La migració climàtica no és un futur distòpic: és el present que ja truca a les portes de Ceuta, de les Canàries, de Lampedusa, de qualsevol frontera que separi la comoditat de la supervivència. El que alguns anomenen “pressió migratòria” és, en realitat, el símptoma d’un planeta que es recalfa i expulsa, com un organisme febril, milions de persones que ja no poden viure on van néixer.
La migració climàtica és el moviment de persones obligades a abandonar casa seva per fenòmens ambientals: sequeres extremes, desertificació, augment del nivell del mar, ciclons, pèrdua de collites. No és una teoria: és una estadística que creix. Segons l’Internal Displacement Monitoring Centre, el 2023 hi va haver més de 26 milions de nous desplaçaments causats per desastres naturals.
A l’Àfrica occidental, el Sahel es va convertint en una franja de terra exhausta. La desertificació avança uns 5 km per any en algunes zones, i les comunitats pastorals ja no troben pastures. Quan la terra mor, la gent camina.
Quan a Ceuta diuen que “arriben molts migrants”, en realitat estan veient la punta d’un iceberg que no és polític, sinó ecològic. Molts joves que travessen la frontera no fugen només de la pobresa o de conflictes: fugen de la impossibilitat de viure en territoris on la pluja ja no arriba, on el riu s’ha convertit en pols, on la collita és un record.
La migració climàtica és silenciosa: no té titulars, no té guerres declarades, no té banderes. Però té motxilles plenes de terra seca.
Europa és només una de les destinacions possibles. La majoria de migrants climàtics es mouen dins del seu propi país o cap a regions veïnes. Però quan la pressió és extrema, alguns busquen la frontera més propera que els sembli estable. Ceuta és una d’aquestes portes.
La pregunta no és “per què venen?”, sinó “què els ha expulsat?”. La migració climàtica ens obliga a abandonar el relat simplista de “fluxos”, “pressió” o “crisi”. No és una invasió: és una conseqüència. No és una amenaça: és un símptoma. I, sobretot, no és un problema que es resolgui amb murs, sinó amb polítiques climàtiques, cooperació internacional i una mirada que entengui que el planeta és un ecosistema compartit.
Quan un jove salta la tanca de Ceuta, no només salta una frontera: salta un futur que ja no existeix al seu país. La migració climàtica és el relat d’un món que es desfà i d’un altre que encara no sap com acollir-lo. I és, sobretot, el recordatori que el clima no té passaport, però sí conseqüències.
La migració climàtica no és un futur distòpic: és el present que ja truca a les portes de Ceuta, de les Canàries, de Lampedusa, de qualsevol frontera que separi la comoditat de la supervivència. El que alguns anomenen “pressió migratòria” és, en realitat, el símptoma d’un planeta que es recalfa i expulsa, com un organisme febril, milions de persones que ja no poden viure on van néixer.
El drama és que encara parlem de fronteres quan hauríem de parlar de causes. Encara discutim sobre murs quan el que s’esfondra és el clima. Encara ens preguntem “per què venen?” quan la pregunta justa és “què els ha fet marxar?”. La migració climàtica és la crònica d’un món que es desfà i d’un altre que no sap com acollir-lo. És la història d’un planeta que, sense voler-ho, ha començat a expulsar els seus habitants. I potser, en el fons, és també un avís: allò que avui veiem a Ceuta és només el preludi d’un moviment més gran, més profund, més inevitable. Perquè quan la terra perd la capacitat de sostenir vida, la vida es mou. I quan la vida es mou, cap frontera, cap tanca, és prou alta.

Pues sí, la migración climática separando tiempo y circunstancia, es lo más parecido a la Irlandesa a USA,la italiana a Argentina y la judía por los nazis.Esta por desastre ecológico, irá creciendo,dicen los libros
ResponEliminaSaludos
Car res
EliminaAvisados estábamos desde hace tiempo, para sorprendernos ahora.
EliminaHay cosas con las que me cuesta comulgar. El ejemplo mas claro es el que me acabas de poner.
ResponEliminaMe explico:
El desierto representa aproximadamente el 60% del territorio de Israel. La mayor parte de esta superficie árida corresponde al desierto del Néguev, que ocupa casi todo el tercio sur del país, sumado a zonas adyacentes como el desierto de Judea hacia el este.A pesar de que más de la mitad de su superficie es desértica y el clima es predominantemente árido o semiárido, Israel ha desarrollado avanzadas tecnologías de desalinización y riego por goteo que le permiten cultivar y habitar amplias zonas de estas regiones.
