MISSATGE REBUT I ASSUMPTE SOLVENTAT
F.Puigcarbó
on
9.2.10
, |
han dit (3)
"El quart pas ha estat tornar al Parc Taulí la màquina per l'apnea que ens havien deixa't feia quatre o cinc anys, amb la seva motxilla inclosa. Però tampoc he aconseguit el meu objectiu. El Dr. Luján m'ha dit que m'havia de posar en contacte amb VITAL AIRE 902.197.I TRES NÚMEROS MÉS (telèfon de pagament). He trucat al Sr. o Sra Vital aire, i m'han dit que no els constava, que si estava segut que la màquina era seva. Hi ha una tarja cosida am plàstic amb el seu nom i el telèfon - li he dit -. No m'han acabat de creure, o no he estat prou convincent i han dit que deixés un telèfon i que ja trucarien per comprovar si era seva o no."
Aquest paràgraf correspon al comentari "Vuelva usted mañana" del passat 29 de gener. Doncs bé, aquest matí he reburt un correu electrònic de la casa VITAL AIRE, que em permeto reproduir:
"Buenos días. Me pongo en contacto con Ud, a raíz de una entrada en su blog referente al cúmulo de situaciones sufridas tras el fallecimiento de su suegra. Vaya por delante mi sentido pésame. Soy el responsable de logística de Vitalaire en Barcelona y mi idea es solucionar la parte que nos atañe.
No tengo muy claro exactamente qué le hayan podido decir en nuestra central de llamadas, pero, para intentar solucionar el tema, necesitaría saber el nombre de la persona y, si es posible, el número de serie del equipo, modelo del mismo, en definitiva cualquier dato que nos ayude a solucionar el tema.
Por favor no dude en ponerse en contacto conmigo, por esta misma vía o por teléfono (en la firma aparecen mis teléfonos, tanto fijo como móvil).
Esperando poder solucionar el tema lo antes posible, reciba un cordial saludo. Mauro Sánchez Badia."
A banda d'aquest amable correu, posteriorment han trucat a casa per informar-nos que aquest mateix matí passaria una persona a recollir la màquina. M'ha trucat aquest Sr. des de Tona i en menys de tres quarts d'hora ja era a casa, ha recollit la màquina i tema ressolt. Aquí hi ha hagut per part del Sr. Sánchez, allò que tant falta, professionalitat i eficiència. El que no sé és com se'n va assabentar a través del blog.
CONTUBERNI CONTRA EL PSoE
F.Puigcarbó
on , |
han dit (8)
Ha hagut de ser una persona amb la ment brillant, preclara com el Ministre de Foment Pepe Blanco qui s'ha adonat dels mals que persegueixen a la brillant actuació del President del Govern Espanyol en la gestió de la crisi que no era crisi però que va acabar sent crisi, i cony! quin tros de crisi. Hi ha un contuberni contra ZP i el seu Govern, no és judeo maçó (això era en temps de l'oncle Paco), però si és un contuberni d'obscurs inversionistes suposadament anglòfobs, gent que mou capitals arreu que envejosos de lo bé que ho ha fet el Sr. ZP i el seu brillant govern, i aquests envejosos de merda, despitats li volen fer la guitza a aquest prohom, pare de la Pàtria.
Aquest és el problema, no és culpa del Govern que ho ha fet tot molt bé "contubernio habemus". I és per això hem enviat a la Superministra dels pistrincs Elena Salgado a la "pérfida Albión (Gran Bretanya), i a un alt càrrec exalumne de Xavier Sala Martín, un tal Campa a França per explicar-els-hi de fet el que ja saben, que ho estan fent molt bé i que no s'ha de perdre la confiança en la gestió de la crisi per part del Govern.
He vist excuses millors per justificar la ineficiència o mala fe d'una colla d'incompetents als qui els hi va i molt gran el càrrec que ocupen. A tot això lo Duràn que beneit no és, en nom de Conveniència i desunió, ja ha llençat l'esquer per proposar un gran pacte de salvació nacional i el que faci falta, conscient que si aquest pacte el fan PSoE i PP se'ls hi acaba el negociet a ells i als altres partits satèl·lits, cert és que la gravetat de la situació ho demanda i quelcom s'hauria de començar a fer abans ja no siguem a temps de salvar el malalt. Mentrestant. Zapatero en el país de las maravillas segueix sense assabentar-se de res i va a la seva, avui ha dit que el Govern aprovarà una pròrroga de sis mesos a les ajudes de 420€ als aturats sense subsidi. "Pan pa hoy y hambre pa mañana".
"Y mañana........., hablaremos del Gobierno."
CURTA VIDA AL DIARI EN PAPER
F.Puigcarbó
on , |
han dit (2)
Un dels costums que conservo, els dissabtes i diumenges o qualsevol altre dia que sóc a casa a primera hora del matí, o d'ací a poc cada dia que estaré jubilat, és esmorzar, cosa que no faig entre setmana, atès tiro de tallat i croissant precuit - o sia de plàstic i sabor i gust dubtós -, i no menjo donuts tot i que m'agraden perquè un que hi entén em va avisar que no ho fes.
