A Federico García Lorca el van afusellar el 18 d'agost de 1936. Després d'una denúncia anònima, el 16 d'agost, va ser detingut a casa del poeta Luis Rosales, qui va obtenir la promesa que seria posat en llibertat "si no existia denúncia en contra seva". L'ordre d'execució va ser donada pel governador civil de Granada, José Valdés Guzmán, qui havia ordenat a l'ex diputat de la CEDA Ramón Ruiz Alonso la seva detenció, per socialista, maçó i homosexual. La misèria dels assassins, fa que encara avui, la fossa on va ser enterrat segueixi sense trobar-se. Tot plegat és una misèria de l'Espanya d'ahir, d'avui i de sempre.
L'estiu de 2006, en un cèntric cinema de Granada, se estrenaba el documental Lorca, el mar deja de moverse' d'Emilio Ruiz Barrachina. Després de més de 70 anys, la major novetat que presentava el treball de Barrachina és una imatge en la qual es pot veure la cara del suposat autor material de la mort de Federico García Lorca: Juan Luis Trescastro.
"Don Gabriel, esta mañana hemos matado a su amigo, el poeta de la cabeza gorda". Con estas palabras, Juan Luis Trescastro comunicó al pintor Gabriel Morcillo la muerte de Federico García Lorca. Fue en un café granadino, el Royal, uno de tantos por los que el presunto asesino del poeta fue narrando su hazaña". Según explica Ian Gibson en su libro 'El asesinato de Federico García Lorca, Juan Luis Trescastro presumía de haber participado en la muerte del poeta en Víznar. Una mañana, en torno al 19 de agosto de 1936, el falangista fanfarrón y mujeriego, muy conocido en la ciudad, entró en el Bar Pasaje, conocido popularmente como La Pajarera. Allí se encontraba Ángel Saldaña, uno de los pocos concejales granadinos que no fueron fusilados en la tapia del cementerio. Trescastro, con la intención de que todos los que se encontraban en el bar le oyeran, comenzó a decir en voz alta: "Acabamos de matar a Federico García Lorca. Yo le metí dos tiros en el culo por maricón". Siniestra historia la de la Granada de la época, como la de la mayor parte de España, en la que las tertulias podían llenarse de una xenofobia y una falta de respeto por la vida inimaginable.
Terror i silenci en el govern civil de Granada: les últimes hores de Lorca abans de ser assassinat,és un extens i detallat article a Público de Miquel Àngel del Arco Blanco, sobre les últimes hores de Federico des de la seva detenció i posterior assassinat...
"La línia del temps marca els camins de la Història. Però aquesta sempre discorre en un espai, en uns llocs. Alguns d'aquests llocs ens són familiars, els identifiquem fàcilment amb el que hem viscut, o fins i tot amb esdeveniments importants de la Història recent. Però hi ha altres llocs, altres espais, que estan carregats de silenci. Un d'ells és el que ocupava l'antic govern civil de Granada, on el poeta Federico García Lorca va estar detingut i va passar les seves últimes hores abans de ser assassinat.
García Lorca havia tornat a Granada abans del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Va arribar a la ciutat uns dies abans. Després de la revolta, que va ocórrer a la capital granadina el 20 de juliol, van començar les detencions i assassinats a les mans dels rebels. El propi Lorca va ser importunat a la seva residència a la Huerta de San Vicente, decidint anar-se'n a un lloc més segur: la casa de la família Rosales, amics estrets del poeta i falangistes de primera hora. Poc després, el 16 d'agost de 1936, va ser detingut i portat a l'edifici de govern civil... si voleu llegir l'article sencer, aquí
Recordo com, fa uns anys, un fatxa d'incògnit i papanates em va dir que Garcia Lorca sabia que l'anirien a buscar per matar-lo, i que per tant ell era el principal culpable de la seva mort. En escoltar la meva reacció d'incredulitat i d'estupor, va dissimular una mica i va dir que evidentment el culpable era qui va disparar, però que ell en el fons s'ho va buscar per no fugir. Els fatxots encara hi són, s'amaguen com poden la cua de bèstia, es posen barret perquè no se'ls vegin les orelles de llop, però els delata la mirada. Quan es descuiden, se'ls escapa un acudit de "maricons" o de "feministes". Després es pensen que ho arreglen dient que tenen un amic gay. Continues parlant amb ell i et critica els gitanos o els immigrans abans d'explotar en una riallada i abraçar-se amb un amic amb qui es disposa a fer una copa.
