Aquesta preciositat de criatura compleix avui 65 anys i us fa saber que es jubila. Compte! es jubila de comercial de la Farinera Moretó, no de blocaire, on seguiré donant la tabarra espero que per molt de temps. El meu pare el Santiago, el fill del Lluís de l'oli i na Maria de can cotillaire que sempre s'apunta els aniversaris ja em va felicitar ahir, despistat de mena com és (he sortit a ell), es va confondre de dia i ho va fer un abans, avui diu em tornarà a trucar. Els Puigcarbó som així. Hi ha un poema de Jaime Gil de Biedma que m'agrada molt i que penso s'escau en un dia com avui. Me'l i us el dedico.
DE VITA BEATA
En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.
DE VITA BEATA
En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.
Suposo que se t'ha de felicitar, Francesc. Em fas enveja. Tot i que aquest poema del Jaime Gil (tot sigui dit, és un dels meus preferits) no sembla que parli d'optimisme, és aquella mena de melanconia...
ResponEliminaMoltes felicitats, i que la teva vida esdevinga un estat de jubileu permanent; de segur que t'ho has merescut.
ResponEliminaSalut i Terra
Doncs felicitats! Ara de ben segur tindràs molt més de temps lliure que podràs dedicar a tota mena de projectes i a la gent del voltant. A gaudir-ho!
ResponEliminaAh, ens havies espantat! No et jubiles del que és important, els blogs. ;-) Moltes felicitats!!
ResponEliminaFelicitats Francesc, home jubilat.
ResponEliminaJubilat ve de jubilo, que vol dir alegria...
Sempre faig un repàs abans d'anar a dormir de les novetats dels blocs amics i em fa il·lusió de ser potser el primer o dels primers a felicitar-te.
Jo ja fa uns cinc anys que ho vaig fer i realment haig de reconèixer que són dels millors anys de la meva vida. Això de disposar de tot el temps, i si tens salut i peles..., ja has comprovat com no hem parat d'anar amunt i avall, i sobretot amb salut, això és el principal.
Entres a partir d'avui en la "dimensió desconeguda" i un home com tu, si ja tenies activitat a tope amb els teus blogs i els teus comentaris, a partir d'ara pot ser la monda...
Una abraçada, i repeteixo felicitats i enhorabona.
Per molts anys, Francesc!
ResponEliminaSi treballant podies mantenir tants blogs, no et dic res ara que et jubiles de la feina!! :-)
Felicitats, Francesc,
ResponEliminaVinga, animat força que tot recomença demà!
Benaventurat tu que t'escapes dels 67.
Està calculat que en aquests dos anys més de treball: entre els 66 i els 67, la nostàlgia, la depre, la grip C, D o E i totes les demés malaties eliminaran un 50% dels que s'haurien d'haver jubilat.
Tu entres així a formar part dels "happy many" -perquè cada vegada sou més- que tornen a començar: balls, viatges, hotels, farres mil, SunSexSangria, i mil diversions més, a quina més guai!
Pel meu gust, El poema, ja molt bo, guanyaria traient-li tots els "nos" i cantant-lo en clau positiva.
Per a Francesc Puigcarbó en el dia dels seus 65 anys
DE VITA PLENA AMB "BOATO" I ALEGRIA" (sic)
En una Catalunya "rica i plena"
ni que sigui de tòpic tronat
en un poble prop del mar
o al mateix Sabadell, perla
barroca del Vallès immortal:
perquè Brassens ja ens ho diu
"t'allunyis pas del teu arbre"
o que sigui, diu en Larbaud
"aux rives prochaines".
Una casa i un hortet
per "cultiver son jardin"
que és la clau de la felicitat
o això deia en Voltaire.
Memòria? Sí, gràcies!
Però exclusivament positiva!
Llegir i escriure a dojo
(que és el que tu faràs).
Veure els amics i celebrar-ho.
Gaudir del bo i millor de la vida.
Com un pencaire que s'ho ha ben guanyat...
Enmig del jardí ple de flors
de la pròpia intel·ligència.
Sani
(versió llire a partir del De vita beata de J. Gil de Biedma)
En Jaime era un tristot, com veus, jo et propose "kermesse" i que duri.
Au tria com vols viure la nova vida...
