MENTIDES I FALSES VERITATS

Ens esperen setmanes farcides de missatges electorals, dels quals no serà fàcil dilucidar el cert del fals o del que aparenta ser solvent. Però potser no ens n’hauríem de preocupar en excés: som crèduls i tendim a confiar en els que reforcen les nostres conviccions. Una conducta tan humana que l’historiador Polibi (segle II abans de Crist) considerava normal que es destaquessin els orígens divins tant del cartaginès Anníbal com de la seva nèmesi romana, Escipió l’Africà. Però tot i que això sigui usual, cal convenir que vivim moments en què caldria avaluar amb compte les propostes que se’ns fan. I tenint en compte les que afecten els diners, convé estar particularment atents tant als missatges com a la informació que els avala: és fàcil transitar de l’exactitud a la confusió.

Per il·lustrar aquests riscos, deixeu-me destacar algunes veritats parcials en aspectes rellevants del debat d’avui. Primer, augment del deute públic. S’afirma que entre el 2020 i el 2025 s’ha incrementat més del 25% (uns 350.000 milions d’euros, fins als 1,7 bilions), cosa que és certa. Però d’aquí no es pot inferir que hagi disminuït la nostra capacitat per tornar-lo: el més rellevant per retornar-lo és el creixement dels ingressos, i el PIB del país ha crescut un 50%, de manera que dobla l’augment de l’endeutament.

Segon, excessiva despesa en pensions. S’argumenta que, atès el seu volum, el sistema difícilment es pot mantenir. Cert i fals altre cop: tot i que la suma s’acosta al 40% dels pressupostos generals de l’Estat, amb relació al PIB encara és lluny del que gasten altres països de la Unió Europea. I tot i que l’FMI anuncia que l’envelliment del país obligarà a augmentar-lo la pròxima dècada, aquesta no és encara la situació d’avui.

Tercer, dificultats d’accessibilitat al lloguer. Com a ca l’apotecari, hi ha de tot. D’una banda, situació molt complexa per a famílies de rendes baixes, un 40% aproximat del total de les famílies de lloguer, que han de destinar entre el 35% i el 55% de la seva renda a atendre’l. Però, de l’altra, una situació més còmoda per al 30% de famílies de lloguer que ingressen més de 3.000 euros al mes i que destinen menys del 20% dels seus ingressos a pagar-lo.

Finalment, augment nul del PIB per càpita. S’afirma que no ha millorat les últimes dues dècades. Afirmació certa, però molt parcial: s’oblida que, respecte a l’ingrés, més important que la mitjana és la seva distribució. I aquí hi ha diferències notables: mentre que les rendes mitjanes i altes han millorat, les més baixes han empitjorat.

Cal estar alerta amb els missatges: juntament amb els que volen confondre el personal hi ha qui ha comprès malament, o no ha entès en absolut, les complexitats de la nostra realitat. Aquests dies, aneu amb tacte amb les veritats, les mitges veritats i les falsedats. - Josep Oliver Alonso a la Vanguardia. La foto es de Judith de la Hinojosa,