Mirant enrere sense ira, retrocedint només cinc anys en el temps, Irlanda era l'exemple a seguir pel seu creixement, on tothom s'emmirallava, i Espanya es vantava del mateix, mentre Alemanya encara no havia oblidat el seu passat i la seva autoimposada obligació d'ajudar economicament a la aleshores pujant Europa. L'euro es mostrava fort davant el dòlar i semblaba viviem els europeus en la comunitat de l'abundor. Cinc anys després, Irlanda i Espanya estàn com estàn, sense parlar ja de Grecia i Portugal i el misteri insondable que és Itàlia, país del qual el que sabés determinar el seu PIB real hauria fet tots els mèrits per guanyar el Nobel d'economia o d'investigació fiscal si existis.
Cinc anys més tard, no només a Catalunya ni a Espanya, a tot Europa hi ha una palesa manca de lideratge que només i a la seva manera s'han atorgat Merkel i Sarkozy, i és en aquestes circumstàncies amb el malalt terminal e irrecuperable de Grecia damunt la taula d'operacions i sense cap cirurgià qualificat per salvarla, que Polònia, el país que va entrar de puntetes a la Comunitat, gens europeista i regularment democràtic, i que cinc anys més tard semblen anar d'allo més bé, qui s'ha de fer amb les rendes d'aquesta Comunitat Europea, amb l'avís d'intencions de que no pensen fer un paper de comparsa o cumplir amb el paripé durant el seu mandat.
A tot aixó (ja podem posar la barba a remullar) Portugal ha retallat al 50% la paga extra de nadal. Em temo que acaba de començar l'autèntica crisi.
Estoy convencido que si ni Alemania ni Francia hubieran tenido Bonos del Estado griego, la hubieran dejado sola. