COBRAR PER LLEGIR

El mòbil està prohibit a les escoles a Catalunya, Galícia i Cantàbria. Aragó marca franges d'ús segons l'edat.

Als Països Baixos està prohibit des del 2024. Austràlia els va capar (sense èxit) als menors de 16 anys el desembre del 2025 i Indonèsia el març d'aquest any.

Turquia i Unió dels Emirats Àrabs als de 15.

Andorra i les Maldives preveuen fer-ho abans que acabi 2026. 

França acaba de vetar les xarxes socials als menors de 15 i amb els comptes preexistents farà el mateix al gener.

Noruega, Dinamarca, la Gran Bretanya i Irlanda van anunciar que legislaran per evitar l'ús excessiu.

La ciutat de Barcelona va aprovar un pla de benestar digital amb 51 mesures com tallers d'ús segur del mòbil, programes de lleure saludable, espais sense mòbil en equipaments municipals i un servei d'orientació per a joves addictes.

Ara, Singapur fa un pas més.

El seu sistema nacional de biblioteques pagarà la gent perquè tregui el dimoni de la seva mà i es posi a llegir. Contra la tendència de tants llocs a prohibir, el petit estat asiàtic ha optat per un estímul positiu.

L'objectiu és combatre el doomscrolling (doom és 'fatalitat' o 'catàstrofe' i scrolling el desplaçament pantalla a baix), és a dir, el consum compulsiu de contingut; des de la pandèmia, el doomscrolling s'associa al consum de notícies negatives, per molt conscient que se sigui del malestar que comporten.

El fenomen s'alimenta del biaix de negativitat propi dels humans, que per instint de supervivència necessita saber quines potencials amenaces li envolten.

La psicologia ha descrit en els últims anys els efectes d'aquesta tendència: ansietat crònica elevada, insomni, fatiga mental, impotència, desesperança i incapacitat de concentració, entre d'altres.

Contra la tendència de tants llocs a prohibir, Singapur ha optat per un estímul positiu i pagarà qui es posi a llegir: 0,0142 euros per 15 minuts

Una altra de les alarmes que ha portat a les seves biblioteques a proposar aquesta mesura han estat els resultats de lectura dels informes PISA, que mesuren la qualitat de l'ensenyament a cada país, el 2025. Té la seva gràcia: Singapur estava en el número 1 i continua estant en el número 1, però els seus índexs s'han debilitat respecte al segon.

D'aquí ve la iniciativa de Singapur. El pagament serà en monedes virtuals: 20 per cada quinze minuts de lectura. No en pagarà més de 20 al dia, de manera que el màxim mensual seria de 600.

El ciutadà es registrarà en un web amb el seu Singpass, la identitat digital oficial, i el govern confiarà en ell. Sento les rialles de Quevedo. Ningú no es farà milionari. Primer, perquè la campanya s'ha anunciat (d'entrada) per a cinc anys.

I segon, perquè aquelles 20 monedes equivalen a 0'0142 euros, amb la qual cosa en un mes pot guanyar-se la fortuna de 0'426. El salari mínim espanyol (1.221 euros bruts al mes) requeriria 2.866 mesos de lectura (o registre) diària!.

És millor alimentar-se d'un altre càlcul: a un ritme alt, aquells quinze minuts comportarien unes quinze o vint pàgines cada dia. En un mes, unes 450 o 500 pàgines... El nom de la rosa, Rayuela o Cien años de soledad estan per aquí. 

Singapur ha volgut donar-li la motivació afegida de repte col·lectiu. Si entre tots els seus habitants (una mica més de sis milions) sumen 7,5 milions de minuts de lectura, donaran 150.000 dòlars a projectes benèfics. Surt a minut llarg per cap.

Hi ha altres maneres de veure-ho. Els vídeos en TikTok, diuen alguns estudis, tenen una durada mitjana de 38 segons, però en una immensa majoria no es veuen fins al final. En aquells quinze minuts podrien veure's, en termes genèrics i acientífics... vint vídeos? Trenta?

Sens dubte que hi ha vídeos genials i llibres dolentíssims, però estem parlant d'addiccions. La de la lectura –diria– no està descrita encara. Ni contraindicada. Ignacio Orovio a la Vanguardia.

Pero, no haviem quedat en que no es podien posar portes al camp?