Comentàvem fa uns mesos amb una companya bloguera aspectes quotidians de quan érem mainada que ara podrien ser causa en alguns casos de pèrdua de la pàtria potestat dels pares amb els seus fills, bàsicament perquè les autoritats benpensants i protectores actuals són en principi i bastant, idiotes de mena i amb un gran encomi que s'hi posen, que tot s'ha de dir.
Obsessionats en la sobreprotecció de la mainada que han encomanat a molts pares idiotitzats també, estan pujant entre tots una mainada idiota i sobre protegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, desmicrobiotitzat, que ja es veu rima amb idiotitzat.
Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari anterior dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat.
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que ja començo ja a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, tal cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre., i per agafar gana, o Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé. A tot això, al DDT i a Franco, i a sobre no som tan idiotes con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en tots els casos ni tan sols saben perquè.
Obsessionats en la sobreprotecció de la mainada que han encomanat a molts pares idiotitzats també, estan pujant entre tots una mainada idiota i sobre protegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, desmicrobiotitzat, que ja es veu rima amb idiotitzat.
Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari anterior dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat.
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que ja començo ja a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, tal cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre., i per agafar gana, o Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé. A tot això, al DDT i a Franco, i a sobre no som tan idiotes con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en tots els casos ni tan sols saben perquè.
Aquest és un mal generalitzat que a l'escola l'estem patint molt. No et pots imaginar fins on arriba la sobreprotecció, hi ha pare que fins i tot li fa els deures al "pobre xiquet" que no pot ni jugar. Estem arribant a uns límits inexplicables i la tasca que hem de fer els educadors per a lluitar contra aquesta sobrepotecció que l'únic que aconsegueix és crear éssers inútils és molt gran.
ResponEliminaprou se com ho patiu els mestres...
ResponElimina