Josep M. Espinàs compleix avui 85 anys. Quan en va complir 80 un amic li va regalar una nova pipa, però avui el seu millor regal, afirma sense dubtar-ho ni un segon, ha estat "un dia més". "És una cosa que no es troba a cap botiga, és fantàstic. Des d'ara la vida ja és un regal. El més bo és que demà et regali un altre dia, i un altre...". Però Espinàs té molt més per celebrar ja que a l'esquena porta amb orgull més de 80 llibres i el que un periodista va qualificar, sense exagerar, de "rècord mundial": 11.000 articles durant 35 anys, sense faltar mai a la seva cita diària amb els lectors, que ara el segueixen a la seva columna d'el Periódico, Petit observatori, que no em perdo cap dia.
I d'aquesta immensa motxilla literària sorgirà la tardor que ve, a la seva editorial de sempre, La Campana, un extens volum d'unes 700 pàgines, titulat Una vida articulada, una cuidada selecció de fragments de les seves 11.000 columnes. "Serà --explica l'escriptor-- com un dietari de la meva vida i un retrat del món que he viscut". La seva editora, Isabel Martí, afegeix que en el llibre, "a través dels ulls d'Espinàs, desfilaran també 35 anys d'història de Catalunya, d'hàbits socials i qüestions polítiques".

I sempre escrivint amb la seva Olivetti i sense connectar-se a les xarxes, ah! i diu que encara pensa fer un altre viatge cap el Rosselló. No deixa de ser significativa l'actitud d'Espinàs, actualment vivim en un sistema social en que tot ha d’esser immediat i amb el mínim esforç possible, i recompensat via audiència en el cas blocaire o económica en els altres. El treball pel treball, pel plaer d'escriure, o pintar, dibuixar o el que sigui, "per se" es veu que no compensa. Aquest article, anys enrere l’hauria escrit a mà o a màquina d’escriure, l’hauria hagut de dur a un diari, allí s’hauria d’haver fet la composició, etc. etc. Ara, d’ací a ja, quan l’acabi i faci la revisió ortogràfica, ja estarà penjat al bloc. És la immediatesa que pretenem aconseguir de tot el que fem. Qualsevol que vagi en bicicleta sap que el camí es fa pedalada a pedalada i sovint amb esforç i tenacitat, - i suant la cansalada, us ho puc ben assegurar - sinó un ja es compra una a moto que vindria a ser la immediatesa de la que us parlo.
I parlant d'aquest esforç, tenacitat i treball, quin millor exemple per els blocaires Espinàs. Vuitanta cinc anys, vuitanta llibres, quilòmetres i quilòmetres a peu per arreu, col·laboracions a televisió i radio i atenció... una columna diària des de 1976 primer a l’Avui i actualment a 'el Periódico', i aquest senyor – no veig en ell un avi, com a molt un senyor gran – ni està cansat, ni desmotivat i res, ans al contrari irradia vitalitat (serena) i “joie de vivre” potser perquè ell, com els de la seva generació foren educats per la societat i la vida en la pràctica de l’esforç, la tenacitat i la constància sense esperar-ne massa a canvi, i tambè els inculcaren el respecte als altres i a ells mateixos. Cal tenir-ho en compte, encara que avui Basté a Rac1 de tot cor li ha desitjat: per molts anys, sabem que la naturalesa té uns limits, però l'he escoltat molt bé avui a l'Espinàs, amb la seva veu clara, catalana i pausada. Per molts, molts anys Senyor Espinàs i jo que ho pugui veure, pensi que el meu pare, el Santiago en té 10 més que voste i continúa prou bé, ah!  i continúa aprenent-se l'Atlàntida de memòria. El que ja no fem, és anar a buscar bolets, és el que deia de la factura que ens passa la naturalesa. Deia Cioràn que la vellessa és l'autocrítica de la naturalesa, però jo diria que més aviat i en el millor dels casos, és una cruel venjança. Que vosté s'ho passi molt bé, i no faci massa cas de la naturalesa.