rebutja sempre. Poden trigar gairebé dues hores a arribar pels embussos del matí o el transport. Per mi era molt senzill, podia aparcar a la porta de l'escola i viure-hi", prossegueix. Així, agafant el que els altres rebutjaven, Antonio va anar sumant punts i va avançar a la llista de l'oposició a molta més velocitat.

Tot i que després de sis anys, i havent obtingut una feina estable d'uns 1.900 euros al mes, ja podria aspirar a hipotecar-se o ficar-se en un lloguer, els comptes —igual que el 2019— segueixen sense sortir-ne. "Jo visc en una autocaravana ara mateix perquè vull, no per necessitat. Encara que evidentment si els preus de l'habitatge fossin uns altres, marxaria a una casa, que és el meu projecte de futur. El que passa és que després d'aquesta experiència satisfactòria a l'autocaravana m'he tornat més exigent i el que no estic disposat és estar ofegat com vaig fer durant deu anys", comenta. "Si hagués descobert això amb 25 anys no hauria malbaratat milers d'euros en lloguers d'habitacions i potser ja podria entrar a una casa", declara Antonio, les despeses mensuals del qual no arriben als 100 euros al mes. Per a l'electricitat n'hi ha prou amb dues plaques solars i dues bateries de liti. Amb tres hores al dia sota el sol en té prou. La calefacció funciona amb gas propà i l'aigua l'aconsegueix a benzineres on emplenar el dipòsit de 100 litres és gratuït. L'internet ho obté a través de targetes de dades il·limitats. En treballar de dilluns a divendres amb horari fix, gairebé no gasta en gasolina els caps de setmana. Antonio reivindica la seva decisió i adverteix, "Hi ha moltes més persones com jo. No només a Palma, també a Madrid. Persones que troben a l'autocaravana una combinació d'una cosa econòmica i de llibertat. Persones que no volen ni poden passar pel cèrcol de la bogeria que estem patint amb l'habitatge a Madrid. M'han arribat més casos, per exemple, a Moratalaz, a Alca assenyala. A pocs quilòmetres del seu aparcament, per exemple, al costat d'una boca de metro a Hortaleza, hi ha diverses persones vivint en caravanes i cotxes que es camuflen amb altres vehicles.

A Espanya, el nombre de propietaris d'autocaravanes s'ha multiplicat la darrera dècada. Mentre que el 2015 es van matricular 2.491 autocaravanes i campers, el 2024 van ser 6.459, segons dades facilitades per ASEICAR, l'Associació Espanyola de la Indústria i Comerç del Caravaning. La Comunitat de Madrid va ser el curs passat la tercera amb més matriculacions després de Catalunya o Andalusia, que atrauen la major part del moviment del caravaning en tenir costa. ASEICAR defensa les autocaravanes com a forma d'oci, "no d'habitatge", i insisteix a denunciar que "les autocaravanes no poden ser la solució davant la manca de pisos a zones turístiques" en referència als problemes a Palma de Mallorca. La normativa vigent permet aparcar les autocaravanes a la via pública i pernoctar-hi. El que és prohibit és “acampar”, és a dir, treure elements que sobresurtin com tendals, escales o taules i cadires.

"La realitat és que el problema de l'habitatge és l'última empenta al nostre sector", assenyala José Talaván, de 53 anys, col·laborador de l'empresa Camper Van Madrid que es dedica a la compravenda d'autocaravanes a Humanes. "Estem venent entre cinc i vuit al mes. Abans la mitjana eren una o dues. Una gran part dels clients la volen per deixar els seus lloguers i viure aquí. La setmana passada va venir una dona amb els seus gossos i aquest matí ha trucat un noi jove. A Madrid no és encara un fenomen de milers de persones però sí que pots trobar força casos", explica Talaván. "Espanya va 10 anys darrere de França, on l'autocaravana és una cosa cultural", apunta.

A l'escalfor d'una sopa de verdures que escalfa a la cuina de la part del darrere de la Dromolola, l'Antonio confessa que no s'ha oblidat de buscar casa. Continua utilitzant sovint aplicacions com Idealista, ja només per comprar. Fa poc va estar fent visites i es va voler quedar un estudi al Tribunal de 37 metres quadrats que en principi costava 215.000 euros. “Tres hores després de veure'l em van trucar per dir-me que ho acabaven de vendre per 240.000 a un espanyol que ho volia com a inversió”, recorda.  David Expòsito a el pais.es