 |
| La cancellera alemanya, Angela Merkel, en una imatge d'arxiu. |
A Alemanya, i segons la Justicia, que és aquesta entelequia que no entenen ni els mateixos que la imparteixen o pontifiquen, els caps, abans nomenats jefes o kefes, podràn exigir que la barba dels homes no sigui molt llarga, que les ungles estiguin curtes i que els cabells estiguin nets i pentinats. Aquests mateixos caps, jefes o kefes podran demanar a les seves empleades que portin sostenidor, segons ha avalat la cort de Colònia (mai millor dit lo de cort), i fins i tot podran exigir que el llarg de les ungles no superi el mig centímetre de longitud.
La cort va prendre aquesta mesura en la resolució d'un cas sobre els hàbits de vestimenta i empolainament del personal d'una empresa de seguretat aèria, els treballadors van denunciar les mesures severes dels seus superiors. Finalment els jutges han donat la raó a la companyia i podria estendre a la resta dels llocs de treball d'una de les regions més poblades del país. Segons la sentencia, els sostenidors, això sí, hauran de ser de color blanc o carn, en tot cas, ja que la cort ha especificat que en cap cas han de ser transparents. D'ocórrer això, els jutges consideren que amb una samarreta interior podria resoldre's el problema.
Segons els senyors jutges el fet que els caps es posin amb la roba interior de les dones, la longitud de les ungles o la barba dels homes, "no vulnera els seus drets individuals", lo qual té el seu que d'incongruent, atès haurien d'explicar el Sr. Jutges que atempta contra els drets individuals de les persones; perdó empleats que és una altra espécie inferior.
La noticia va acompanyada d'una fotograqria de la Senyora Angela Merkel profusament escotada, tot i que la mateixa sembla trucada atés hi ha una ratlla horitzontal un xic abans del final de collaret de diferent color. També és curiosa la mirada inquisitoria de vedella en zel i un punt flàccida de reüll, mirant segurament cap a Sarkozy. De fet a la Senyora Merkel, només li falta una ranura a l'esquena i seria talment una guardiola de les que solen tenir la mainada, plena d'euros aixó si.
Segons els senyors jutges el fet que els caps es posin amb la roba interior de les dones, la longitud de les ungles o la barba dels homes, "no vulnera els seus drets individuals", lo qual té el seu que d'incongruent, atès haurien d'explicar el Sr. Jutges que atempta contra els drets individuals de les persones; perdó empleats que és una altra espécie inferior.
La noticia va acompanyada d'una fotograqria de la Senyora Angela Merkel profusament escotada, tot i que la mateixa sembla trucada atés hi ha una ratlla horitzontal un xic abans del final de collaret de diferent color. També és curiosa la mirada inquisitoria de vedella en zel i un punt flàccida de reüll, mirant segurament cap a Sarkozy. De fet a la Senyora Merkel, només li falta una ranura a l'esquena i seria talment una guardiola de les que solen tenir la mainada, plena d'euros aixó si.
No fa per la senyora Merkel aquest escot, és evident un trucatge. Però és curiós com la vestimenta i l'actitud són molt importants a la feina. En el meu cas, si vaig a treballar sense "uniforme", com si diguéssim amb vestit i corbata, la meva credibilitat al davant del client baixa gairebé un 50%, i en l'anterior lloc de treball que tenia, si no anava vestida com una monja corria el risc que les persones que treballaven a l'empresa es pensessin que buscava "cuentu". El sistema és el que és i, sobretot, en el cas de les dones, funcionen tots els tòpics possibles. I les dones també els alimenten, malauradament.
ResponEliminaJo, com és natural, no em plantejo "amb" o "sense", en tinc massa.
ResponEliminaPerò noi... on queda la famosa llibertat?, si van netes i son educades...
Apart, blanc o carn?, uff, avorrit, gaire bé tant com "tu a sobre o a sota" ?
Aquest tipus d'inferències passen en els homes i en les dones...
