"L'escriptor Quim Monzó ha estat el convidat del Centre d'Estudis Jordi Pujol per a realitzar una xerrada amb periodistes sobre la situació de la cultura catalana. Monzó ha afirmat, durant la mateixa, que "el país s'enfonsa". "El país, tal com era i tal com l'hem conegut, s'enfonsa. Ara neix un altre país", ha manifestat. L'escriptor també ha lamentat que "la qualitat de la llengua s'està empobrint" i en aquest sentit ha posat com a exemple que "s'han publicat llibres que eren per posar-los a terra quan vas a fregar". Monzó considera que "Catalunya està en camí de convertir-se en una regió d'Espanya i punt". A més, l'escriptor ha afirmat que "la immersió lingüística és una falsedat" i ha lamentat que "el llibre en català és marginal", ja que "hi ha només un 2% de llibres escrits" en aquesta llengua. A criteri de Monzó, "la llengua que es parla als mitjans de comunicació fa esgarrifar". Preguntat sobre si s'hauria de multar als periodistes que utilitzin malament la llengua, l'escriptor ha fet broma i s'ha ofert "per a ser qui reculli els diners". "Ja no caldria finançament", ha apuntat. Sota el seu punt de vista, també contribueix a la mala situació del català que "els de pobles d'interior de Catalunya el parlen pitjor que els de Barcelona, perquè no volen ser de poble, volen ser cosmopolites". Igualment, ha remarcat que "els immigrants ni parlen català ni el volen parlar". "Una cosa és que la llengua evolucioni i una altre és que s'estigui convertint en un dialecte del castellà, que és el que està passant", ha dit. A Monzó també se li ha preguntat si valien la pena els esforços per a defensar el fet diferencial català quan Catalunya és només una autonomia espanyola. L'escriptor ha recordat en aquest sentit que "una majoria brutal de la població ja li està bé tal com estem, una autonomia d'Espanya". Finalment, ha volgut fer una defensa de la classe política perquè "si hi ha algú dolent és el poble, els polítics fan el que el poble vol".e-noticies.
No se on ha estat en Quim Monzó els últims deu anys, per no haver-se adonat fins ara de com està la situació del català. Potser com viu en un món a part i escriu en castellà, (almenys en aquesta llengua llegeixo els seus àcids i lùcids comentaris a la Vanguardia), no havia tingut temps d'adonar-se'n.
De totes maneres ni ell ni el Sr. Pujol s'haurien d'encaboriar ni preocupar massa, en primer lloc perquè la degradació i desaparició del català és un fet inevitable, tambè perquè s'hauria d'haver adonat que fa ja temps que ho som una provincia més d'Espanya i que en aquest transsumpte de l'assumpte, el que ens ha fet més mal, a banda de l'arribada de tants sud-americans que parlen el seu castellà i no necessiten per a res el català, dic, el que ens ha fet més mal és que ens hem relaxat, ens hem deixa't anar, hem abandonat la comtessa diaria i ara ja hem perdut la batalla. Potser sia millor així, potser si parlem castellà i acceptem que només som una provincia més de l'Estat Espanyol, no serem tan dolents, ni tan insolidaris, ni tan tocacollons i ens deixaràn tranquils d'una punyetera vegada, i a lo millor, dic.... a lo millor, d'aci a uns anys fins i tot en cercles reduits encara quedarà gent que en la intimitat de la llar parlarà en català.
Deu ser així com ha de ser quan ets el més feble i tens el personal dispers, dividit i caçant mosquits a canonades mentre discuteixen si son garses o perdius, i potser en el fons........, en el fons tampoc és tan greu. Al cap i a la fi, ningú plorarà pel català quan deixi de parlar-se, d'ací a un temps no massa llunyà.
-