L'avançament electoral anunciat dilluns té una valuosa significació internacional, però no obeeix de manera explícita a la conjuntura exterior. És un assumpte rabiosament interior. No hi ha tauler en el Congrés dels Diputats. Després de la derrota del Govern divendres passat, no tenia cap sentit presentar els pressupostos generals del 2027 com a palanca de debat públic per a anar a eleccions al febrer o març. En realitat, Sánchez ha fet l'única cosa que podia fer: admetre la situació, evitar una deterioració major i aprofitar el petit moviment de pèndol que suposa la viva discussió social d'aquests dies sobre el procel·lós mercat de l'habitatge. És significatiu que en el seu discurs Sánchez no hagi efectuat cap referència sentimental al desnonament de la senyora María del Carmen Abascal. Hauria estat massa naíf. Sí ha aparegut la paraula “aticazo”. Enric Juliana.

Sánchez presa la iniciativa, no espera que Sumar es posi el barnús del Front Ampli, no espera que els joves acampats de la Porta del Sol llancin una convocatòria de vaga general, i mostra el foli en blanc de la dreta. Quin és el programa de la futura coalició PP-Vox? Encara no se sap. Un “fill de puta” contra un foli en blanc. Podria ser aquesta la caricatura de la pròxima confrontació electoral espanyola.

Sánchez esquiva roques i esculls: la més perillosa de totes, la inflació que ve, la inflació que finals d'any podria aproximar-se al 5%, malgrat els mecanismes de contenció arbitrats. Unes eleccions al febrer, en ple hivern, podrien coincidir amb una desagradable i difícil discussió a Europa sobre els topalls del preu del gas per a la producció d'electricitat. La cèlebre excepció ibèrica del 2022/2023 no és un mecanisme permanent d'activació automàtica. S'haurà de tornar a negociar si les coses empitjoren. Passen a segon pla les instruccions judicials que afecten el PSOE, encara que tindrem notícies dels jutjats en els pròxims 54 dies. Ceuta tendirà a una lenta i fatigosa normalització, tret que el Marroc vulgui rebentar la campanya electoral espanyola, cosa poc probable. Fins i tot passa a segon pla la plena aplicació de la llei d'Amnistia. Tornarà Carles Puigdemont a Espanya per a encapçalar la llista de Junts al Congrés dels Diputats? Seria un punt final molt irònic. Junts necessita vitamines després de la votació del passat divendres.

Sánchez convoca eleccions i es nota empipament en bona part de la premsa de Madrid. Des de fa tres anys -34 mesos i 19 dies-, no han fet una altra cosa que exigir la convocatòria immediata d'eleccions. Per què estan tan enfadats?