Europa, que durant segles va saquejar Àfrica sense pietat en nom de la civilització, la raó i el progrés per produir-hi explotació, violència, esclavitud i una deshumanització guiada per la cobdícia insaciable, torna els seus ulls a Àfrica. Precisament a Rwanda, que simbòlic, aquella terra de matxets –llegeixin Jean Hatzfeld– que tant va recordar els nostres pitjors genocidis.
Allà, a Rwanda, amb els drets humans penjant d'un filferro, volen que acabin els indesitjables. Els que ningú a Europa vol. Les nostres tenebres. Això ens va mostrar Joseph Conrad a la seva novel·la, on aboca l'exercici d'un poder sense límits. On porta l'horror, l'horror d'una ultradreta que ja ha guanyat sense necessitat de vèncer a les urnes. El que abans era marginal ja ocupa el centre. Un gir copernicà polític, ètic, identitari. Europa ja és 'el cor de les nostres tenebres'. Només que ara les deslocalitza per amagar-les.
Sembla que el projecte Bibby Stockholm no va acabar de funcionar, al govern britànic li permetia aturar i traslladar automàticament el país d'origen als migrants mentre es tramita la petició d'asil. Utilitzen l'increment del 60% en l'arribada d'embarcacions el 2022 respecte a l'any anterior com a justificació. La xifra de gairebé 4.000 migrants arribats a pasteres a través del canal de la Manxa no té comparació amb l'arribada massiva pels fluxos migratoris nord-africans. Tot i això, la migració irregular és un debat d'àmplia importància en l'opinió pública, i la campanya del Brexit n'és un exemple perfecte.
Tampoc no ha acabat de funcionar l'anomenat model Meloni, que és, en essència, un sistema que desplaça fora de la Unió tota la part dura del procés migratori. Itàlia ho ha provat amb Albània, on ha aixecat instal·lacions finançades i gestionades per Roma però situades en territori albanès. Allà es registra els nouvinguts, se n'estudien les sol·licituds de protecció i es manté els que ja tenen una ordre d'expulsió.
El 2020 un escrit premonitori sobre la distopía d'Alfonso Cuarón a 'Hijos de los hombres' acabava així: Y ahora llegan los mesías de las soluciones fáciles y rápidas. No miréis al mar, nos dicen. No alarguéis vuestras manos ni abráis las vuestras. No son como vosotros... echémosles fuera, nos dirán. Aquellos que nos roban el trabajo y el futuro. Aquellos que tampoco son como nosotros... Al final, un día anunciarán que sobran todos los que no son rentables. Que no merecen los hospitales, las escuelas o los asilos. Y estos seremos nosotros. Nosotros, los europeos en general que sabemos de qué va esto de emigrar, lo hicimos con creces el siglo pasado, pero ya lo hemos olvidado, y es que no hay nada peor para un inmigrante que el inmigrante anterior.
Dinou dels 27 governs de la UE consideren que aquesta és una “solució innovadora”, com va quedar reflectit en una carta conjunta enviada al juny. Altres, especialment Espanya i França, han criticat el pla i en qüestionen la utilitat. Fins ara, només el 28% de les expulsions que es dicten s'acaben materialitzant per falta d'acord entre els països europeus. Per tant, aproximadament el 78% dels sol·licitants que haurien de ser expulsats roman a la Unió Europea.
Europa va construir la seva identitat sobre la promesa que Auschwitz, Srebrenica i els horrors del segle XX no es tornarien a repetir sota cap forma. Avui no tanca els indesitjables després de filats dins de les seves fronteres: els externalitza. Els embarca cap a un altre continent i aparta la mirada. Potser aquesta és la derrota més profunda: no que hagi guanyat la ultradreta, sinó que Europa hagi deixat de reconèixer-se al mirall dels seus propis valors.
Al final, la qüestió no és què fer amb els migrants. La qüestió és què fer amb una Europa que, per no veure les ombres, ha decidit deportar-les. I quan una democràcia comença a exportar-ne la consciència, ja no està resolent un problema: està renunciant a si mateixa.
.jpg)
Antes, como coloniales, nos creímos en el derecho de robarles sus riquezas. Ahora, nos creemos con el derecho de tirarlos al cubo de la basura. ¿Será que los europeos lo llevamos en los genes?
ResponEliminaAixò sembla, sobretot els danesos que se suposa són socialdemòcrates, almenys Mette Frederiksen.
EliminaSerá un fracaso. Nadie puede poner puertas al campo y desde hace milenios las personas se mueven, emigran, vienen y van, se asientan y cambian de destino.
ResponEliminaCon permiso, Miquel. Aunque el enunciado es cierto, no es de dimensiones comparables. Los niveles de movilidad demográfica o, si quieres, los niveles de migración han explotado despues de la época colonial y especialmente despues de las dos grandes guerras. No se puede comparar con lo que había tan solo dos siglos antes.
EliminaJa, però últimament la cosa s'ha desmadrat, a el Hierro ja no tenen lloc ni per guardar els cayucos. I no és fàcil de solucionar, caldria collar més al Senegal que és d'on surten la majoria de cayucos, però no ho pot fer sol el Govern Espanyol, ha de ser la Comunitat Europea en conjunt, i em sembla que no estan gaire per la labor.
EliminaSalut.
Visto desde ese punto de vista he de darte la razón.
EliminaMi referencia era a efectos de que lo que no veo factible, por simple lógica, son campos de concentración por el mero hecho de no ser europeo y desear residir en Europa. Creo que esto no es sólo por España; España sólo es una de las puertas de entrada.
Saludos.
El que no entenc es que a Rwanda (segons han dit a les notícies de Rac1) el camp de concentració serà per 100 persones. Entenc que la mesura és més dissuasiva que útil. Europa no ha entès la gravetat de la situació, i això pot ser la seva ruïna i si no, ja se'n cuidarà RasPutin de rematar-la.
EliminaCierto, esto me parece, va más allá, pero no concibo hacia donde.
EliminaA ver si voy a tener que extender mi mantra favorito (Somos un país de ilusos, gobernado por corruptos y administrado por burros) y referirlo al país de países que debería ser esa Europa cada vez más decepcionante.
ResponEliminaCorruptos, alguno hay, pero es la excepción entre los gobernantes. Burros no lo creo, mal no viven los administradores, sobre todo cuando se retiran. Ilusos sí que no, nosotros no somos portugueses, si acaso somosibéricos., o duroc, eso ya depende de cada uno.
EliminaPagarem als pobres perquè es vigilin, s'empresonin i es castiguin entre ells i així no ho haurem de fer nosaltres i ens continuarem pensant que a Europa som els civilitzats, els ciutadans exemplars d'aquest món tan bestial.
ResponEliminaEl problema rau e que ja s'està pagant, al Marroc, una Pastarrufa, i a Turquia, i a algun altre país. Però això no és la solució. La solució la va donar Jordi Pujol i Soley en una conferència sobre infraestructures fa més de 30 anys:
EliminaO industrialitzem el nord d'Àfrica, o d'ací a uns anys vindran tots els africans cap aqui