ResponEliminaA banda de la crueltat, em pertorba la hipocresia; el "no vull semblar tan fatxa com soc, però és que tota aquesta gent em fa un fàstic!" que no diuen en veu alta. I em pertorba també la incapacitat, la ceguesa, la insensibilitat, la buidor de riquesa humana en no veure l'alçada de la figura de Federico García Lorca, la profunditat poètica, la seva passió per la música, el seu agulló teatral, la vida que feia arrels al seu interior, i les arrels de seguida creaven la tija, les branques i les flors. I García Lorca només va ser-ne un dels molts com ell que van ser destruïts. L'Espanya republicana i democràtica que avui havia de sostenir els valors de la llibertat està convertida en pols a les cunetes; som descendents dels que van tenir por i van callar, o dels que van fugir, o dels que eren tan fatxendes com el personatge del que parlava al principi, dels que van ensenyar els seus fills a no parlar de política, a no parlar en contra dels executors, a no parlar en contra de la religió, a alçar el braç i tancar els ulls per sobreviure... Sobreviure, per què? Quin sentit té sobreviure si no tenim aquella vida que brollava de Federico García Lorca i de tants. Els qui havien de ser referents de l'Espanya d'avui no van arribar a néixer perquè van afusellar els seus pares. I estem immensos en una merda de món dirigit per Mileis, Trumps, Melonis... Amb Abascals i Feijoos que escometen contra la porta... i tota una tropa de descerebrats que freturen escollir persones sense cultura i, el que encara és pitjor, sense humanitat.
Voldria afegir que he ensenyat el meu comentari a la IA de grok, i així com gairebé sempre em fa la pilota, avui m'ha contradit i s'ha posat xula... Es veu que la manera com he parlat de Trump no li ha agradat. Se li nota un biaix. M'ha insinuat que no he parlat de les atrocitats comeses pels republicans (recurs emprat per la ultradreta cada vegada que es parla d'un crim concret del franquisme), com si tinguéssim l'obligació de parlar de tots els crims comesos quan ens queixem per un crim concret. La IA té un biaix i em puc imaginar que l'aplica a totes les consultes mundials sense que els usuaris se n'adonin sempre.
EliminaEls republicans no eren precisament uns angelets. I no ho dic només per les txeques, el POUM, CNT, PSUC, PC, NT-FAI, IR I el que penja eren si fa no fum com els nacionals. Més dividits això sí, com sempre en les esquerres.
Eliminaja veus qui presumptament el va matar: José Luis Trescastro, Fatxalangista.
ResponEliminaEls partidaris de la república, no eren uns angelets; però en el crim de Lorca no hi pinten res els republicans. No deixa de ser menys crim pel fet que a l'altra bàndols hi hagués diables; i no estem obligats a especificar els crims de l'altra bàndol quan parlem d'un crim concret contra el nostre. Cada crim és responsabilitat de qui l'ha comès encara que els amics de la víctima siguin també dolents. Queixar-se de no anomenar els crims de l'altre bàndol quan plorem per un crim concret fa que es vegi el llautó; en aquest cas de la IA.
ResponEliminaBé, a vegades la IA intenta ser imparcial, però no sempre se'n surt, i, encara que en principi no té opinió pròpia, sí que és possible que tingui opinió dirigida per els seus creadors.
ResponElimina