M'agrada també, o diguem que és un vell costum llegir el diari mentre esmorzo, costum atàvica i inútil, atès en el meu cas, ja m'he llegit els electrònics una hora abans d'esmorzar i tinc davant meu un paper cada vegada menys gruixut ple de noticies ja caducades.
A casa som de "el Periòdico" més que res per la meva dona que se'l llegeix de cap a peus; a mi no m'interessa massa, és com un gratuït però pagant ara 1,20€, crec té més consistència com a diari la Vanguardia`, però talment surt al carrer ja caducada.
De fet, els diaris en si, són en ells mateixos, almenys en la edició de paper un concepte caduc i hom diria que molt caduc, a banda que no compleixen la seva missió que és informar, ans al contrari desinformen, cadascú segons el seu color, i sovint amb un llenguatge més que dubtós, i m’és igual l'idioma. Perquè els seguim comprant?. Ah! aixó és o un misteri o simplement una rutina de les moltes que arrosseguem de conceptes del segle passat, i potser seria arribada ja l'hora de prescindir-ne. Si a casa comprem el PATUFET!, perdó! El diari de Sabadell, tot i que ara només el dissabte, i aixó, que és un ens infumable fet per indolents mentals, ens costa 2.00€.
En Josep Pernau que és savi perquè és savi no per gran, fa temps ja que anuncia la desaparició del que se’n deia rotatius diaris, parla de deu o quinze anys, però hom que tot i no ser savi si és ja gran tot i que no tant com ell, diria que aixó va més ràpid i que es qüestió de quatre o cinc. De fet un diari a dia d'avui és com un àrbitre de futbol, no fa content a ningú, erra més que encerta, no serveix absolutament per a res i a sobre ens costa diners, no té doncs cap raó de ser.
En Josep Pernau que és savi perquè és savi no per gran, fa temps ja que anuncia la desaparició del que se’n deia rotatius diaris, parla de deu o quinze anys, però hom que tot i no ser savi si és ja gran tot i que no tant com ell, diria que aixó va més ràpid i que es qüestió de quatre o cinc. De fet un diari a dia d'avui és com un àrbitre de futbol, no fa content a ningú, erra més que encerta, no serveix absolutament per a res i a sobre ens costa diners, no té doncs cap raó de ser.
"No vull que em donin noticies" ja me las sé, el que vull és que me les expliquin" - reclamava Janquim l'altre dia a la trobada catosfèrica a Granollers. No poden, el concepte del diari de paper és caduc, del segle passat, i els digitals venen a ser el mateix concepte només que amb actualització més o menys constant, però tampoc aquí han entès que s'havien de renovar, que havien de trobar una nova manera d'explicar les noticies i de fer-ne un seguiment també. Potser no ho fan perquè els periodistes actuals són també del segle XX, i alguns fins i tot del XIX, i no donen per a més, com el seu projecte estan esgotats.
MATAR DONES EN NOM DE DÉU
F.Puigcarbó
on
8.2.10
, |
han dit (12)
Remenant per l'àlbum web de picasa per tal de fer neteja de fotos, m'he topat amb aquesta. Només sé que és de l'Iran i que es tracte de la lapidació d'una dona. La foto és petita com la mentalitat dels qui la lapiden en ple segle XXI. Els ulls de la dona a penes tenen expressió, malmesa ja pels cops dels rocs, la mirada és com perduda, buida. Segur que no va fer res de mal, com a molt ser violada per un cunyat o el propi marit, que importa, només és una dona en un país islàmic integrista, un no res al que se li pot fer de tot impunement, mentre el poble ho contempla de la mateixa manera que nosaltres contemplem un partit de futbol, o un combat de boxa. Tot son atavismes, els nostres però almenys no maten ni humilien a ningú.
Aquesta dona de la fotografía no té nom, ni té història, va morir víctima d'alguna llei injusta deu fer més o menys un any o potser més, quan vaig parlar d'una altre lapidació, la lapidació d'una nena de 13 anys a Somalia el novembre de 2008, i aquesta si que tenia nom i cognoms: Aisha Ibrahim Duhulow i estàn els terribles i ignominiosos fets registrats. No va servir per a res, per evitar la seva mort, però almenys n'ha quedat constància de la barbàrie dels qui maten dones en nom del seu déu.
VERIFICACIÓ DE PARAULES ALS COMENTARIS
F.Puigcarbó
on
7.2.10
, |
han dit (16)
Havia tret fa temps la obligatorietat d'obligar a verificar paraules per deixar un comentari, és una collonada, ho entenc, però l'he tornat a actuivar a tots es blocs. NO tan sol s'entesten a enviar missatges per que compris Viagra o pronografia al correu electrónica, últimament ja tenen el costum de deixar comentaris també als blocs, i m'he adonat que a mida que hi he anat posant la verificació de paraules, aquests comentaris on ofereixen viagra i pornografia, desapareixen. Pesats!
