L'ÚLTIM ACTE DE L'OPERETA

 L’opereta és un gènere derivat de l’òpera i que es va desenvolupar al llarg del segle XIX, primer a París, més tard a Viena i després a la resta d’Europa­. La seva característica fonamental consisteix a desenvolupar una trama inversemblant i esbojarrada, que va adreçada a un públic diferent del de les grans òperes i que preferia obres més curtes i lleugeres. El jutge Juan Carlos Peinado no és Offenbach, però ha acabat component una instrucció amb el cas Begoña Gómez a la qual podria posar música i el resultat final s’assemblaria a una d’aquestes operetes, les trames de les quals oscil·len entre la intriga rocambolesca i la farsa exagerada.

En molts moments de la instrucció, la lletra no aguanta i la música desafina, però Peinado com Offenbach està lluny de l’academicisme, així que a tots dos els salva la capacitat d’improvisar i de trobar el seu lloc en un gènere menor però d’aplaudiment fàcil.

Certament, el cas Begoña Gómez és una truita sense ous, que no és alta cuina, sinó una fantasia mental. El compositor d’aquesta opereta, patrocinada per una llarga llista de marques blanques de l’extrema dreta per fer saltar pels aires el sanchisme, tant sí com no, ha estat corregit tretze vegades per l’Audiència Provincial de Madrid per falta d’indicis o de motivació. Tot va començar amb quatre retalls de diari, alguns fins i tot equivocats en la seva elecció perquè es referien a una altra persona amb el mateix nom. Però això és una llicència en les operetes i algú fins i tot ho pot trobar divertit.

Dos anys ha dedicat Peinado a la seva obra capital, com Offenbach amb Orfeu als inferns, d’èxit discret fins que un crític va descobrir que es tractava d’una sàtira contra Napoleó III i, com li ha passat al jutge amb la seva instrucció, l’oposició política va passar a aplaudir la seva astúcia.

Dilluns va fer desfilar la dona de Sánchez pel jutjat per recordar-li que l’acusa de quatre delictes, malgrat que l’UCO va informar que el software de la discòrdia no va donar mai beneficis i que el fiscal demana que s’arxivi la causa. Peinado pensa que no hi ha final millor per a la seva opereta que un tribunal popular, mentre dubta si li retira el passaport. Offenbach no s’hauria atrevit a tant. Màrius Carol. 

Clar que Offenbach podia ser moltes coses, pero no era un tranuïtat prevaricador compulsiu, com el jutge Peinado.