 |
| 'logo' de Qatar Foundation - |
A propòsit del patrocini a la samarreta dels jugadors del Barça, de la Qatar foundation que proposa la noca junta directiva comandada el Sr.Sandro Rossell (Anteriorment dit o nomenat Sandrusco), no em preocupa excessivament que duguin una publicitat més a la samarreta els nostres jugadors, Unicef. Niké, Catalunya, el nom a les botes i alguna més que se m'escapa, més la publicitat que fan als mitjans ja omple bastant el tros de roba que llueixen al damunt cada partit.
El problema és que si el Barça és més que un club, que ho és, tot i que no deixarà de ser-ho per passar a ser un club més per dur una altra publicitat, la d'Unicef i la de Qatar juntes fan mal als ulls i la cosa grinyola (i no me l'estic agafant amb paper de fumar) . No es Qatar un estat democràtic. com no ho és cap emirat dels del Golf Pèrsic, amb la salvedad que en aquest deixen conduir a les senyores i poca cosa més, però els drets humans, les dones, els partits politics i els sindicats no tenen ni veu ni vot ni es respecten ni es deixen actuar. No és doncs un patrocinador que es digui amb la filosofia del Club. I ja entenc que 170 milions d’euros en cinc anys és una suma molt interessant i que qualsevol altre club l’acceptaria sense que ningú digues ni mú. Però el Barça és el Barça i dic que jo que el Sr. Rossell ja que es tan espavilat i els de l'anterior junta un desastre, podria ser més imaginatiu i sinó ja li dono jo l’idea: si dividim els diners del patrocini pels 170.000 socis que té el club, surt a 1000 euros per barba, que dividit per cinc anys és a 200 euro per cap.
Que no faria un culé de pro, un soci o un patitzant pel club dels seus amors, que col·laborar a eixugar el deute i sanejar l’economia del club evitant amb la seva contribució aquesta publicitat no desitjada, contribució que podria ser a retornar paulatinament en propers abonaments anuals i evitar així la taca de petroli no massa neta a la samarreta del millor club del món. Unicef i els culers ho agrairien, només és qüestió de rascar-se una mica la butxaca i assumpte resolt.
Ah! Que consti que com jo no tinc criteri ni sóc més que un bloc, a Collonades tinc publicitat de Qatar foundation.
afegitó: aquest senyor se m'ha anticipat, però que consti en acta que no havia llegit el seu comentari, m'ho ha fet saber en Lluís Martí.
Mira, el Sergi Pàmies està d'acord amb tu: http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20101213/54085887368/ser-del-barca-es-lo-mejor-que-hay.html
ResponEliminaes causalitat o causalitat, no he llegit cap diari avui, tot el dia he estat fora i no0més arribar ja duia la idea al cap i en un pis pas l'he penjat.
ResponEliminaara m'ho miraré. Tot i que suposo que és una idea que se li ha ocorregut a més d'un.
Gràcies per la informació
Estic amb tu, tot i que no puc opinar sobre aquet dilema.
ResponEliminapoder pots Miquel, podries fer com Bartleby i contestar: preferiria no fer-ho.
ResponEliminaLa pela és la pela i els interessos, els interessos. El món és com és i no com ens agradaria que fos o com diem que ens agradaria que fos.
ResponEliminaPer altra banda, canviant de tema -o no- ja no es parla de res del Sahara i hem tornat a berenar amb el govern del Marroc.
Per cert, crec que Guardiola va jugar per allà, també. De tota manera Qatar té diferències substancials amb molts dels seus veïns, cosa que no vol dir, ni de bon tros, que aprovi la publicitat, però no per la procedència, sinó pel fet mateix.
Si atenem que el Barça és més que un club ( i aquí potser cal distingir entre el que és el futbol i la seva massa social i les sublimacions i metàfores polítiques que empra) qui patina és el mateix Sandro Rossell i la seva junta.
ResponEliminaDoncs per una vegada i sense que serveixi de precednt no hi estic d'acord. El soci prefereix Qatar a pagar, això n'és una. La samarreta ja porta publicitat ni que sigui Unicef, ja no està neta. Tothom porta publicitat i cobra perquè avui per avui i, per més que se sigui més que un club, la pela és qui decideix que el Messi i l'Alves juguin aquí i no a una altra banda. Antidemocràtics ho són molts paisos. Jo poso benzina al cotxe, no m'agrada, però li poso, i no em sento amb les mans tacades per això. No m'agrada però és el que hi ha.
ResponEliminaVolem un Barça guanyador? Cal pela. Volem un més que un club immaculat? Doncs emulem l'Athletic de Bilbao i lluitem per no baixar a segona.
No m'agrada el Sandro Rossell, però tampoc m'agradava el Laporta, i no m'han agradat mai cap dels dirigents del món del futbol. Ben pensat tampoc els futbolistes, ni el futbol en si mateix. Però, és que mira que n'és de xulo quan guanya el Barça i ai al damunt ho fa com ara ... Ai! :(
ResponEliminaque ha passat alguna cosa al Sáhra Júlia? o a Txetxènia, Haiti, el Congo i tants altres llocs, noticies que apareixen i desapareixen de la graella.
ResponEliminaI no es la primera patinada Ramón, amb aquest junta no anirem enlloc, ja ho vaig avisar, a més a me´s que no emk crec que la situació financera del Barça estigui tant malament. Aqui hi ha altres i foscs interessos.-
ResponEliminaEl Bilbao lluita per estar en la Uefa Joan.
ResponEliminaQuan a la tresoreria del Barça ja li he dit al Ramón, no crec que estigui tant malament ni sigui imprescindible aquesta financiació que en el seu conjunt no arribar a pagar els sous de un anys (170.000 contra 235.000) Aqui hi ha gat tancat.
és la contradicció de l'èsser humà Montse. I és que fer-hi 5 al Madrid es una passada, t'agradi o no el fúrbo.
ResponElimina