06/10/06 – Avui he anat a Andorra per qüestions de feina, i he definit una idea que pot ser interessant, de fet, fa molt de temps que la tinc pensada, però he esperat fins ara pendent del que feien aquesta patuleia de politics, i en vista que això de l’Estatutet no acaba d’anar, he considerat era el moment escaient, diria més encara, el moment clau i decisiu per el futur del nostre País.A nosaltres que portem tan de temps queixant-nos del govern espanyol, que si la mamella, que si la llengua, que a voltes amb les seleccions etc. ens ha passat el que sol succeir quan no passen les coses que han de passar, que mentre ens queixàvem no pensàvem. Havia d’haver-hi un embús a l’entrada d’Andorra la Vella, perquè un hom, o sigui, jo, prengués la decisió de donar a conèixer a qui correspon la solució als problemes del nostre país. Avui ja és tard, demà es dissabte i demà passat diumenge, però dilluns al matí a primera hora aniré a veure a na Consellera Tura.El meu pla és, senzill, barat i a més a més infalible:Agafem un parell de mossos d’esquadra amb un vehicle de camuflatge. Que entrin a Andorra i es plantin davant de la casa del Comú, allí, que disparin un parell de trets a l’aire procurant no fer mal a ningú. Mentre amb veu estentòria perquè els senti molta gent, que declarin formalment la guerra a Andorra en nom del Govern Tripartit, legal responsable de la generalitat de Catalunya.Quan sorprès pel xivarri, surti el Cap de Govern Andorrà, els mosson s’han de rendir de seguida sense oposar resistència i, automàticament tot Catalunya atès haurà perdut la guerra, serà annexionada a Andorra, deixant per fi d’esser una part d’Espanya i d’Europa.Aixó voldrà dir que: ja podrem parlar lliurement portuguès, fumar tabac dolent, beure whisky de garrafa, inflar-nos de menjar formatge “Sombrero de Copa”, viure entre embussos de trànsit permanents i anar com boixos per les carreteres.Malgrat algun d’aquests inconvenients, penso que el canvi ens valdrà la pena. A veure que hi diu na Consellera quan la vagi a veure dilluns.Ja us ho faré saber.
Desmentit del dia: No és cert que l’Artur Mas guanyes la secretaría general de Conveniència i desunió a en Duran i Lleida pels péls.
La base de totes les societats grans i duradores ha consistit, no en la mútua voluntat que els homes es tenien, sinó en el recíproc temor. - TOMAS HOBBES
CIVILIZACIÓN ENFERMA
-
"Esta civilización está enferma. Es genocida. Es ecocida. Es exterminadora.
Estamos gobernados por psicópatas, mientras que las personas más
capacitad...
El hermano
-
Era de esas personas que, ya desde edades tiernas, mostró una inclinación
por la lectura que sobrepasaba aquello que pueda considerarse convencional.
La im...
«Amanecer invernal», de Du Fu
-
Versión de Carlos Manzano de la traducción de Kenneth RexrothUna vez mas
los hombres y animales delZodiaco han avanzado por encima de nosotros.La
mesa está...
Gustave Le Bon.
-
*Precursor de la psicología Social, Gustave Le Bon fue un adelantado en lo
concerniente al comportamiento del ser humano.*
*Escribió en 1895 un libro qu...
La vida manual d’ús: CAPÍTOL XVIII. Rorschash, 2
-
No hi ha ningú al menjador de la casa. Hi ha quatre elements decoratius
que, segons Rémi Rorschash, testimonien la seva feina com a productor:
- Un ...
EVOCACIÓ DE 'LA TRINCA' I ELS SEUS BONS TEMPS
-
Amb la mort de Toni Cruz ha revifat el record sentimental de La Trinca.
Dels tres cantants, en els darrers temps, a qui havíem sentit i escoltat
més e...
Manifiesto cívico (XIV)
-
[image: Vagón de deportaciones]
------------------------------
Ocho millones.
¿Qué?
Ocho millones, dicen, han de desaparecer para que exista la felicidad. ...
Lo rebelde
-
Qué confuso y variable es el lenguaje, Xiao. De niño me llamaban rebelde si
no paraba o si llevaba la contraria o si no obedecía. De joven me ll...
20
-
Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig
estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb
aquesta fin...
Els llibres d'en Jan McPetit – 2025 [II]
-
Continuo amb les ressenyes estiuenques que enguany publico cada segon
dijous de maig, juny, juliol, agost i setembre, amb un clàssic del gènere
literari d'...
La épica de la caballería española según Benlliure
-
He aquí una abigarrada alegoría de la caballería militar. Su épica no
reside solo en el jinete sino también en el caballo. O en la fusión de
ambos, q...
El no encuentro
-
No sé qué pasó, no sé por qué dejaste de responder los mensajes. Después de
todo, era solo una invitación para tomar unos mates a la costa del río, y
no er...
EL ASUNTO DE RAMON FLECHA ES MUY TRISTE
-
El catedrático emérito de la Universidad de Barcelona Ramón Flecha ha sido
acusado por 14 mujeres de acoso y abusos sexuales de distinta gradación a
lo l...
Lecciones no aprendidas
-
I
Como con frecuencia me cuesta decir que no, me veo obligado a asumir las
consecuencias de mi pusilanimidad: vivo bajo un alud de compromisos que
inex...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada