Aquest Mundial ha estat el primer intel·ligent. Fora de joc semiautomàtic amb l’ajut d’una pilota sensoritzada, bessons digitals dels 1.248 jugadors, mapes d’activitat en directe i resums instantanis en qualsevol idioma. La pilota del Mundial registra el seu moviment 500 vegades per segon. La màgia del futbol és també la màgia de la tecnologia.

Deu ser per això que ha estat “l’esdeveniment humà, social i cultural més gran que la humanitat hagi presenciat mai”, en termes del llagoter Gianni Infantino. Segons el president de la FIFA, el torneig ha tancat amb una ocupació del 99,7% als estadis, prop de 6,7 milions d’espectadors i una audiència global de gairebé 6.000 milions. Malgrat l’escàndol de la gestió de la vermella a Balogun, Infantino ha agraït el suport a Trump: “Aquest Mundial no hauria estat un èxit tan increïble sense vostè”.

El que no ha explicat, però, és que entre els 6.000 milions d’espectadors n’hi havia uns de molt especials a llocs com Manila, el Caire, Chennai o Ternópil: els anotadors que han recollit les dades que han fet “intel·ligent” el Mundial. A cada partit, aquests espectadors anònims s’han passat entre tres i quatre hores picant a mà cada passada, cada entrada i cada refús: fins a tres mil accions per partit. Als 48 països que han participat en el Mundial cal afegir-hi, doncs, els dels anotadors de l’Europa de l’Est, l’Àfrica i el sud d’Àsia. Només a Ternópil, en plena guerra d’Ucraïna, hi treballen més de 100 anotadors. En l’”èxit tan increïble” d’aquest Mundial hi han contribuït els jugadors que hem vist i els anotadors que no. És la mateixa cadena que aguanta tota la IA generativa: perquè un enginyer de Silicon Valley pugui cobrar sis xifres, a Nairobi hi ha d’haver qui filtri el contingut tòxic de ChatGPT a menys de dos dòlars l’hora.

És un model que funciona des de fa temps. Un anotador de Rio de Janeiro explicava que li paguen 60 euros la sessió per picar partits de lliga local i que, a més, cobra en euros. Molts són jugadors d’aquestes lligues que arrodoneixen el sou catalogant els partits dels altres. “És bastant clar que les dades que registro són per a les apostes”, admet. Els webs d’apostes necessiten dades en temps real per actualitzar les cotitzacions mentre roda la pilota: el mercat d’analítica esportiva ja mou prop de sis mil milions de dòlars l’any. Convertir joc en dades i dades en joc és un negoci rodó, també per a la FIFA.

El 1770, Wolfgang von Kempelen va enlluernar les corts d’Europa amb el “turc mecànic”, un autòmat que jugava als escacs i guanyava gairebé sempre; el truc era un jugador de carn i ossos amagat entre els engranatges. Dos segles i mig després, el tauler és de la mida d’un estadi i el jugador amagat és un exèrcit d’anotadors escampats pel món. - Josep Maria Ganyet, foto: Xavi Junio.