Los habitantes de los paises se trasladan, sí, pero lo hacen porque los gobiernos son una porquería; nos guste o no, Israel representa el trabajo común y colectivo de un pueblo, con sus kibutz van todos a una, y ellos crearon el cooperativismo y la unidad..de allí no marcha nadie y sin embargo a él acuden desde todos los lugares del mundo, los primeros los argentinos, un pais que podría ser cien veces mas rico que Israel.
I a Israel no hi ha guerra i si la pastarrufa que faci falta i més. Els kibutz que tots admiràvem han degenerat en uns colons fanàtics.
EliminaL'Argentina és una causa perduda, no hi ha qui la salvi i al pas que anem qui la plori.
Mira Francesc, no hablamos de fanatismos, hablamos de porqué funciona de bien un lugar cooperativo si todos van a una, porque del otro lado, fanatismo el que quieras y del mismo modo con religión diferente. Lo que sucede es que los gobernantes no está por su pàis y así les va.
EliminaEl kibutz funciona como una unidad económica integrada:
Propiedad Colectiva: Tradicionalmente, todos los medios de producción (tierras, fábricas, maquinaria) y las viviendas pertenecen a la comunidad, no a los individuos.
Asignación del Trabajo: Cada miembro trabaja dentro del kibutz según sus habilidades y las necesidades de la comunidad (agronomía, industria, educación, cocina, administración).
Sistemas de Ingresos:
Modelo Tradicional: "Cada uno da según su capacidad y recibe según su necesidad". No hay sueldos individuales; las ganancias van a una caja común que financia la vida de todos.
Modelo Moderno (Privatizado/Renovado): La mayoría de los kibutzim actuales pagan salarios diferenciados según el trabajo, pero mantienen impuestos comunitarios altos para sostener los servicios sociales compartidos.
3. Servicios e Infraestructura Comunitaria
Para mantener la vida colectiva, un kibutz cuenta con espacios e infraestructuras compartidas:
Comedor Común (Jadar Ojel): Históricamente el corazón social del kibutz, donde todos los miembros comen juntos.
Educación y Cuidado Infantil: Tienen sus propias guarderías y escuelas. Tradicionalmente, la crianza de los niños era muy colectiva (e incluso dormían en "casas de niños"), aunque hoy viven con sus familias.
Servicios Centralizados: Cuentan con lavandería común, centros de salud, economato/supermercado, áreas culturales y deportivas (piscina, biblioteca, gimnasio).
Ho sé i ho entenc, però el cas d'Israel no és comparable amb cap altra, va sorgir en unes circumstàncies úniques al món. I si els països africans esan en la lamentable situació en què estan, la culpa més que dels actuals governs és dels colonitzadors europeus que després d'espoliar-los els han deixat abandonats a la seva dissort.
EliminaSalut.
Quan et mors, saltes la tanca que faci falta; i no ho fas per tu sinó pels teus fills, o pels que un dia tindràs. I si el clima destrueix la teva terra, te n'en vas a una altra. Sempre s'ha fet així, i no només és un dret, sinó una obligació. Negar les causes climàtiques és no assabentar-se de res; simplificar el problema a la intel·ligència d'un govern és tirar pilotes fora. No es pot comparar un govern originari de l'Europa tecnològica, que un govern supervivent de l'Europa expoliadora i colonialista.
EliminaL'altre dia li vaig llegir a algú la barbaritat del grau de temperatura de mitjana més que hi ha com si no tingués importància. Un grau més de mitjana anual vol dir moltes coses, vol dir deu graus per damunt dels habituals als més als mesos de més calor com ha passat aquest estiu, que fan que amb la sequedat i el vent el difícil és que no hi hagi incendis. Un grau més anual provoca pics de deu grau més als mesos de més calor, que són compensats amb pujades inferiors a l'hivern de manera que anualment queda només un grau més. Però el que provoca els incendis són els pics puntuals de l'estiu; amb un sol dia n'hi ha prou per cremar amb virulència, i aquest estiu n'hem tingut molts de dies.
Els problemes gravíssims no es poden analitzar amb raonaments de "forocoches"; hi ha un rerefons científic i geopolític que necessita una anàlisi profunda, i no pas una visió parcial orientada a defensar els interesos polítics particulars dels països benestants.
Així és, qui menystenia l'augment d'un grau, és negacionista climàtic, i n'hi ha més dels que sembla.
EliminaAixò que està passant ara, com el de Ceuta avui amb milers de joves entrant a la ciutat nedant, fa més de 20 anys que Jordi Pujol, ja ho va advertir. No li varen fer cas, tampoc.
JA ANEM TARD, la invasió anirà a més, perquè aixó és ja una invasió en tota regla.