És una de les petites revolucions del nostre temps. Abans la gent discutia sobre llibres que no havia llegit; ara discutim sobre articles que no hem obert. Ens sembla un progrés perquè el mòbil és més modern que una enciclopèdia, però no estic segur que el resultat sigui gaire diferent. Els titulars han deixat de ser portes d'entrada a una informació. Ara són la informació mateixa. Ningú no té temps per a la lletra petita. Ni tan sols per a la lletra normal. Volem saber què ha passat, qui és el bo, qui és el dolent i amb qui ens hem d'indignar abans que arribi la següent notificació.
Els mitjans s'hi han adaptat. No podien fer altra cosa. En un món on una notícia competeix amb vídeos de gats, receptes de trenta segons i adolescents ballant, l'objectiu ja no és explicar. L'objectiu és aturar el dit. Durant un instant. El temps just perquè fem clic. O perquè no el fem, que sovint és igual. Perquè el més fascinant és que cada vegada necessitem menys informació per construir una opinió completa. Un titular, una fotografia i dues frases llegides de passada són suficients per decidir què pensem sobre economia, geopolítica, immigració, educació o medicina. Els experts dedicaven mitja vida a estudiar una qüestió. Nosaltres la resolem mentre esperem que canviï de color el semàfor.
Potser per això hi ha tanta gent convençuda de tot. El dubte requereix temps. La certesa, en canvi, és instantània.
I així anem acumulant opinions com qui col·lecciona imants a la nevera. Una al costat de l'altra. Algunes contradictòries entre elles. Tant se val. Ningú no les revisa. Abans una discussió acabava amb un "ho he llegit en un llibre". Després va arribar l'"ho han dit a la televisió". Ara ens conformem amb "ho deia el titular". I potser aquest és el veritable negoci del segle XXI: no vendre informació, sinó vendre la sensació que ja estàs informat.
De fet, hi ha hagut una transformació silenciosa en la manera com els ciutadans consumeixen informació. No és només una qüestió de velocitat, ni tan sols de tecnologia. És una qüestió de profunditat. Mai no havia estat tan fàcil accedir a les notícies. Amb un telèfon mòbil a la butxaca, qualsevol persona pot seguir en temps real guerres, eleccions, crisis econòmiques o debats parlamentaris que tenen lloc a milers de quilòmetres de distància. Tanmateix, aquesta abundància informativa amaga una paradoxa: estar exposat a més informació no sempre significa estar més ben informat.
La competència per captar l'atenció és ferotge. Els mitjans de comunicació, les xarxes socials i les plataformes digitals lluiten cada dia per retenir durant uns segons la mirada dels usuaris. En aquest context, el titular ha adquirit una importància desmesurada. Ha deixat de ser la porta d'entrada a una notícia per convertir-se, sovint, en la notícia mateixa. És habitual veure debats intensos a les xarxes basats exclusivament en una frase, una captura de pantalla o un vídeo de pocs segons. El context, les dades o els matisos acostumen a quedar relegats a un segon pla. El ritme accelerat de la comunicació premia la reacció immediata i penalitza la reflexió.
Aquesta dinàmica té conseqüències que van més enllà dels mitjans. Una democràcia necessita ciutadans informats, però també ciutadans disposats a contrastar, dubtar i escoltar arguments discrepants. Quan la informació es consumeix de manera fragmentària, augmenta el risc que les opinions es construeixin sobre percepcions incompletes o directament equivocades.
No es tracta d'idealitzar el passat. La desinformació i la manipulació han existit sempre. El que ha canviat és la velocitat amb què circulen i la facilitat amb què es confonen amb informació solvent. Avui una idea errònia pot arribar a milions de persones abans que els fets hagin tingut temps de verificar-la o desmentir-la.
Davant aquesta realitat, potser la millor resposta no és tecnològica sinó cultural. Recuperar l'hàbit de llegir més enllà del titular, verificar les fonts i desconfiar tant de les informacions que confirmen automàticament els nostres prejudicis com de les que busquen provocar-nos una indignació instantània. En una època saturada de continguts, el repte principal ja no és accedir a la informació. El repte és distingir entre estar connectat i estar informat. Perquè no són exactament la mateixa cosa.
Amb informació de la Vanguardia i Copilot, que ha generat la imatge.
