El Senyor E.M. Cioràn, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i sent-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres com “de la inconveniència d’haver viscut”, puig el fet de néixer en si no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, però el fet d’haver viscut sí que és responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment en que tens estat de consciencia. Curiós que ell, considerat per a molts l’apologista del suïcidi, acabés el viatge als 84 anys a París i de mort natural. Deu ser la contradicció de l'espècie humana. De fet, no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell n’era conscient.
I si Cioràn ens culpa als humans per portar fills al món (al cap i a la fi, ho fa qualsevol animal amb una naturalitat absoluta i per una simple qüestió genètica de supervivència de la espècie) és perquè sap que els humans en són plenament conscients del fet en si i en canvi els animals no, i el matís és més important del que pugui semblar en principi, car malauradament, la majoria dels nadons, venen al món sense les degudes garanties. Tot i que en molts casos en països poc desenvolupats dur mainada al món és pura reproducció i prou, amb la consciència d'augmentar el nombre de nadons sabent que la fam i la misèria faran una tria selectiva, que de fet, és en certa manera un comportament purament genétic per perpetuar la espècie, com el dels animals, que és el que ens agradi o no i en gran manera, som. Uns animals rars, que no encaixen enlloc, que han necessitat d'inventar-se Déus per sentir-se superiors als altres. Nosaltres els homínids, possiblement l'únic error dins la naturalesa.
I si Cioràn ens culpa als humans per portar fills al món (al cap i a la fi, ho fa qualsevol animal amb una naturalitat absoluta i per una simple qüestió genètica de supervivència de la espècie) és perquè sap que els humans en són plenament conscients del fet en si i en canvi els animals no, i el matís és més important del que pugui semblar en principi, car malauradament, la majoria dels nadons, venen al món sense les degudes garanties. Tot i que en molts casos en països poc desenvolupats dur mainada al món és pura reproducció i prou, amb la consciència d'augmentar el nombre de nadons sabent que la fam i la misèria faran una tria selectiva, que de fet, és en certa manera un comportament purament genétic per perpetuar la espècie, com el dels animals, que és el que ens agradi o no i en gran manera, som. Uns animals rars, que no encaixen enlloc, que han necessitat d'inventar-se Déus per sentir-se superiors als altres. Nosaltres els homínids, possiblement l'únic error dins la naturalesa.
_
Mi estimado : No voy a quitarle la razón, porque la lleva, pero ud ha dejado de lado algo importante, la Madre Naturaleza. La obligación de esta es reproducir la especie y, es por eso, que en España , donde se vive hasta los 87 de promedio hay 1´6 hijo por cada union. Sin embargo, en países donde el promedio de vida es de 40 años (India por ejemplo), la Madre Naturaleza hace que el promedio de reproducción sea de 6. Así de sencillo. Bien por citar a Ciorán, uno de mís preferidos. salut
ResponEliminaNon nasci homini longe optimum esse (docuit Silenus); proximum autem, quam primum mori
ResponEliminaCiceró, Tusculanes, 1,48,114
Ensenyava Silè que la millor cosa per a l'home és, de molt, no haver nascut, i en segon lloc, morir com més aviat es pugui
Francesc Cornadó
No puedo evitar hacer un comentario a Miquel, pues esto de la "Madre Naturaleza" es una entelequia, aquí no hay ni madre ni nada, la Naturaleza (así con mayúsculas) no tiene ninguna finalidad, no enmienda nada, no tiene ninguna obligación ante nadie de corregir nada, ni tiene ninguna moral, ni siquiera sustancia consciente, las leyes de la naturaleza se rigen más por el azar que por la necesidad y de vez en cuando nos envía un terremoto, un tifón, una ventolera o un tsunami.
ResponEliminaSalud
Francesc Cornadó
No lo evite, mí bien amado Sr Cornadó, pero no la menosprecie...Aparte lo de Madre si quiere, pero no deje de lado lo de Naturaleza. Vivimos bajo sus parámetros y, nos reproducimos para mejorar la especie, o al menos, para que no muera. Mariposas, rinocerontes, caracoles y humanos...Todos regidos por ella. Los Tusnamis en lo ecuatorial no son más que los cánceres de hígado en el emisferio norte...pero la especie sigue. No hablo de moral ¿ la he nombrado ?, Tan siquiera de sustancia (Aristóteles aquí nada tiene que ver)...Sin embargo, base tengo conforme a religiones (ya ve que pluralizo)...y no creo en ninguna...Salut
ResponEliminala naturalesa poc té a veure amb nosaltres Miquel, va a la seva bola. Un dels problemes d'Àfrica llevat de casos puntuals com ara al Senegal, és que continuen tenint vuit o deu fills i el 80% arriben a grans.
ResponEliminai Cioràn deia que ja que aquest pas no s'havia fet de jove,el càstic era viure fins l'últim instant, lo qual no deixa de ser una incongruència en l'apologista del suïcidi.
ResponElimina