Molt disciplinats, els nens s'organitzen en una llarga formació de files de quatre cadascuna, tots ells amb l'ampolleta d'aigua a la mà. Al capdavant hi ha un dels nois més gran, el que porta la bandera, al costat frontal de la qual té la imatge d'un trèvol de quatre fulles sobre un fons verd, mentre que l'altre costat és blanc, amb una estrella de David blava.
"Aquests colors i imatges son el símbol de l'esperança --els havia explicat Korczak als nois--, o sigui que és la nostra bandera de l'esperança, ¡l'esperança que no s'ha de perdre mai! Amb l'ensenya alçada, els nens, tots amb el front enlaire, comencen la caminada de tres quilòmetres, des del gueto, a través del centre de Varsòvia, fins a l' Umschlagplatz, el punt de transbord on els està esperant el tren...
Darrere de l'abanderat camina Janusz Korczak, que ja té seixanta-quatre anys, portant en un braç Romeia, de cinc, i prenent de la mà un altre noi; darrere d'ells, hi ha tots els altres nens. Aquella tarda, Nahum Remba, un testimoni presencial que va veure amb quanta dignitat Janusz Korczak i la seva desfilada van arribar a aquesta Umschlagplatz, anotaria al seu diari: "Això no és una marxa als vagons del tren, sinó una protesta silenciosa contra un règim assassí!" Mai a la història s'havia vist semblant processó"
La destinació final del tren és el camp de concentració de Treblinka, cent quilòmetres al nord-est de Varsòvia. Abans que es pongués el sol aquell 6 d'agost del 1942, els nazis ja havien posat fi a les vides d'aquests orfes i de Janusz Korczak. I també amb la bandera de l'esperança?
14 Comentaris
Que descansin en pau. Almenys, els seus gens no van tenir temps de donar origen a una generació posterior la humanitat de la qual, lògicament, no es pot posar en qüestió, però que evidencia un menyspreable excés de crueltat i que apaga per sempre el seu victimisme.
ResponEliminaLa història és terrible, i sabem que va haver-hi molts casos com aquest i fins i tot pitjors. Però la pregunta seria: Ho saben les noves generacions?
EliminaDisculpes per la eliminació. Deia que: Si la pregunta es si ho saben las noves generacions de jueus, la meva respota seria que malament si no ho saben, però pitjor si ho saben i permeten que passi el que passa.
EliminaNo em referia a les noves generacions de jueus, que dono per suposat que ho saben. Dino a les nostres noves generacions.
EliminaDe les nostres noves generacions, no ho sé segur, pero m'inclino a pensar que si que saben alguna cosa, però que els importa un pebrot el que va passar a la primera meitat del s.XX
EliminaNo és ben bé això, simplement no els han informat, i per tant no són conscients del que va passar el segle passat. L'altre dia parlava amb la meva neta de l'assassinat de Federico García Lorca, ningú li havia parlat d'ell, i em va preguntar per ell, després d'haver vist Bola negra. No és que els importi un pebrot, és que ningú els ha informat.
EliminaTerrible, simplemente terrible, y se da en el ser humano hacia otro ser humano.
ResponEliminaHo estava escrivint i em feia mal. El text és de Rob Reiner, d'un llibre que vàrem intercanviar.
EliminaNo sé quién dijo que después de Auschwitz las cosas no eran ya igual, pero sospecho que erró. Lo paradójico es que un Estado que representa a un pueblo persguido sea un cruel y criminal perseguidor.
ResponEliminaLa moraleja es terrible, pero real, aterradoramente real. El horror que no cesa.
EliminaLamento decirlo, pero ya me cansa lo del "estado cruel y perseguidor" como exculpando al pueblo ciudadano. Llevan impreso un complejo de superioridad y de ser diferentes y son bastante complices. Y me da igual si es un 60% o un 40%. Son complices por omisión.
EliminaÉs que és l'Estat Ricard, el poble no pinta res, ni el d'aquí ni el d'allí. Són mers comparses de la farsa. Còmplices per omissió ho són tots els pobles que es fan i es desfan.
EliminaLa barbarie de los salvajes de hoy, puede que sea peor en salvajismo y no hay quien los detenga.
ResponEliminaUn abrazo.
Buen, los bárbaros salvajes de hoy han tenido buenos maestros del pasado.
Elimina