ELLS NO HO SABEN - conte
F.Puigcarbó
on , |
han dit (4)
Nomes arribar a casa seva va saber que alguna cosa no anava bé, l’holograma favorit de la seva dona havia desaparegut de la paret de l’entrada, símptoma inequívoc que se n’havia anat i l’havia deixat. Tanca la porta i engega el Videotext, apareix la imatge de la seva ja exdona, ja s’imaginava que li podia dir, però malgrat tot com un últim acte de deferència decideix escoltar-lo.
“Hola Joan, ho sento per me n’he anat, la teva maleïda no afició, aquest vici que t’ha agafat de repent et portarà molts problemes i jo, ho sento, (acompanyant d’un sobreactuat “snif”) però no vull veure-m’hi involucrada, d’un moment a l’altre vindran a buscar-te per interrogar-te i a mi podrien acusar-me de complicitat, i ho sento (“snif” un altre cop) no em sento suficientment forta en aquests moments per afrontar-ho. Adéu, que tinguis molta sort.!"
Desconnecta l’aparell i d’una potada tomba el gerro de plàstic, amb flors de plàstic de la tauleta. Estúpida! Ets com tots, millor que te n’hagis anat, pel que em servies; quan tingui ganes de fer l’amor llogaré una androide i assumpte resolt, almenys aquestes no es queixen de tot i per tot com tu, estan pel que han d’estar i ja està. Mentre mentalment ballestreja contra la seva exdona, se'n va cap la cuina i es prepara quelcom de menjar, tot i que no te molta gana vol celebrar haver-se desfet d’un mort com la seva ex. Agafa una de les ampolles d’aigua reservada per a les ocasions especial i la beu pausadament.Ah! No hi ha res com una ampolla d’aigua ben fresca, sembla que tot te un altre color, per fi, ja no hi haurà qui em digui, no facis, alló, fes alló altre, saps a qui he vist avui…., soc lliure, lliure com un ocell.
L’home s’entristeix de sobte, fins i tot ja no troba el mateix gust a l’aigua, s’acaba d’adonar que fa anys que ja no hi ha ocells i per tant no hi ha llibertat, la sensació que l’havia envaït en saber que l’havia abandonat la seva dona, l’hi havia fet oblidar la dura realitat del seu entorn i el problema al que ella al·ludia al vídeo. Era un problema realment greu, però…. No podia, era totalment impossible per a ell poder fer-ho, quan s’adreçava allí, li entrava una sensació de pànic que l’envaïa i no tenia mes remei que sortir corrents, era superior a les seves forces.Hauria de provar-ho un altre cop – es diu – sinó se que estic en perill, ella ja m’ha abandonat perquè es possible que sàpiga alguna cosa, que sigui mes que una intuïció.
Si! Haig d’intentar-ho un altre cop. Igual sense la pressió de la meva dona ara ho aconsegueixo.
S’aixeca, la caçadora se l’hi incorpora i surt al carrer, en cinc minuts arriba al lloc, esta curull de gent com gairebé sempre. Dubta uns moments però es decideix i entra. A mida que va avançant una suor freda l’envaeix, les cames li tremolen….No puc!, no puc! Exclama. Uns guardies de seguretat se’l queden mirant i ell surt corrents, esperitat cap el carrer. Durant una bona estona vagueja pels carrers, fins que finalment torna a casa seva. En arribar s’adona que la porta està entreoberta quan ell està segur d’haver-la tancat. Ja son aqui! Es diu mentre intenta retrocedir, però un home alt i corpulent l’agafa per l’esquena.- Senyor, faci el favor d’acompanyar-nos, es una formalitat de rutina, no ha de témer res.
Un hidroneumatic els transportà fins un lloc desconegut per a ell.
Allí, l’introdueixen dins una petita habitació en la que per únic mobiliari hi ha una taula i un parell de cadires antigues, una llum il·lumina tètricament l’estança. Li ordenen s’assegui i esperi…Després de deu interminables minuts, la porta de l’habitació s’obra i apareix un home d’uns quaranta anys que entra i s’asseu en una cadira davant seu.
Vol una cigarreta – li diu
–No estan prohibides?
Aquí no, aquí som els que prohibim, no els que patim les prohibicions, aclareix l’home..I, afegeix, que hem de fer amb vostè?
Res, jo no he fet res, perquè m’han dut fins aquí?
Vostè ho sap perfectament, sentencia l’home mentre dona una llarga calada a la seva cigarreta. De l’interior de la seva caçadora treu una targeta groga que en vermell du impreses les paraules T.I.J.
- Sap que es aixó, veritat?
- Sí! Hi és clar, una Tarja d’identitat de jugador.
Exactament, i és la seva que fa més de tres mesos que no ha fet servir en cap dels múltiples jocs d’atzar o plaer que l’estat posa a la disposició dels ciutadans perquè siguin feliços. Podria dir-me perquè no l’ha feta servir?
