Sovint es parla del perill de la tasca dels periodistes en dur a terme la seva feina en llocs on hi han conflictes latents o armats, i sovint també en cau mes d’un en la comtessa de l’oblit, de la mort de segona, i és que fins i tot en aquest aspecte s’han perdut les formes i malauradament la mort d'un periodista en acte de servei ja no és ni tan sols noticia, llevat que sigui del país d'un hom. En temps de les guerres convencionals, periodistes, sanitaris, creu roja, hospitals, eren grups que fins i tot en plena comtessa eren respectats. Dins del desastre es mantenía un minim de decòrum o de respecte, respecte que es va començar a perdre fa ja temps, de fet, en acabar aquest tipus de guerres convencionals que, malgrat la crueltat tenien encara un punt de romanticisme. Ara la guerrilla, urbana o no, el terrorisme, es manifesta desposseït de cap virtut, que de fet no te. És la lluita amb tota la seva cruesa, a més a més la lluita de l’enemic desconegut contra gent indefensa, que pot atacar i fer mal quan, on, com i contra qui li sembli, o moltes vegades a l’atzar, el fer mal per fer mal, per crear terror entre els ciutadans indefensos. Davant d’aquesta nova manifestació del terror no hi ha res a fer, les mides que puguin prendre els Governs no serveixen per a res i solen ser fins i tot ridícules, com les que han pres als aeroports; tot i que de fet si que serveixen, per retallar cada cop més la nostre llibertat com a ciutadans i tenir-nos mes vigilats i controlats. Hauría de ser gairebé obligatori llegir Huxley i Orwell, tothom entendria molt més bé el que realment està passant.
No sé si es respectaven o 'ens explicaven que es respectaven', per cert. El terrorisme no és nou i com que es tan irracional, no fa massa distincions entre els objectius i els danys colaterals. I, efectivament, tot serveix per controlar més tothom i tallar-nos la llibertat, una barreja d'Orwell i Huxley, passada per la modernitat. Mentre es condemna els fumadors a les penes de l'infern som els primers en cocaïna, que es consumeix fins i tot a poblets aparentment innocents i idíl·lics, quines coses, quin món de mones.
ResponEliminaJúlia, et quedaries sorpresa o potser ja ho saps pel teu comentari, de les coses que passen a alguns poblets. Quan al terrorisme, es alló tan terrible de jugar amb la por de l'altre, l'atac inevitable a gent innocent, i a sobfre els Governs amenaçats aprofiten per controlar-nos cada vegada més. A 1984 la gent no moria a la guerra, puig oficialment no n'hi havien de guerres,i no oblidem la feina del protagonista, manipular el manteniment de les noticies anteriors. És d'admirar la visió que tan Huxley com Orwell varen tenir del futur.
ResponEliminaDoncs sí, els poblets no són el que semblen, el cinema i la literatura ja s'han fer ressò de totes les passions amagades als indrets més idíl·lics. Sobre Orwell i Huxley, efectivament, cadascú des del seu punt de vista, una admirable visió del futur, i encara en vindran de pitjors, em sembla.
ResponElimina