NIT, DIA DE REIS

Nit de reis, joia i alegria, nervis tambè entre la mainada.... i els grans. La cavalcada d'ahir com sempre,  potser un xic més animada, no ho devia semblar pas a la menudalla, només calia mirar les seves cares per adonar-se'n que estàven com obnubilats. I avui al matí la bogeria de regals en escreix, i després l'últim tiberi (poc mengen els menuts el dia d'avui amb l'esverament que duen al damunt, i ja s'hauran acabat les festes de nadal).

I és curiós això dels joguets i la mainada, car a vegades tenen moltes joguines i acaben jugant amb una caixa de cartró. Recordo un any que Meritxell i Vanessa tenien set o vuit anys que els reis els hi varen dur un robot; era de llauna però duia rodetes i es bellugava, s'encenien llums de colors i xerrava alguna cosa inconnexa en anglès. Però clar, no s'hi podia jugar, ell s'ho feia tot, i aquesta és la primera regla de les joguines a regalar a la mainada, que puguin desenvolupar la seva imaginació i participar. En resum, que vaig retallar la caixa de cartró del robot fent-hi dos forats pels ulls i dos pels braços i es varen passat el sant matí del dia dels reis jugant a que eren un robot. Avui ha passat quelcom semblant amb una guitarra elèctrica que ses majestats li han dut a Roberto i per la que hi havien baralles. I és que per temps que passi tot continùa igual. Santa innocència!