ResponEliminaUn amic meu funcionari en això és un camaleó adaptatiu: aplica fil per randa la mpaxia "donde fueres haz loq ue vieres". En l'època convergent: corbata, tripartits: corbata a la nevera, que ara tornen els rancis...on dius que havia posat les corbates?? Ah, aquí estan!
En realitat, les dones tenim "una miqueta més" de llibertat, en el tema de la vestimenta diguem-ne "professional".
Si la llei no especifica on s'ha de posar el sostenidor ...
ResponEliminaEns sé d'un que davant l'obligatorietat empresarial de portar corbata se la va lligar al braç com si es tractés del braçalet de capità. I a veure qui li deia que no complia la norma.
Alguns jutges semblen dinosaures a punt d'extingir-se de tan rancis i caducs.
Jo diria que la corbata és una soga.
ResponEliminaEn el món de funcionariat i la “cosa” pública jo tenia comprovat que quan havíem d’anar a segons quin despatx, reunió o tribunal d’oposicions, calia anar amb corbata i vestir ‘ad hoc’ doncs sinó et feies un tip de esperar pels passadissos. La mateixa cosa passava a alguns jutjats, que és el món on les formes són més rigoroses. Tinc amics del món comercial que visiten empreses a polígons que diuen que de dur un vehicle o un altre, els hi va que el porter els deixi passar lliurement i aparcar amb comoditat o no.
ResponEliminaEstem en un món que primen les formes.
Encara que sigui recomanable el "donde fueres haz lo que vieres", és molt més saludable encara mantenir-se dins dels propis esquemes, i ajudar els altres a entendre que l'hàbit no sempre fa el monjo. Si només fem allò que toca, la roda encara estaria per inventar.
ResponEliminaLluís, jo no defensava necessàriament aquesta posició en el vestir professional, tan sols la mostrava.
ResponEliminaEn una època de la meva vida em van "forçar" a vestir d'una determinada manera -clàssica i totalment llunyada del com em sentia jo còmoda-.
Després em vaig "alliberar. No penso tornar a caure en la cotilla (que era com em senta jo, encotillada). Potser és que m'he fet gran.
Que estrany que no digui res dels "piercings". Jo sé de gent que en determinades feines s'han hagut de treure els "piercings" ja que amb la cosa aquesta dels "tattoos" i "els piercings" no complien amb el "decòrum" que exigia la seva feina.
ResponEliminaHo sembla Montse, pero recordo haver penjat a Collonades fa un temps una foto d'ella també així de descocada.
ResponEliminaexacte Joana i a més a més no pots triar ni el color del sostenidor. On anirem a parar?
ResponEliminaEn conec més d'un d'aquests Eulàlia
ResponEliminaJoan, em sembla que s'ha de posa una copa a cada mamella o sina, que queda més fi-Recordo que a la mili jo portava els galons de cabo grapats en comptes de cosits.
ResponEliminaEs acostumar-s'hi Jordi, jo en vaig dur molts anys i sempre que hi ha algun casament o acte que necessita de corbata haig de fer més d'un nus a altri.
ResponEliminaPer cert, aquesta paraula no existeix "BONDONIA" només té el seu masculí "BONHOMIA"
A la foto de la Merkel es nota el photoshop...
ResponEliminaSi, això de la corabata, sobre tot a l'estiu es un pal, però com te la treguis et despatxen, encara que després diguin que es per questions de producció...
aixó entraria dins la lógica comercia Ramón, jo no odia anjar a veure fornsrs fet un pinxo, teninet en compte que els senyors anaven amb samarreta, calça curta i enfarinats
ResponEliminaaixó és la teoria Lluís, però la practica, sovint aconsella un cert camaleonis-me, sol ser útil.
ResponEliminaaixó del piercing Gabriel, de moment només afecta a esportistes.
ResponEliminaAris, la foto sembla trucada, pero alguna vegada recordo haver-la vist amb un escot semblant que ja va crear polémica. Quan a la corbata, es acostumar-s'hi, jo n'havia dut molts anys i no per obligació.
ResponElimina