L’home empal·lideix. No ho sé- contestà – és que no ho puc evitar, és superior a les meves forces, quan m’acosto a un dels locals de joc o felicitat que l’estat generosament posa a la meva disposició, m’entra una sensació de pànic, començo a suar i les cames em tremolen, m’ofego i haig de sortir corrents, deu ser algun tipus d’al·lèrgia.
El seu interlocutor impassible, continuà amb l’interrogatori.
Però vostè, suposo que deu tenir ganes de ser feliç, de guanyar diners, practicar sexe diotronic, viatjar, ja sap, tot el que te de lúdic i que omple de felicitat la gent.
Si! Hi és clar, però ja l’hi dic que per a mi es impossible. Ho he provat, però es superior a mi. Ho sento, no puc fer-hi més.
Aleshores vostè es un perill per la comunitat.
JO! Un perill, perquè, si no he fet mai mal a ningú en la meva vida.
Li repeteixo que vostè es un perill, està transgredint el sistema i tot alló que alteri o transgredeixi el sistema es un perill en potencia s’ha de separar de la societat.
Vostè pertany a X-324 del 2035, no es el primer cas defectuós, es veu que hi havia un cap de fabricació inexpert i bastant irresponsable que produïa alteracions en els neofetus. No es preocupi, no es culpa seva.
I, aleshores que faran amb mi, - preguntà.
No li puc dir, ni es decisió meva. Ja ho sabrà quan pertoqui. Bona nit.
L’home abandona l’habitació, deixant al ciutadà sol i preocupat, li consta que hi havia gent que de sobte desapareixia i mai més se’n sabia d’ells, el que no sabia es si els eliminaven o els enviaven a algun lloc, tot i que aviat ho sabria. Es prepara doncs pel pitjor sabedor que la seva sort estava ja decidida-Als deu minuts dos homes i una dona entren en la habitació, ells l’agafen per l’espatlla mentre ella li arremanga el braç i li posa una injecció, una sensació de sopor l’envaeix i tot s’enfosqueix al seu voltant............
La tebiesa dels raigs del sol el desperta, obre els ulls i li costa reconèixer quan estava veient, un prat de veritat verd i ple de flors l’embolcalla i el cel es d’un blau intens com recordava haver vist en alguna retrofotografia digital de petit, uns ocells picolen al seu costat mentre deixen anar els seus trins, dalt d’un turó una casa de fusta amb una xemeneia que desprèn un fum fugisser sembla cridar-li. S’aixeca i travessa un rierol d’aigua fresca i neta. Al porxo un home gran de llarga barba i amb una pipa a la boca que treu més fum que la xemeneia l’espera somrient.
Benvingut a la Reserva! Li diu mentre li acosta la mà que ell sorprès i atordit encaixa.
La reserva? Pregunta.
Sí, amic meu, aixó no és el cel, es la reserva com li diuen ells, aquí hi porten tots els que tenim alguna deficiència de fabricació, la llei androiana del 2022 no els permet d’eliminar-nos. Aquí - continua – ho hem de fer tot, buscar el menjar, treballar al camp, caçar, dormir quan pertoca, patir calor, fred… no hi ha videotext, televisió, radio, diaris, politics,. policies. No hi ha res de tot aixó, aquí vivim com els primitius .
I som molts- pregunta l’home atordit encara –
Un centenar, ara els coneixerà, estem ben avinguts, i som tants homes com dones, no es preocupi són tots molt bona gent.
Aleshores exclamà l’home, aixó és com estar al paradís.
Sí! Contesta l’home de la barba mentre dona una calada a la seva pipa i deixa anar un núvol blanc de fum:
PERÒ ELLS NO HO SABEN.
L'ESCÁNDOL DE PEDERÀSTIA A ALEMANYA S'ESTÉN.
F.Puigcarbó
on
6.2.10
, |
han dit (4)
"El nombre de clergues acusats de pederàstia podria ser de cent. L'escàndol va saltar per una denúncia en un centre jesuïta berlinés. Els Bisbes es neguen a donar més dades per no "alimentar" més el cas. L' escàndol de pederàstia en escoles catòliques alemanyes adquireix una dimensió cada vegada més gran, i després dels primers casos denunciats a l'escola d'elit jesuïta Canisius ... agencies."
La secta catòlica, apostòlica i romana continua en la seva línia de fer mal al proïsme tant com puguin i quan més dèbils siguin més si atreveixen. És la seva covarda i miserable manera d'actuar. Son la gran vergonya eterna de la humanitat, com deia Nietzsche, i no voldria deixar d'opinar sobre les paraules d'en Nietzsche, que era una mica tremendista, gairebé tant com el seus homònims de la COPE, o l'ínclit Rouco Varela, tot un exemple del que no ha de ser un representant de déu a la terra.
L’Església sempre acusa als que van contra ella, d'infidels, de blasfems, de enviats de Satanas i altres galindaines. No diuen mai que aquests no van o no anem en la majoria dels casos en contra de Jesús, del seu missatge, de l'amor als altres, de la caritat cristiana, de la humilitat, de la generositat, de tots aquells preceptes dels quals ella, o millor dit la majoria dels seus legals representants n’estan mancats i molt.
