La primera fase de l'ofensiva internacional contra Muammar al-Gaddafi, consistent a crear un espai d'exclusió aèria i frenar l'avanç de les tropes líbies, ha estat "un èxit". Així ho ha assegurat aquest diumenge el cap de l'Estat Major dels EUA, l'almirall Michael Mullen, en declaracions a la cadena de televisió ABC. Mullen ha explicat que les forces lleials al dictador "han parat el seu avanç" cap a Bengasi, bastió dels rebels, després dels atacs aeris dels aliats. 
Finalment les forces militars de França i Anglaterra amb el suport logístic  dels EUA, Espanya (líder en venda d'armes), Itàlia, Canadà, Dinarmarca i els Països Baixos, més el suport exòtic de Qatar i els Emirats Àrabs Units,  estàn atacant a Muammar al-Gaddafi en el seu propi país, en el sentit que diuen és l'ùnica manera d'evitar l'extermini dels rebels libis per part de l'exercit del seu propi país. Exercit i dictador a qui per cert li varen vendre les armes amb que ataca al seu poble els mateixos que ara l'estàn atacant a ell, oblidant la seva suposada amistat de fins fa quatre dies, quan tots corrien a fer-se fotos amb ell i a riure-li les gràcies.
Muammar al-Gadaffi parafrasejant Kissinger és un fill de puta, però la diferència és que fins ahir era el nostre fill de puta i ara ja ni això és. Més hipocresia impossible. I tot perqué l'homenet francés tenia pressa per demostrar el seu compromís amb els rebels, més que res perquè no l'acussessin de tebiesa com quan les revoltes a Egipte i Tunisia, i ja de passada perquè al Líban hi ha gas i petroli, i a Muammar al-Gadaffi encara que fos el nostre fill de puta, tots li tenien ganes...., més que res, per pesat.


De la mateixa manera que en altres ocasions s'ha dit: NO A LA GUERRA!, ara s'hauria de dir també. No hi ha guerres de primera o segona ni són diferents les unes de les altres, NO DONCS A AQUESTA GUERRA, i no ho dic des de l'ùtopia, sinó des del convenciment, intentant ser coherent dins la incoherència de la societat en la que visc, almenys en la figura dels seus Governants.