KILL PHIL (MATAR LA MARMOTA)

 Si la marmota de Punxsutawney hagués estat detinguda dilluns, sis setmanes més de feixisme als Estats Units. Però emmanillada o no per la policia d’immigració de l’ICE, la bestiola hi és per predir si les sis setmanes seran d’hivern o si s’avança la primavera. Va optar pel fred. I això és elegir igualment fúria, això és escollir ràbia. “En Phil va sortir, va triar la violència i va tornar a la clandestinitat”, diu @calidaysay, que s’erigeix com a veu de tots aquells que estan fins al capdamunt de gelor. La tarantinesca Kill Phil, ja a les seves pantalles.

Aquesta violència s’escamparà per bona part de Nord-amèrica, perquè als Estats Units i al Canadà hi ha una trentena de marmotes més que prediuen el temps el 2 de febrer. De destinades a llevar-se d’hora aquell dia perquè ensumin l’aire, també hi ha vuit marmotes dissecades (una d’elles, l'Orphie, des del 1908 seca com el taló d’un apatxe) i unes quantes més de peluix (l’Stormy Marmot, a Colorado, mereix ser a un museu de cera). I a més d’un parell d’armadillos i també d’esquirols, un caiman, un llamàntol i molts d’altres, cal comptar amb l’opinió de la funda d’un pal de golf amb forma de marmota i –atenció– d’unes nou persones disfressades de rosegadors (la de la ciutat de Cumberland és “espectacular").

Els furiosos que surtin de cacera primer hauran de destriar, perquè no tots han apostat pel fred. Dels 74 animals i no tan animals que han fet la predicció, 39 diuen que hivern; 35, que acaronarem aviat la primavera. Això és un 53% vers un 47% de discrepància.

En segon lloc, hauran de carregar-se d’arguments per justificar com cal per què canalitzen la seva ira en tots ells. Perquè el fred no agrada, d’acord, però tampoc que hi hagi disfressats. També resulta violent fingir que acceptem que una marmota xiuxiuegi la predicció a l’orella del president del seu club de fans en un suposat idioma anomenat groundhogese, i que aquest senyor digui quin temps farà mentre tots fem veure que ho ha dit l’animal.

El caos a Kill Phil està servit. @gamestop ofereix cent dòlars per a qualsevol que els dugui en Phil. “Sense preguntes”, demanen. Li fan veure que és complicat, que exigeix un pla més elaborat que el d’Ocean’s eleven. Les amenaces arriben també dels restaurants. Els Denny’s presenten un nou àpat per als propers dies: “Plat Punxsutawney: medallons de marmota a la planxa amb patates rostides”. I se succeeixen les peticions per fer anar graelles, microones, barbacoes i –temps moderns– fregidores d’aire (@itsqail).

Però en Phil és dur de rosegar. És el rei. És la més veterana de les marmotes. I malgrat tenir un 39% d’encerts al llarg dels anys, no ha deixat de predir el temps cada 2 de febrer des del 1886. Sense por: 110 vegades ha anunciat més fred; 21 cops, una climatologia més agradable. 

En Phil, a més, no està de bon humor. Perquè, què carall ha de veure la seva ombra per dir si hivern sí, hivern no si el desperten de l’estat de letargia i, a sobre, un dilluns, i ennuvolat? En sa vida no l’han deixat hibernar, com fan les bones marmotes salvatges. 

I hi ha una altra cosa que corroeix en Phil. En el record està la tràgica mort del seu company Chuck, la marmota meteoròloga novaiorquesa. El 2 de febrer del 2014, a l’alcalde de llavors, Bill Di Blasio, se li va caure de les mans. Això davant de tot de quitxalla. El trauma i el traumatisme van ser fatals. El pitjor del marmoticidi van ser els intents del zoo i de l’alcalde d’encobrir-lo. En Phil vol ser el protagonista de la seva pel·li, vol el seu Kill Bill. Serà Kill Bill 2 quan es creui amb el Murray que el va menysprear dia sí i (el mateix) dia també. No hi haurà ICE que l’aturi.

Dilluns, en Phil va pronosticar una era de foscor. En aquest teatre de l'absurd, la batalla està servida. Hi haurà baixes i desgràcies, però caigui qui caigui serà penal per al Madrid. - Àlex Tort Sagués