Partidària de traspassar límits en la vida i en la poesia, Alejandra Pizarnik, la gran poeta argentina que es va suïcidar als 36 anys, el 1972, hauria complert demà 75 anys. Un bon moment per recordar l'obra d'aquesta escriptora, el prestigi de la qual va molt més enllà de les tràgiques circumstàncies de la seva mort.

"El llenguatge de la poesia de Pizarnik és estremidor i té una gran capacitat de subversió", afirma en una entrevista amb Efe la traductora argentina Ana Becciú, amiga de Pizarnik, i una de les persones que intervenen en els diferents actes que tenen lloc aquesta setmana a Madrid per retre homenatge a l'autora de "La terra més aliena".

Una exposició amb fotografies, manuscrits, cartes, dibuixos i primeres edicions de les obres de Pizarnik, conferències sobre la seva trajectòria i la publicació del llibre "Dos poemes inicials", amb facsímils dels poemes i dibuixos, figuren entre les activitats organitzades pel Centre d'Art Modern i la Casa Sefarad. Aquesta tarda, vigília del 75 aniversari del naixement de Pizarnik, Ana Becciú dialogarà amb Raúl Manrique, comissari de l'exposició que es pot veure al palau de Cañete, i recordarà aspectes de la vida de la poeta argentina, que va ser molt amiga d'escriptors com Julio Cortázar, Olga Orozco, Silvina Ocampo, Bioy Casares i Octavio Paz.

La vida de Pizarnik està envoltada d'un cert malditisme, i a això contribueix sens dubte el que es tragués tan jove la vida amb una sobredosi de barbitúrics. Però Ana Becciú assegura que "la seva mort no és el que dóna prestigi a la seva obra", i, de fet, els joves, que "són els que més llegeixen la poesia de Pizarnik, cada vegada menys s'interessen per aquestes circumstàncies". La veritat és que Becciú, que era veïna de Pizarnik a Buenos Aires i anava a casa seva "cada dia", ofereix una imatge de la gran poeta molt diferent de la que alguns tenen d'ella: "Jo vaig conèixer una Alejandra molt juvenil, amb moltíssim sentit de l'humor i que tenia una extraordinària generositat amb els joves aprenents d'escriptor ".

Pizarnik mantenia "un gran contacte" amb escriptors de diferents generacions. Però no només va ser "molt amiga" d'autors consagrats. A casa es reunien amb freqüència "els joveníssims" César Aira, Alberto Manguel, Arturo Carrera i la pròpia Becciú, que el 1976 abandonaria Argentina per traslladar-se a viure a Europa. "Llegia els nostres escrits, ens els corregia i ens animava a publicar", explica Ana Becciú, que no dubta a afirmar que Pizarnik "és una de les grans poetes llatinoamericanes del segle XX".

Gairebé quaranta anys després de la seva mort, "segueix sent una poeta d'una mena d'avantguarda i encara hi ha zones de la seva poesia inexplorades", afirma Becciú, experta en l'obra de l'escriptora argentina i encarregada de gestionar els contractes de traducció dels seus llibres. L'obra de Pizarnik "obre portes" i en els seus diaris, publicats a Espanya per Lumen igual que la seva poesia, "es veu la preocupació que tenia per indagar i investigar el llenguatge poètic, així com les seves preocupacions estètiques, que no eren freqüents en la seva època, almenys a Llatinoamèrica ", afegeix la traductora i poeta.

Quan Becciú va arribar a Barcelona el 1976 va intentar que es publiqués la poesia de Pizarnik a Espanya, però "ningú la coneixia". Hi va haver d'esperar "vint anys" perquè per fi va veure la llum la seva obra poètica completa, "més els inèdits que havia deixat i que, gràcies a la mare d'Alejandra, es van poder salvar". Com a part de l'homenatge que se li rendeix aquests dies a Pizarnik a Madrid, Becciú llegirà aquesta tarda poemes de l'autora de "Arbre de Diana" o "Extracció de la pedra de la bogeria".

Serà l'ocasió de comprovar "la força" que té el seu llenguatge poètic, "la seva capacitat de subversió". I serà també el moment de veure fins a quin punt la seva poesia "és escruixidora perquè no hi ha res que no sigui absolutament imprescindible", diu Becciú, traductora d'autors com Tennesse Williams, Allen Ginsberg, Anne Carson i Djuna Barnes. D'Alejandra Pizarnik n'he publicat alguns dels seus poemes a Banderas de Mayo, i us deixo aqui un enllaç on trobareu poemes seus.


Moradas

A Théodore Fraenkel

En la mano crispada de un muerto,
en la memoria de un loco,
en la tristeza de un niño,
en la mano que busca el vaso,
en el vaso inalcanzable,
en la sed de siempre.