I fins aviat!
______________
PS.
Als mots verificadors m'acaba de sortit unfly
No cal ser gaire llarg per dir que, com el seu nom indica, vol dir
un "mosco", singular masculí. ;-)
Que els mots t'aixopluguin
ResponEliminai facin d'aquest dia únic
el primer d'un llarg caminar...
Felicitats!!!!
Isabel
Felicitats per tot, per la jubilació i pels 65 anys!!
ResponEliminaAra que tindràs més temps (o no), has de venir a fer el xafarder a la llibreria. A veure si ens hi veiem.
Felicitats.
Fgt
Felicitats Francesc, preciositat de criatura....
ResponEliminaAra encara tindràs més temps per donar-nos la tabarra!
PER MOLTS ANYS!!!!!! :) i mí-te'l ell que "suertudo"! jubilat! :D
ResponEliminaFelicitats Francesc, ets ja dels últims que podrà gaudir d´una pensió una mica digna, et desitjo força per continuar fent i desfent.
ResponEliminaMoltes persones creuen que a partir dels seixanta ja no existeix quasi res, sols mirar les obres i matar el temps al sol o a l´aombra de parcs i jardins, potser si que som una mica més lents al caminar o fer alguna que altre moviment, però tenim moltes coses de la nostre perspectiva, de lo viscut amb la historia del nostre petit país que ens fa brivar.
Una abrasada
Per molts anys i feliç jubilació!!
ResponEliminaMoltes felicitats i que disfrutis d'aquesta merescuda nova etapa que ara comences...
ResponEliminaVaja que t'has jubilat en l'any del "Xacobeo", per tant un any molt "jubileu".
Vaja espero que la cosa "jubilea" et porti alegria per seguir fent moltes coses...
Salut i per molts anys!
Ja va una mica amb l'edat la malenconia Lluís, vulguis o no vulguis és així.
ResponEliminaGràcies Francesc Mompó, jubilació ve de jubileu, de júbil. Visca la Pepa!
ResponEliminaEl projecte més important Albert és vagarejar, dins d'una activitat clar, però després de tants anys llevant-me a les cinc del mati, només fer-ho més tard ja es la hòstia.
ResponEliminaDel bloc només em pot jubilar l'avorriment, Salvador i de moment no és pas el cas.
ResponEliminaEzpero viatjar almenys la meitat que vosaltres Salvador, ja em donaria per satisfet.
ResponEliminaEls mateixos Sr. Pamies, tot i que mai se sap quan un és cul de mal seient.
ResponEliminaGràcies pel poema Sani, si en Jaime Gil era molt tristoi, no com la seva cosina. M'apunto unfly i a veure si arrenquem el Diccionari, alguna n0hi he anat afegint.
ResponEliminaGràcies pel verst poesiaula, li faré cas.
ResponEliminaDijous haig de pujar a Vic Ferràn, si vaig bé de temps passaré, i sinó un altre dia, em sobra temps ara, però encara no ho experimentat.
ResponEliminaaixí és Eulàlia,l així és. I si, era preciós de criatura o això deia ma mare.
ResponEliminajubilat, als 65 i cobrant Montse. Bingo!
ResponEliminaaixí és Joan, la trempera no és matinera però és trempera al cap i a la fi.
ResponEliminagràcies captaire, busca'm pels bancs del Parc Catalunya. No m'hi trobaràs.
ResponEliminaOstres Gabriel, no hi havia caigut en això del Jubileu, com no sóc gens de missa, no havia estat a l'aguait. Que vol dir, que m'haig de comprar un botafumeiro?
ResponElimina...Moltes Felicitats!!!...
ResponEliminaGràcies ALEX, excompany de feina.
ResponEliminaFelicitats,Francesc. Tot seguit et segueixo. Jo em jubilo al maig. Potser que vagis buscant unes quantes obres públiques on es pugui anar a fer el seguiment i tafanejar, feina típica i tópica de jubilats. Ja et vindrè a fer companyia!.
ResponEliminaGràcies company, a la vora de casa tinc les obres del metro que n'hi ha per quatre anys, o sia que tinc la feina garantida. Per cert, ja t'has cop`rat el cordillet amb l'imant per recollir les boles de la petanca?
ResponElimina