06/10/06 – Avui he anat a Andorra per qüestions de feina, i he definit una idea que pot ser interessant, de fet, fa molt de temps que la tinc pensada, però he esperat fins ara pendent del que feien aquesta patuleia de politics, i en vista que això de l’Estatutet no acaba d’anar, he considerat era el moment escaient, diria més encara, el moment clau i decisiu per el futur del nostre País.A nosaltres que portem tan de temps queixant-nos del govern espanyol, que si la mamella, que si la llengua, que a voltes amb les seleccions etc. ens ha passat el que sol succeir quan no passen les coses que han de passar, que mentre ens queixàvem no pensàvem. Havia d’haver-hi un embús a l’entrada d’Andorra la Vella, perquè un hom, o sigui, jo, prengués la decisió de donar a conèixer a qui correspon la solució als problemes del nostre país. Avui ja és tard, demà es dissabte i demà passat diumenge, però dilluns al matí a primera hora aniré a veure a na Consellera Tura.El meu pla és, senzill, barat i a més a més infalible:Agafem un parell de mossos d’esquadra amb un vehicle de camuflatge. Que entrin a Andorra i es plantin davant de la casa del Comú, allí, que disparin un parell de trets a l’aire procurant no fer mal a ningú. Mentre amb veu estentòria perquè els senti molta gent, que declarin formalment la guerra a Andorra en nom del Govern Tripartit, legal responsable de la generalitat de Catalunya.Quan sorprès pel xivarri, surti el Cap de Govern Andorrà, els mosson s’han de rendir de seguida sense oposar resistència i, automàticament tot Catalunya atès haurà perdut la guerra, serà annexionada a Andorra, deixant per fi d’esser una part d’Espanya i d’Europa.Aixó voldrà dir que: ja podrem parlar lliurement portuguès, fumar tabac dolent, beure whisky de garrafa, inflar-nos de menjar formatge “Sombrero de Copa”, viure entre embussos de trànsit permanents i anar com boixos per les carreteres.Malgrat algun d’aquests inconvenients, penso que el canvi ens valdrà la pena. A veure que hi diu na Consellera quan la vagi a veure dilluns.Ja us ho faré saber.

Desmentit del dia: No és cert que l’Artur Mas guanyes la secretaría general de Conveniència i desunió a en Duran i Lleida pels péls.