Déu, el que representa que és el meu, no parla de guerres, de repressió, de pederàstia, d'obscurantisme, d’atiar odis, de col·laboració amb feixistes ni dictadors, d'acumulació desmesurada de riquesa, de menysteniment i despreci a l'altre. I en nom d'aquest suposat Déu, d'aquesta entelèquia, porten més de dos mil anys i escaig fent tota mena de barbaritats, obscenitats i malvestats, i encara voler donar lliçons d’ètica i moral als altres, una ètica i moral de la que tant i tant n'han estat mancats als llarg dels segles, a Alemanya en tenim l'últim exemple, però abans a EEUU o Irlanda, i la llista seria molt llarga.
Fixeu-vos que avui ha saltat la noticia però s'anirà diluint fins acabar en no res, pagant religiosament com han fet als EEUU i a Irlanda, això si!, ja que primer han tapat culs, ara taparan boques, és la seva manera de fer, en el nom del senyor, clar. Vergonya! vergonya!
.
Tenia raó Nietzsche, són la gran vergonya eterna de la humanitat.
Fixeu-vos que avui ha saltat la noticia però s'anirà diluint fins acabar en no res, pagant religiosament com han fet als EEUU i a Irlanda, això si!, ja que primer han tapat culs, ara taparan boques, és la seva manera de fer, en el nom del senyor, clar. Vergonya! vergonya!
.
Tenia raó Nietzsche, són la gran vergonya eterna de la humanitat.
MOTIVOS DEL SON
F.Puigcarbó
on , |
han dit (4)
El poeta cubà Nicolàs Guillén va escriure un seguit de poemes que amb el títol "motivos del son" servien per posar lletra a les cançons dels músics cubans. Aquests poemes, estan escrits tal com es parla a L'Havana, i un d'ells "Tú no sabe inglé" el voldria dedicar al Sr. José Luís Rodriguez Zapatero.
3.- Si tú supiera
!Ay negra,
si tú supiera!
Anoche te bi pasà
y no quise que me biera,
A é tú le hará como a mi,
que cuando no tube plata
te corrite de bachata,
sin acoddate de mi.
*
Sóngoro cosongo
songo be;
sóngoro cosongo
de mamey;
sóngoro la negra
baila bién;
sóngoro de uno,
sóngoro de tre,
A é;
bengan a be;
a é
bamo pa be;
bengan sóngoro cosongo,
sóngoro cosongo de mamey!*
4.- Sigue…
¿Po qué te pone tan brabo
cuando te disen negro bembón,
si tiene la boca santa,
negro bembón?
*
Bembón asi como ere
tiene de to;
Caridá te mantiene,
te lo da to.
*
Te queja todabía
negro bembón,
sin pega y con harina,
negro bembón,
majagua de dri blanco,
negro bembón;
sapato de do tono,
negro bembón…
*
Bembon así como ere
tiene de to;
Caridá de mantiene,
te lo da to.
8.- Tú no sabe inglé
Con tanto inglé que tú sabia,
Bito Manué,
con tanto inglé, no sabe ahora
desí ye.
*
La mericana te buca,
y tú le tiene que huí:
tu inglé era de etrái guan,
de etrái guan y guan tu tri.
*
Bito Manué, tú no sabe inglé,
tu no sabe inglé,
tu no sabe inglé.
*
No te enamore má nunca,
Bito Manué,
si no sabe inglé,
si no sabe inglé
*
7.- Mi chiquita
La chiquita que yo tengo
tan negra como e,
no la cambio po ninguna
po ninguna otra mujé.
*
Ella laba, plancha, cose,
y sobre to, caballero,
¡como cosina!
*
Si la bienen a bucá
………………pa bailà,
………………pa comé,
………………ella me tiene que llebá
………………o traé.
*
Ella me dise: mi santo,
tú no me puede dejá,
bucamé,
bucamé,
bucamé,
pa gosá.
1. negro bembón
Camina, caminante,
sigue;
camina y no te pare,
sigue.
*
Cuando pase po su casa
no le diga que me bitte:
camina, caminante,
sigue.
*
Sigue y no te pare,
sigue.
*
no la mire si te llama,
sigue;
*
acuéddate que ella e mala
sigue.
-
DE LECTURES D'HOSPITAL
F.Puigcarbó
on , |
han dit (2)
Aquests dies que vaig estar a l'Hospital cuidant la sogra, vaig aprofitar per llegir. El temps sembla alentir-se als hospitals, les busques del rellotge no corren, com, si estessin encallades, i llegir o fer mots encreuats o autodefinits és la millor manera de passar-lo. Vaig aprofitar per acabar 2.666 de Roberto Bolaño. Aquí estava encallat, atès com la anava llegint a mida que la traduïa, estava al començament de la part de Fate i d'aquí no passava. Aixó de traduïr en aquest cas 2.666 ho feia en époques en que no se m'ocurria res per escriure, diguessim que per omplir un buit d'inspiració, peró com ja fa una temporada que estic més aviat amb incontinencia verborreica, tenia la traducció aturadañ. Vaig llegir-me doncs, la part de Fate, la part dels crims i la part d'Archimboldi. És el que té llegir Bolaño que devores el text perdent la noció i la mesura del temps. No faré ara un panegíric de la novel·la, ja n'he parlat en més d'una ocasió, ni us parlo encara de "El tercer Reich" publicada suara, que encara no tinc i espero que en Ferràn l'acabai perque me'n faci cinc centikms atès tinc les meves reserves, car en Roberto no la volia publicar, i coneixent-lo una mica, els seus motius tindria. Possiblement perqué sembla que l'estructura de la novel·la és líneal i líneal i Bolaño no quadren ni en pintura.
Bé, a tot aixó, en acabar de llegir 2.666 vaig començar una novel·la de Dan Brown, que es diu "El símbolo perdido". Representava que el protagonista havia de trobar una piràmide dins la casa blanca on hi havia un secret de la maçoneria i no sé que més...........No vaig poder amb ella, vaig llegir-ne unes 100 pàgines, però era tan infantil, tan inversemblant que se'm feia impossible de llegir. Deu ser que encara no estic tan contaminat com em pensava de les fotesses literaries de moda d'avui en dia en general.
Bé, a tot aixó, en acabar de llegir 2.666 vaig començar una novel·la de Dan Brown, que es diu "El símbolo perdido". Representava que el protagonista havia de trobar una piràmide dins la casa blanca on hi havia un secret de la maçoneria i no sé que més...........No vaig poder amb ella, vaig llegir-ne unes 100 pàgines, però era tan infantil, tan inversemblant que se'm feia impossible de llegir. Deu ser que encara no estic tan contaminat com em pensava de les fotesses literaries de moda d'avui en dia en general.
D'ANALFABETS, CRISI I ECONOMISTES
F.Puigcarbó
on
5.2.10
, |
han dit (6)
He volgut recuperar aquesta història publicada el mes de juliol de 2008 quan es començava a parlar de crisi, crisi que ja estem patint, tot i que encara falta el pitjor per arribar. Val la pena llegir-la perquè és molt instructiva i defineix en certa manera el que està passant actualment, malgrat la crisi evident d'alguns sectors concrets.
"L'any 1925 un home va posar un petit negoci al bell mig de la ruta 66 als Estats Units, hi havia molt trànsit de camions de transport de mercaderies i vehicles i va començar per una benzinera i un petit "xiringuito" on servia cafès, esmorzars, dinars i el que fes falta.
Mica en mica atès que havia establert el seu negoci en un lloc estratègic, aquest va anar creixent, va ampliar la benzinera, va obrir un restaurant més gran que va ampliar a Motel, més una àrea de servei per guardar els camions a la nit, així com un tren de rentat i servei de reparació de vehicles. El negoci li anava cada vegada més bé fins el punt que va crear un petit imperi que il·luminava les nits de la zona amb les seves llums i neons com si d'un pètit las Vegas es tractés, atès també tenia la seva corresponent casa de barrets.
Aquest home era analfabet, i va decidir enviar al seu fill a estudiar a la millor Universitat dels Estats Units, s'ho podia pagar i no volia que el noi fos un analfabet ignorant com ell. Degut al seu analfabetisme i a que tenia molta feina i una colla d'empleats, el nostre home òbviament no llegia diaris, ni escoltava la radio o veia la televisió, ell, treballava i guanyava els diners a cabassos aliè a tot l'entorn esmentat.
L'any 1930 va tornar a casa el noi llicenciat amb molt bona nota en Econòmiques. Només arribar, astorat va cridar al seu pare: Pare! Com és que fas aquest dispendi de llum amb tants rètols i neons, que no ho saps que l'any passat va fer un crack la borsa i estem immers en una enorme crisi econòmica?
El pare es va encongir d'espatlles tot contestant-li: Noi, el negoci dona per molt i no se ni que fer-ne amb els diners que guanyo, vols dir que hi ha crisi?. Oi tant, va contestar el fill, que no escoltes la radio?, que no veus la Televisió?. Que no llegeixes els diaris?
No! contestà el pare, tinc massa feina, a més a més com no se llegir tampoc entenc res del que diuen.
Ai! sort que he vingut, va reblar el fill, has de tancar immediatament el restaurant i l’hotel, les llums per suposat, es una despesa molt forta en energia, i el taller mecànic i el garatge també, mantenir-te només amb la benzinera i el xiringuito i esperar que remunti la situació econòmica.
El pare no ho veia gens clar, si tot rendia i funcionava com una màquina perfectament engrassada de guanyar diners no veia perquè tenia que reduir el seu negoci, però com el noi tenia estudis i ell era un pobre analfabet, li va fer cas.
Al cap de mig any el negoci era una ruïna i ni tan sols donava la benzinera o el xiringuito, puig la gent s'aturava en altres àrees de servei que havien anat proliferant rere seu i que oferien tots els serveis que ell havia tancat.
