
La primera vegada que vaig fer servir Netflix va ser el 2003 a Santa Mònica, buscant una alternativa a la programació idiota de la televisió dels Estats Units. En aquells temps remots de principis del segle XXI, funcionava mitjançant trameses de DVD per correu d’anada i tornada. Netflix va començar el servei de streaming per internet el 2007, essencialment per a l’Amèrica del Nord, però mantenint el DVD fins al 2011. En aquella data va passar al model streaming per subscripció i amb abast global. És curiós que, amb internet operatiu des del 1969, no es pensés abans en la distribució en línia.
En realitat, sí que s’hi havia pensat. El 1996 el meu col·lega Jonathan Taplin a Los Angeles va crear una companyia de distribució de pel·lícules per internet anomenada Intertainer. Els grans estudis de Hollywood es van ensumar el perill i amb amenaces legals van aconseguir tancar l’empresa. Una dècada més tard, amb el desenvolupament de la capacitat d’internet, no van poder esclafar Netflix dins la seva closca. El 2024, amb 270 milions de subscriptors, el valor borsari de Netflix (280.00 milions de dòlars) doblava el valor conjunt dels grans estudis tradicionals, Disney, Universal, Warner Brothers i Sony, malgrat que tots ells també van iniciar serveis de streaming.
La història de Netflix exemplifica la transformació de la indústria audiovisual global en una indústria fonamental del nostre temps, no només pel pes econòmic (valor estimat en 2,5 bilions de dòlars) sinó per la influència cultural. Netflix el van fundar el 1997 dos joves emprenedors a Scott Valley, a les muntanyes es Santa Cruz, una àrea coneguda per la seva contracultura. A Santa Cruz hi vivien aquests emprenedors: Reed Hastings, graduat de Stanford, que encara dirigeix l’empresa, i Marc Randolph, un novaiorquès, emprenedor serial que va deixar Netflix el 2003 per continuar innovant.
L’èxit del seu model de negoci va redefinir el món audiovisual. Van emfatitzar el contingut, primer amb llicències de productes existents i després amb producció pròpia. La seva estratègia de màrqueting es va basar a obtenir en temps real les preferències de cada abonat mitjançant un algoritme que permet insistir en aquelles preferències a nivell individual. Van incorporar el model de negoci de les xarxes socials basat en l’obtenció de dades dels usuaris i van ajustar les seves produccions a les tendències detectades.
L’èxit del model de negoci de Netflix va redefinir el món audiovisual
Des del 2011 van apostar per la globalització, no només de subscriptors, sinó de producció de continguts. Així van aconseguir creació i difusió a Corea, a l’Amèrica Llatina, a Àsia i a Europa, amb sèries creades a Escandinàvia, Holanda, Alemanya i particularment Espanya, on apareixen tot sovint Euskadi i Catalunya (la recent Ciutat d’ombres). Aquesta multiculturalitat no només ha contribuït a l’expansió global en subscriptors sinó que s’ha beneficiat de reserves ignorades de creadors. També ha estat important l’adaptabilitat de Netflix. El 2022, després de la covid, va perdre el 70% dels subscriptors i va caure en picat a la borsa. Va fer diversos canvis i es va recuperar plenament, superant la competència dels estudis que ara combinen streaming amb sales de cinema.
Actualment Netflix ha llançat dues estratègies ambicioses. Entra en la producció de videojocs, el sector de més creixement. I ha ofert l’adquisició d’una part de l’històric estudi Warner Brothers, els estudis i el negoci streaming (HBO Max), deixant fora el negoci de televisió per cable (com la CNN). El més valuós és el catàleg inigualable de Warner Brothers (de Casablanca a Harry Potter ). Paramount Skydance ha entrat fort a competir. El director executiu és David Ellison, amic de Trump, i Jared Kushner participa en l’opa. Ara per ara, Netflix està guanyant. El planeta Hollywood es dilueix en la història, mentre el nostre imaginari audiovisual passa a ser ocupat per una multicultura global gestionada per plataformes d’internet basades en algoritmes que ens escodrinyen la ment.
Disculpes pel Off-topic:
ResponEliminaReferent al teu comentari a casa meva sobre migrar a Wordpress. (Segurament allí no el veuries).Mal assumpte. migrar. Abans era una cosa, però l'han complicat molt amb el nou sistema d'edició per a blocs. Pràcticament impossible accedir a codi i per acabar-ho d'adobar, el pla gratuït té massa limitacions. Estic cercant alternatives.
Millor, ho he intentat suara i es molt complicat. D'entrada no em deixa entrar als meus blocs que tinc allí - ho reconec -, abandonats des de la pandèmia. Ja m'informaràs si trobes alguna alternativa.
ResponElimina