"El missatge de Jesús de Natzaret és perfectament compatible amb l'agnosticisme més radical "El marmessor de la ignorància, 2001"

En els 3196 comentaris que he publicat en aquest bloc en quatre anys i mig, la paraula Esglesia Católica, surt en quaranta d'ells i la paraula Déu en 240, comptant que aquí hi entren el Déu n'hi do, el valga'm Déu i fins i tot l'adéu siau, podriem dir que deria, o fixació contra l'Esglesia com em retreia en Pere al post de Deu no ha mort! no n'hi ha. Per pura estadística el tant per cent que he malbararat parlant de l'Èsglesia és ínfim, cert és que ho he fet amb un cert acarnissament, deu ser genètic, i d'aixó és del que volia parlar.

No és casual, ni és una deria. Quan hi ha la constatació del tot el mal que ha arribat a fer una idea mal desenvolupada per part de tot un col·lectiu durant més de dos mil anys, amb la quantitat de morts que ha arrossegat rere seu, del seu obscurantisme que ha retardat anys i anys el progrés de la humanitat. Quan està comprovat que si d'alguna cosa n'estàn mancats els auto anomenats legals representants de Déu a la Terra, és d'ètica i moral (només els queda l'estética i és molt antiquada) i que aquesta ética i moral pot ser-hi,  i de fet hi és només seguint el missatge primigeni de Jesús de Natzaret, convindreu amb mi que l'Esglesia Católica és un llast feixuc i onerós que res aporta i molt ens costa.

Que Càritas faci obres de caritat ja m'està bé, no té res a veure amb l'Esglesia, ni són els únics, sinó que simplement torna a l'origen, al missatge de Jesús, el qual per cert l'Esglesia autista no practica i malgrat tot intenta fer com a seu. Que hi ha bons capellans de base o monges arreu, ja ho sé, però sempre tornant a la idea inicial lluny de l'aparell de Roma, per aixó no cal ser religiós, fer el bé vers els altres ho fa molta gent arreu del món de manera totalment desinteressada prescindint de si és confessional o aconfessional de qualsevulla religió.

I ja sé que l'afició preferida de l'esser humà és matar, anorrear al veí, per fer-se amb les seves terres, i que aixó amb religió o sense ho continuarem fent fins que el globus es quedi gelid, però estic convençut que sense religió passaria menys, per una simple raó: més mal no ha pogut fer al llarg d'aquests dos mil anys, ostentant el fatídic rècord de nombre de morts més alt de la història. Per tant, potser valdria la pena eradicar aquesta xacra (totes les xacres de les religions) i funcionar com a societat sense elles. Més buidor ja no podem tenir al punt que hem arribat. Potser l'antídot, la recuperació de la consciència col·lectiva vindria precisament de l'absència de la pesada càrrega de les religions. Almenys les dones, les més maltractades per totes elles, ho agraïrien i les persones assenyades també.

Tornant al començament: El missatge de Jesús de Natzaret és perfectament compatible amb l'agnosticisme més radical, només cal seguir-lo i aplicar-lo en el dia a dia de de la honestedad personal i l'amor vers els altres, i per dur a terme aquestes pràctiques no cal ser religiós i menys encara fariseu.

En un altre ordre de coses, La Conferència episcopal espanyola d'Espanya, celebrarà el dia 2 de gener una misa per la familia, que segons la cúpula de l'esglesia Espanyola està amenaçada:

El consistorio madrileño aportará la seguridad, las vallas, la limpieza del acto y gestionará los servicios sanitarios. La familia está amenazada. Por la crisis, por los malos resultados educativos, por el alcoholismo y las drogas, y por el decaimiento demográfico. Los obispos españoles calificaron ayer la situación como un "suicidio colectivo" de la sociedad española.
Por esta y otras razones, aunque "sin ningún tipo de enfrentamiento político", la jerarquía católica ha convocado para el próximo 2 de enero una nueva concentración de las familias católicas en la plaza de Colón (Madrid).
La convocatoria, que el año pasado congregó a menos de 100.000 personas (en realitat no arribaven ni a 125.000 - comprovat -), costará medio millón de euros, sufragados por las colectas de los fieles. Los obispos señalaron que el Ayuntamiento de Madrid, como otros años, colaborará "de manera espléndida, aunque en especie".
No deixa de ser curiós que qui voluntariament ha renunciat contra natura a formar una familia s'erigeixi en el seu més aferrissat defensor, dient a més a més com ha de ser i s'ha de comportar aquesta familia. Creixeu i multipliqueu-vos deia Jesús, i ells a la seva no li han fet mai cas. En el seu onanisme mental i fisic s'han ancorat en terra de ningú des d'on pontifiquen als seus i al altres que per cert, som majoria. De fet el fe d'un comportament, el seu, contra natura els fa ser en certa manera un error de la naturalesa, una anomalía. Més honest era Sant Agustí  “Señor, hazme casto..., ¡pero no todavía!”. Potser per aixó el varen fer Sant.