Al cap de mig any el negoci era una ruïna i ni tan sols donava la benzinera o el xiringuito, puig la gent s'aturava en altres àrees de servei que havien anat proliferant rere seu i que oferien tots els serveis que ell havia tancat.
Un dia, quan la cosa anava ja molt magre li va dir al seu fill: Noi, tenies raó, hi ha una enorme crisi i jo sense assabentar-me'n, sort que tu ets economista i ho vas saber detectar a temps."
(aquesta seria la màxima aportació que podria arribar a fer un economista per a l'economía)
(aquesta seria la màxima aportació que podria arribar a fer un economista per a l'economía)
.
Aquesta faula la tenien penjada a recepció de compres als Establiments Unzu a Pamplona, no la recordo exactament, però més o menys era així. En fa trenta d'anys que la vaig llegir, però crec que encara és i molt vigent.
ROSA DÍEZ, LA MÉS BEN VALORADA
F.Puigcarbó
on , |
han dit (10)
"En un clima de desconfiança cap a la classe política i esfondrament de la imatge dels seus líders, l'avantatge del PP es consolida. Els populars obtenen una intenció del vot del 40% en el baròmetre del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) de gener, publicat ahir, mentre que el PSOE es queda en un 36,2%. El PP augmenta el seu avantatge fins als 3,8 punts-la seva màxima diferència-i acumula nou mesos d'estiu.
La mala notícia per a tots dos és que tots dos han empitjorat els seus resultats en un punt a favor d'IU (que passa del 4,7% al 6,1%) i UPyD (del 3,7% al 4,4%). El treball de camp de l'enquesta es va fer al gener, enmig de la polèmica per l'empadronament en diversos municipis però abans que s'obrís el debat de la reforma de les pensions.
L'enquesta del CIS també mesura la confiança que els dos principals dirigents, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, inspiren els espanyols. I reflecteix que no és molta. Tot i millorar lleugerament els seus resultats, el cap de l'Executiu té "poca o cap" confiança del 71,6% dels espanyols. Però Rajoy no té motius per estar molt satisfet. Ell també millora, però segueix per sota de Zapatero i el 76,6% no confia en ell.
La valoració de líders no ha sortit molt millor. Els ciutadans suspenen en conjunt a tots els dirigents polítics. La novetat és que Rosa Díez (UPD) li pren la primera posició Zapatero amb una mitjana de 4,08 punts. El president baixa fins a un 3,98 i en tercer lloc apareix el portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, amb 3,73. Rajoy es manté en quart lloc amb un 3,50. ADN.ES"
Que Rosa Díez sigui el polític més valorat pels ciutadans demostra dues coses, que aquests ciutadans que l'han valorat no han entès res i per tant són idiotes i que la resta de la classe política dirigent està molt malament. O potser els idiotes siguem els qui anem a votar als altres, que si fa no fum. L'orquestra segueix tocant Bach mentre el vaixell Espanyol s'ensorra.
DE MULTAR PER NO RETOLAR EN CATALÀ
F.Puigcarbó
on
4.2.10
, |
han dit (8)
"Un comerciant de Vilanova i la Geltrú, Manuel Nevot, porta avui per primera vegada a judici una multa de 400 euros que li va imposar el 2008 l'Agència Catalana de Consum, organisme dependent de la Generalitat, per no retolar el seu establiment en català.
Nevot sol·licita que se li anul·lin dues sancions --de 400 euros per no retolar en català i de 400 euros més per no disposar dels fulls de reclamació--, i a més demana al jutge que plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat d'alguns preceptes tant de la llei de política lingüística com de la llei de l'estatut del consumidor. 
Agencies"
Agencies"Tinc molt clar que a vegades ens l'agafem amb paper de fumar i perdem el temps en fotesses en contes de dedicar esforços a coses molt més importants. Ja entenc que amb la llei a la mà la multa posada al Sr. Nevot és correcte. El que no entenc és que aquesta llei se la saltin moltissims establiments com aquest de la foto adjunta "O Nabo de Lugo" que a més a més a la seva pàgina web (*) tampoc dona accès a llegir-la en català i no siguin multats i de Bars i Restaurants que no compleixen la normativa n'hi ha un munt, i no parlem ja de les botigues amb rètols en anglès que ho retolen tot en aquest idioma.
Posats a primmirar, perquè no es fixen en l'etiquetatge de productes de consum i no tan sols alimentaris, aquí llevat de Condis que practica una certa militància, la gran majoria de productes de supermercat (sense anar més lluny) solen estar en castellà i portugués, però el català brilla per la seva absència, no parlem ja dels manuals d'instruccions de electrodomèstics, i podria seguir, i seguir i seguir, i va i li toquen el crostó a Don "erre que erre" Nevot que el pobre deu fer mesos que no ven ni lloga un pis amb, 400 euros de multa.
Sincerament ho trobo una bajanada. O sinó que siguin conseqüents i que multin a tothom que no s'avingui a la llei. Potser seria una bona solució pel finançament.
