Un dels dubtes més dolorosos que travessen les persones, que inicien un procés migratori, és no saber si tornaran a veure els seus pares amb vida. Més enllà de qüestions econòmiques, per a moltes, no tenir papers és un mur infranquejable que aviva aquesta possibilitat, davant el temor de no poder tornar al país d'acollida. “Afortunadament, els vaig poder anar a agafar de la mà quan van morir”, relata Vicky. Ho va fer gràcies a la regularització extraordinària que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va impulsar el 2005. No va ser un procés senzill, tampoc la panacea, però a aquesta argentina que va arribar a Espanya el 2001, en ple corralito, li va permetre caminar pel carrer sense por de ser deportada. “El que no va passar per una situació de por que et parin no sap de què estem parlant”, assegura.
La de Vicky és només una de les més de 600.000 històries marcades per aquella mesura, que sindicats, col·lectius de persones migrants, Sumar i Podemos i una iniciativa legislativa popular volen emular gairebé 20 anys després. La suma d'elles ja va contribuir llavors a un augment de les afiliacions a la Seguretat Social i va engrossir les arques públiques amb les cotitzacions corresponents. Segons un estudi publicat per un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), cada immigrant regularitzat va contribuir llavors amb una aportació d'entre 4.000 i 5.000 euros a l'any només amb els impostos sobre el salari.
El nombre d'estrangers afiliats es va disparar el 2005 amb la regularització extraordinària de Zapatero. Un dels requisits llavors era comptar amb un contracte de treball durant els sis primers mesos. "Hi va haver un primer efecte estadístic sobre els registres de la Seguretat Social i va augmentar moltíssim el volum d'ocupats", comenta l'economista d'Economistes davant de la crisi, Antonio González, que va ocupar la secretaria general d'Ocupació entre el 2006 i el 2011. Quin impacte va tenir llavors la regularització massiva al mercat laboral? "Al cap de dos anys, al sector formal seguien més de la meitat d'immigrants", indica el catedràtic d'Economia de la UPF i autor de l'article sobre els efectes de la mesura Joan Monrás. A més, en termes generals, a la seva feina sí que van apreciar canvis en la vida laboral de les persones afectades. “Es veu com es van moure empreses més grans, amb millors salaris i tenen una evolució positiva”, indica. "Encara que la regularitat administrativa t'ofereix la tranquil·litat que no t'expulsin ni et multin, de l'explotació laboral no t'allibera ningú", lamenta Vicky. “Jo mai vaig tenir la feina que tenen els locals, em demanaven els papers, però no m'asseguraven o ho feien per menys hores de les que treballava”, assenyala. Amb tot, ha pogut cotitzar 15 anys dels 23 que treballa a Espanya. El mes d'abril passat, el Congrés dels Diputats va donar suport a la iniciativa popular per regularitzar centenars de milers de migrants, s'estima que mig milió, que ja viuen i treballen a Espanya. Ho va fer amb l'únic vot en contra de Vox, llançat en el seu discurs contra les persones migrants, malgrat que diferents organismes i institucions, nacionals i internacionals, ja adverteixen de la necessitat de fluxos migratoris que compensin la baixa natalitat, la vall demogràfica i les vacants. Segons l'informe Essencials 2022, de la Fundació per Causa, cada immigrant regularitzat afavoriria l'Estat amb una aportació fiscal neta mitjana estimada de 3.500 euros a l'any. Segons els càlculs d'aquesta organització, en total serien entre 790 i 950 milions d'euros a l'any. Per posar un exemple, el Ministeri de Drets Socials aquest any repartirà 783 milions entre les comunitats autònomes per finançar el sistema d'atenció a la dependència. “Parlem de persones i, pel que fa a la vida, l'impacte és positiu. Si ens centrem en la part econòmica, el que sabem d'altres experiències és que, evidentment, els que ja són aquí solen treballar al sector informal o en treballs no declarats. En regularitzar-se la seva situació, almenys un 60% aconsegueix un treball regular que aporta uns recursos a la seguretat social que, altrament, no es donarien”, assenyala el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres. L'expert assenyala un altre possible efecte positiu de la mesura a la població autòctona. Els qui s'aprofiten de la situació d'irregularitat de les persones migrants tiren cap avall de les condicions laborals. “En regularitzar-se, millora les condicions de tots als sectors amb més presència”, raona. L'economista i estadístic Francisco Melis indicava en aquesta anàlisi que la regularització d'estrangers elevaria els ingressos públics en 2.000 milions d'euros l'any. Segons la simulació de l'equip de dades d'elDiario.es, amb 100.000 nous hipotètics cotitzants percebent el salari mínim interprofessional, les arques de l'Estat s'engruixarien amb 587 milions l'any. Sí que fossin 400.000, serien 2.346 milions. En el cas espanyol, una regularització massiva suposaria una pilota d'oxigen per trampejar les jubilacions de la generació del baby-boom. “Un nou procés que permet tenir un càlcul més realista del producte interior brut i eleva els ingressos per cotitzacions suposa una menor ràtio de la despesa en pensions durant els anys vinents”, explica Antonio González. "No (és positiu) només per l'impuls inicial de la recaptació, també respecte a la població en edat de treballar respecte a la jubilada, en edat de tenir fills", afegeix Torres, que demana no confiar-se perquè les persones migrants solen adaptar-se a dinàmiques demogràfiques dels països d'acollida. "Per parlar sobre les pensions hem d'analitzar si el país és capaç de donar-los oportunitats, possibilitats de desenvolupament, si es donen polítiques familiars o acords perquè puguin tornar als països d'origen", considera Monrás. De fet, un dels col·lectius més beneficiats amb la regularització del 2005 va ser el de les empleades de la llar, amb salaris baixos i amb menys drets que la resta de la classe treballadora. Com es pot veure al següent gràfic, llavors un 30% de les noves afiliacions els corresponien a elles. Que regularitzin, doncs, vistos els resultats de la regularització de Zapatero, no cal que esperin més temps. Una regularització extraordinària de migrants augmentaria la recaptació fiscal i donaria oxigen a les pensions. Els migrants sense papers que anhelen la regularització massiva que debatrà el Congrés, volen treballar sense por, i un afegiria que cobrant un salari no discriminatori, encara que no els agradi als de VOX.
David Noriega i Raúl Sánchez, a el diario.es 
