Més de 700.000 rohingyes van fugir a Bangladesh el 2017 després d'una ofensiva de l'Exèrcit de Myanmar, en què va cometre assassinats massius, violència sexual, atacs contra menors i mesures destinades a impedir naixements en aquesta comunitat, totes aquestes atrocitats van ser considerats provats per l'alt tribunal. En concret, la CIJ van considerar que les proves donen suport a l'estimació que unes 10.000 persones d'aquesta minoria van ser assassinades en aquesta campanya militar.
El màxim tribunal de l'ONU va determinar que, després d'examinar el conjunt de les proves, “l'única conclusió raonable” que permet explicar les accions de Myanmar és que hi havia una “intenció de destruir” una gran part de la població rohinyà del nord de l'Estat de Rakain. Aquesta conclusió és fonamental per establir jurídicament l'existència de genocidi, ja que la Convenció contra el Genocidi exigeix demostrar no sols la comissió de determinats actes, sinó també la “intenció” de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.
Aquesta minoria musulmana fa dècades que està sotmesa a discriminació i restriccions de drets, inclosa la falta de reconeixement de la seva ciutadania per les autoritats birmanes. Gàmbia va presentar la demanda davant la CIJ el 2019, amb el suport de l'Organització de Cooperació Islàmica, i onze països més van intervenir després en el procediment. Els Estats Units, sota l'administració de Joe Biden, han reconegut la comissió de genocidi per part de Myanmar. Gina Tosas de Molina. La fotografia és de Piroschka Van De Wouw/Reuters

De sentido común.
ResponEliminaEl menys comú dels sentits, perquè és la primera vegada que es condemna un estat per GENOCIDI. Veurem si estableixen precedent...
Elimina¿Y...? ¿Para qué sirve? ¿Para sentir precedente solo? ¿Acaso van a ir ante un tribunal los genocidas?
ResponEliminaNo lo sé, no me he leído la resolución de la CIJ. Alguna reparación debería de haber. Ya se verá.
Elimina