En un altra ordre de coses, voldria fer una reflexió sobre un altre assumpte lingüistic. Aquí ens esgarrifem, esquincem les vestidures i fem escarafalls perquè des de Madrid diuen Lérida o Girona, i en canvi amb absoluta impunitat batejem Zaragoza com a Saragossa, Teruel com a Terol o Huesca com a Osca i ho trobem la mar de normal. Hi ha un talibanisme idiomatic que a banda de no dur enlloc, en comptes de solucionar problemes en crea i a sobre ajuda a alimentar encara més la fóbia que justa o injustament ens tenen.
(*) he posat aquest restaurant atès és el primer que m'ha passat pel cap, però si agafés la màquina de retratar i comences a deambular per Barcerlona en podria tirar unes quantes de fotos.
VOLKSWAGEN PASSAT TDI 110 CV. I LES ANXOVES
F.Puigcarbó
on , |
han dit (6)
Aquest cotxe de la fotografia, el Volkswagen Passat TDI 110 CV amaga un misteri que no he sabut desxifrar: El misteri de les anxoves.
La falca publicitària de la radio, tracte d'un venedor de cotxes que per la seva reacció fa mesos que no en ven cap. Aleshores, aquet home (que dirien els de Reus) rep una trucada d'un interessat en adquirir un vehicle d'aquesta marca i característiques i l'home li diu - esperi un moment -. Truca a la seva secretaria i li dona aquests missatge: Avisi a la meva dona que no aniré a dinar, digui-li que l'estimo i un petó per als nens (més o menys) ah! i demanim una pizza SENSE anxoves. Aquest sense anxoves que a l'anunci inicial es remarcava en la manera de dir-ho alentint una mica el ritme narratiu, misteriosament des fa uns dies ha passat a ser una pizza AMB DOBLE D'ANXOVES, o sia que el SENSE ANXOVES ha desaparegut substituït pel DOBLE D'ANXOVES. S'hauran queixa't els de l'Escala?. Serà la veu anunciant addicte a les anxoves? Misteri sense resoldre
LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA.
F.Puigcarbó
on , |
han dit (2)
Explicava fa un temps Albert Sanchez Piñol que ell no creia que estés escrivint ciència ficció i en fer un company blocaire una llista d’escriptors de novel·les d’anticipació que es deia abans, i que potser és un terme millor que el de ciència ficció, li vaig fer notar en un comentari que no parlava d’Isaac Asimov, l’escriptor rus fincat als Estats Units. Ho va fer en el següent comentari i d’Isaac Asimov es precisament de qui vull parlar avui. Autor prolífic, (es deia que cobrava de la editorial a tant per paraula) i així devia ser, el que ens hem llegit els tres totxos de la Fundació em podem donar fe. Però Isaac Asimov serà recordat sobretot pels seus relats sobre robots, va escriure molts contes i novel·les en que els humans interactuaven amb robots. El primer relat fou “Robbie” a l’any 1940, o sia Pere que no nomes Sanchez Piñol,.ni jo havia nascut. Després varen venir “Razón” i “Mentiroso”, els personatges robots dels contes d’Asimov actuaven seguint unes pautes que foren batejades per Asimov com les tres lleis de la robòtica molt abans que el concepte robòtica es fes servir. Les va definir en el relat del 1941 “el circulo vicioso”. Asimov va contemplar la possibilitat que unes màquines sense lleis es podien posar en contra del seu propi creador i va decidir dotar als seus robots d'aquestes lleis que el robot de cervell positronic -i no electrònic- havia de seguir per força i davant les quals no podia oposar-se. Asimov explicava que les Tres Lleis van ser creades per John W. Campbell en una conversa van mantenir el 23 de desembre de 1940. Campbell, al seu torn, que ell les va extreure d'alguns relats de Asimov i de diverses converses entre ambdós, i que el seu paper era merament el d'haver-les redactat explícitament.
Les Tres Lleis de la Robòtica són:
1.- Un robot no pot lesionar a un ésser humà, o, per mitjà de la inacció, permetre que un ésser humà sigui lesionat.
2.- Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no sigui incompatible amb la primera o segona llei.
Les Tres Lleis de la Robòtica són:
1.- Un robot no pot lesionar a un ésser humà, o, per mitjà de la inacció, permetre que un ésser humà sigui lesionat.
2.- Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no sigui incompatible amb la primera o segona llei.
Sembla que últimament ha disminuit l'interés dels lectors per les novel·les d'anticipació o ciència ficció, però en la nostra joventut tenien molt auge i predicament, escriptors com Asimov, Conrad, Huxley, Orwell, Bradbury, Philip K.Dick i altres eren devorats gairebé amb religiositat pagana, però com les modes i costums van i venen, ara s'ha posat de moda a partir el Codi da Vinci, de parlar del passat en comptes del futur, potser perquè aquest futur el veiem excessivament previsible, lo qual és obviàment un error, car el futur és precisament els que ens ha de devorar.
