Una editorial espanyola ha clonat el manuscrit Voynich,(*) el misteriós llibre que ningú ha pogut desxifrar. És un dels llibres més misteriosos del món, un manuscrit amb segles d'antiguitat escrit en un llenguatge desconegut que ningú ha aconseguit desxifrar.
Han estat molts els que s'han passat la vida donant-li voltes al manuscrit Voynich, la barreja d'escriptura i dibuixos de plantes estranyes i dones nues ha fet creure a alguns que posseeix poders màgics.
El llibre es troba a la biblioteca Beinecke de la universitat de Yale, i rarament surt d'allà. Després d'un procés apel·lacions que s'ha allargat durant 10 anys, Siloé, una petita editorial al nord d'Espanya el publicará.
El manuscrit porta el nom de Wilfrid Voynich, antiquari que el va comprar el 1912 d'una col·lecció de llibres pertanyents a jesuïtes italians. Durant molt temps es va creure que era el treball del frare franciscà del segle XIII Roger Bacon, l'interès per l'alquímia i la màgia el va portar a la presó. Aquesta teoria es va descartar quan el manuscrit va ser datat entre 1404 i 1438.
Altres van apuntar a un jove Leonardo da Vinci, que va escriure aquest codi per escapar de la Inquisició.
Les plantes que apareixen no han estat reconegudes, els mapes astronòmics no revelen molt i les dones que apareixen ofereixen poques pistes. La biblioteca Beinecke rep milers de missatges de correu electrònic cada mes de persones que afirmen haver descodificat el manuscrit, diu René Zandbergen, enginyer espacial que dirigeix un bloc sobre el manuscrit.
A Siloé el portarà prop de 18 mesos fer els primers facsímils, en un laboriós procés que es va iniciar a l'abril quan un fotògraf va prendre instantànies detallades de l'original en la Universitat de Yale.
Curiós que després de tant de temps ningú hagi estat capaç de desxifrar-lo, igual ara en editar-lo Siolé i arribar a més gent, potser algú sigui capaç de desxifrar-lo, o potser podria fer-ho un programa informàtic, el que em sorprèn és que encara no hagin provat aquesta última opció. Tot escrit ha una lògica determinada i aquest manuscrit també l'hauria de tenir.
No és la primera vegada que he vist les fotos del manuscrit i veient-les, mirant-les amb atenció, el que sembla evident és que fou escrit per algú italià, com ja es deia en parlar del seu orígen, entre 1404 i 1438.
(*) L’editorial Siloé, Arte y Bibliofilia, una petita, però prestigiosa editorial de Burgos especialitzada en facsímils, va obtenir els drets per clonar el Manuscrit Voynich fins al més mínim detall.
Siloé va anunciar el 2016 que faria una edició limitada de 898 còpies idèntiques a l’original, incloent-hi taques, forats i imperfeccions del pergamí. Les notícies de l’època confirmen que el projecte va tirar endavant i que la reproducció es va posar en marxa aquell mateix any.
Tot i que les notícies no especifiquen en aquests resultats si totes les còpies ja s’han distribuït, sí que deixen clar que la reproducció es va realitzar i que Siloé va ser l’editorial responsable.



Només un incís que ja m'imagino que semblarà una fotesa, però no ho és si es considera des del punt de vista de la cultura fotogràfica. Dir "prendre instantànies" és una expressió incorrecta en aquest cas. (Pitjor encara dir, "instantània detallada" que més aviat sembla una contradicció) Una instantània és una foto que es fa ràpida i improvisadament. Sens dubte, no era aquest el cas, que requereix il·luminació acurada i alguns detalls més que necessiten temps i preparació.
ResponEliminaNo és una fotesa des del punt de vista d'un entès. I ho és des del punt de vista d'un ignorant. Però l'interès rau en el fons no en la forma.
ResponEliminaAquí la IA informa: “prendre instantànies” és perfectament correcte en català quan parlem de fer fotos ràpides o captures.
“instantània” és un nom femení, i per tant el plural correcte és instantànies.
L’expressió prendre + nom és totalment normativa: prendre apunts, prendre mesures, prendre decisions… i també prendre instantànies.
En cap moment m'he referit a la correcció gramatical, sinó a l'ús del vocable instantània que és sens dubte erroni per referir-se a una fotografia que requereix tot el contrari a la instantaneïtat i que requereix mètode, tècnica elaborada i precisió.
EliminaÉs només una qüestió de voler entendre el que humilment exposo.
Al igual la I.A. sirve para ayudar a descifrar el código en el que está escrito.
ResponEliminaSalut
De moment no ho ha aconseguit.
ResponEliminaSalut