Avui, 21 de març segons la Unesco és el dia Mundial de la Poesia. De fet cada dia de l'any és el dia mundial d'alguna cosa, i aquell dia (no en tots els casos) se'n parla una mica més i demà anem a una altra cosa que no ha estat res. 

De la mateixa manera que Dilbert afirmava que el 9000 de la ISO eren la quantitat de cervesses Heineken (especificava fins i tot la marca) que s'havien begut els funcionaris de Brussel·les per parir la bajanada aquesta de la ISO-9000, també devien mamar lo seu els de la Unesco, per inventar-se la cosa aquesta del dia Mundial de:. . . . Si s'avorreixen que inventin coses positives, però aixó del dia Mundial de, com el canvi d'hora (una altra bajanada que a sobre ens costa diners) són aportacions inùtils que a més a més poques comsequencies positives aportan als qui teoricament han d'afavorir. 

Que és el dia de l'Infància. . . ., aquell dia és parla dels nens que treballen a tot el món, de les malalties, de la seva explotació per extreure el Coltàn, etc etc, i l'endemà ja s'ha oblidat el tema, llevat que es produeixi un cas puntual i interessant mediàticament. De fet, des fa quatre anys cada dia publico un poema i un haiku, en català i castellà, gairebé sempre meus, i a vegades d'altres, com avui que el poema es 20 de març d'en Serrat aprofitant que ja som a la primavera (Corte inglés a banda). Però ja posats, vull posar aquí i avui un poema d'Irene Climent, una jove poeta d'Almenara que vaig conèixer gràcies al Pere, i que per a mi és molt espécial. Senzill pero emotiu, amb aquella difícil senzillesa en que es pot escriure a vegades un poema, que informi de les nostres pors, records i negligencies. . .


Si no culls

M'assec i espere.
Plou a les antigues andanes.
Sentor de rovell.
S'atura el temps en les sabates
dels passatgers que corren; perden
el temps perquè pensen que perden
el tren.
L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira
el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime
el meu avi. Contemple un toll i el recorde...

Irene, si no culls, espigola.


..