08 de juny, 2026

"SIX, SEVEN, BRO"


 L’últim disc de Rosalía va donar peu a diverses interpretacions sobre la tendència dels joves a buscar refugi en la religió davant un món tan convuls i mancat de certeses fiables. També els concerts del grup Hakuna van donar la impressió d’exercir una atracció renovada dels joves cap a la fe catòlica. Tot i això, segons l’últim baròmetre del CIS, la societat espanyola està cada cop més secularitzada, incloent-hi els joves, que ja han crescut en un entorn aliè a les consignes catòliques dels seus progenitors o avis. Entre els 18 i els 24 anys, un 29% es consideren catòlics, però només el 15% són practicants. Això sí, aquests últims són molt més actius, s’expressen amb més intensitat, per exemple a les xarxes socials. No ho viuen com una cosa íntima, sinó com una exhibició d’identitat que els fa diferents de la resta. En aquest segment se situen molts homes joves i votants de l’extrema dreta.

Aquestes xifres no signifiquen que els espanyols siguin especialment descreguts. Els experts apunten a una certa barreja de formes d’espiritualitat. Aquest “creure en una cosa” que no comporta cap intermediari, ni molt menys una implicació amb institucions com l’ Església, subjecta a normes, encara que de vegades segueixin els ritus catòlics com una prolongació cultural. Les enquestes sí que perceben en els més joves cert auge de l’anhel de transcendència i espiritualitat que, pel que sembla, el Vaticà prova de captar amb viatges com el del Papa a Espanya. De manera que aquí tenim Lleó XIV al papamòbil convertit en fenomen viral per moure alternativament les mans amb les palmes cap amunt, un gest que sol acompanyar l’expressió “ six, seven”, popularitzada a internet entre els joves per dir una cosa així com “més o menys” o “ja serà menys”, però pel que sembla procedeix de la cançó d’un raper que no hi té res a veure. Una picada d’ullet del Papa als joves, als quals insta a “alçar la mirada” i no deixar-se portar per l’entotsolament de les xarxes socials i la polarització de l’algoritme que tant atreu just aquell sector d’homes joves escorats cap a la ultradreta. Com se’ls pot convèncer que les coses no són blanques o negres? Que el diferent no és un enemic i que no hi ha solu­cions fàcils? Davant de tot això que els expliquen, el Papa respon: “Six, seven, bro”. - Lola García a la Vanguardia.

13 comentaris:

  1. No sabría contestar. No lo se´.
    La fe es una cuestión personal. No se puede creer "un poquito", o se cree, o no se cree. No hay mucho donde elegir.
    Supongo, y creo suponer bien, que la mayoría de la juventud ve el futuro con desesperanza, hay una cierta lógica en ello. Antes podías elegir entre estudiar o trabajar, había esa posibilidad, con los dos caminos, bien honrados, por cierto, podías construirte un futuro; hoy es impensable, las cosas no funcionan así. Todo es complejo, todo va muy rápido, no hay tiempo de digerir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fe diria que en el milió doscentes mil persones d'ahir Madrid, poca n'hi ha, ara fanatisme, papanatisme, seguidisme, molta ignorància i xafarderia, n'hi ha hagut a dojo.
      El missatge que ha transmés el Papa avui al Parlament Espanyol, llevat de l'eutanasia i l'avortament, la resta semblava que li havia escrit Pedro Sánchez o qualsevol capella d'esquerres dels d'antes. Res a veure amb l'esglesia oficial, sobretot l'espanyola.
      Salut

      Elimina
  2. Me hace mucha gracia, que tú que te ríes de conceptos como Dios, que no crees, que no pisas una iglesia, digas cómo está el catolicismo hoy día. Qué le vamos hacer, como no tiene importancia. El periodista igual, dando datos y opiniones, mejor que se fuera a Gaza.
    Aquí estoy en mi huerto urbano, en bañador, viendo mis limones, un día estupendo, ya he cumplido con la bici
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Son muy grandes tus limones? Ha ha ha!!

      Elimina
    2. https://www.youtube.com/shorts/9daStEkCuEE

      Elimina
  3. Vaya hombre, qué curioso: ahora resulta que para hablar del estado del catolicismo hay que presentar el carné de creyente. No sabía yo que la libertad de opinión venía con sacramentos incluidos. Y no, no me río de Dios. Para reírse de algo primero hay que creer que existe. Lo que sí me provoca cierta sonrisa es ver cómo algunos se indignan más por una crítica que por los escándalos que arrastra la institución que defienden.
    Que el Papa desfile por Madrid como si fuera la gira mundial de una banda famosa no borra ni un solo abuso, ni un encubrimiento, ni un privilegio. Pero oye, si a alguien le consuela pensar que todo eso es “fe”, adelante.
    Y lo de “mandar al periodista a Gaza” es maravilloso: el comodín universal para no hablar de lo que incomoda. Como si no pudiéramos mirar dos cosas a la vez.
    En fin, que la Iglesia lleva dos mil años representando la misma obra. Algunos la llaman tradición; otros, teatro. Yo solo digo que después de tantos siglos de farsa, lo mínimo es poder comentar la función sin que el acomodador te mande callar. Ahora que Florentimo ha fichado a Mourinho, todo eso no es más que teatro del malo, sin artistas invitados.
    Saludos a los limones.

    ResponElimina
  4. Por cierto, no es él, sino la periodista: Lola Garcia, directora adjunta de la Vanguardia.

    ResponElimina
  5. Papus totus:
    Tanta protección por la calle y van y le meten, donde están concentrados todos
    los delincuentes más peligrosos del país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todos no. No havia banqueros, empresarios, Rouco Varela, ni FlorentImo Pérez, entre otros especímenes delictivos.

      Elimina
  6. L'església és una complexitat humana força enrevessada, amarada de mundanitat i d'adulació al poder. Ara bé, de tant en tant, hi ha personatges brillants, les formes dels quals potser no ens agradaran del tot (ni els prínceps a qui saluden i abracen), però que tenen a dins un pou de veritat, com el Papa actual o com el Papa Francisco. A l'Església, com a moltes institucions, la salven algunes persones que saben girar el timó només just el necessari per no provocar un cisma, però tot el necessari per espantar els fatxes, corruptes, fariseus, i bobalicons legalistes. A partir d'aquí tot és molt lent, fins que arribarà un dia que els que no creiem en conceptes sense sentit com el pecat original, la redempció per la tortura de la creu, el legalisme sexual, la divinitat de Jesús, l'infern... però que sí que creiem en l'existència d'una entitat superior a l'ésser que ha deixat l'emprempta de l'amor en tot... podrem entrar a l'església i compartir la comunió amb els més tradicionalistes i literals.

    ResponElimina
  7. l'Esglesia es un munt de coses, d'acord, pero poques de bones. Tot aixo del pecat original,a dam i eva etc etc, no és més que una farsa, com la Santisima trinitat o la vIrginitat de Maria. I no és qüestió de fe, sino de sentit comú, de lógica, de coneixement.
    L'unica entitat superior que conec - i no es conya - es Florentimo Pérez.

    ResponElimina
  8. Un barómetro es un instrumento de medición que mide la presión atmosférica. Lo del cis es un chiste al que hay que hacerle poco caso.
    Un saludo

    ResponElimina