EL DILEMA DE L'ASPIRADOR

 Un jove amaga un robot aspirador al fons d’un armari. A les fosques, el tapa amb una manta. Li ha costat de decidir-se a fer-ho, és un últim model, suau en les corbes, afilat en les cantonades. Una sirena de policia el sobresalta, no passa res, sonen tota l’estona, només que a l’agost se senten més, amb la ciutat deserta. La calor de la nit fa olor d’asfalt. Els dubtes de la vida també sonen més als caps que es regiren als coixins a 35 graus, fins a l’hora de llevar-se per anar a treballar.

El jove dubta si prendre una dutxa freda. Quant trigarà la calor a tornar a llepar-li el moll de l’os? Camina descalç cap al lavabo. Veritablement, aquest terra no havia estat mai tan net. Mai. L’aigua fresca al clatell el torna a l’últim dilema existencial tecnològic que té. Aquest robot aspirador, que s’ha regalat a si mateix amb la intimitat dels seus estalvis, és brutal. N’hi ha prou amb veure les rajoles sota els dits per sospitar que ningú no aspira més bé. Tampoc l’alegre i experimentada treballadora de la llar que just s’ha ofert a venir a netejar, ara que ja no fa cap falta.

El jove veu avançar al robot en la foscor del passadís i sent una cosa semblant a la por.El tema el té inquiet. El jove, que s’acaba d’incorporar a la vida laboral, ha descobert que està ficat al Gran Corró: treballar unes 14 hores al dia per pagar el lloguer i ser competitiu per continuar treballant. ¿D’on treure temps, a més, per a la dura i misteriosa feina domèstica, caldrà menjar i netejar, una vegada desertades tantes mestresses de casa que l’invisibilitzaven gratuïtament? El robot va solucionar una part del problema. Fins que es va trobar a l’ascensor aquesta empleada, vella coneguda de la família, demanant feina amb un somriure i una xerradissa tan terriblement humanes que va ser impossible dir-li que no.

Ara el jove mira el robot d’una altra manera. El veu avançar en la foscor del passadís, amb aquells pilots vermells com ullets i les potetes negres repelant la pols, i sent una cosa semblant a la por. Potser ha vist el veritable rostre de l’artefacte, i fins i tot intueixi que té algun tipus de complicitat amb el Gran Corró. Al matí, la innocent empleada vindrà a netejar dues hores. La nit abans, el jove escampa engrunes i trossos de formatge al saló, consumit per una culpa que no és seva. - Clara Sanchis Mira