L'any 1969 se'n va anar Vinicius de Moraes a Buenos Aires, i el següent, actuant en el cafè La Fusa d'aquesta ciutat, al costat de Maria Creuza i Toquinho, va sorgir la idea de gravar l'espectacle que allí interpretaven.
El disc que va resultar ser un gran èxit, per la seva qualitat, la seva espontaneïtat i l'alegria que els intèrprets transmeten a l'oïdor, es va grabar en un fals directe, o sigui, es va gravar en directe a la Fusa, però els aplaudiments del public i el dringar d'alguna copa són afegits. 
El vinil que tenia que és el de la foto s'ha perdut, però a Youtube hi ha prou material d'aquesta colla d'artistes meravellosos. Qualsevol que escolti l'enregistrament ho comprendrà immediatament. 
Us recomano l'audició relaxada de totes les cançons, però especialment A Felicidade, Garota de Ipanema, Minha namorada O a Tonga da Mironga Do Kabuleté, que és molt divertida, atès que comença amb un divertit diàleg entre Toquinho i Vinicius, que diu que a Àfrica, a l'escoltar “kabuleté, les tribus entren en guerres terribles, es mengen el fetge l'un a l'altre... l'última paraula és kabuleté. Anem a cantar-la li contesta Toquinho, ah! i fruiu també de o Poeta, aquesta última basada en una composició de Albinoni, i alguna més que ara no recordo. Els diàlegs que mantenen Toquinho i Vinicius són una delícia, i la veu de Maria Creuza alguna cosa indescriptible, el vinil va molt buscat, tot i que em consta hi ha una versió en CD, si la trobeu agafeu-la, val i molt la pena.

Us deixo una peça deliciosa de De Moraes, Toquinho i Mariacinha Creuza. Una bona manera de començar el dia de reis. . .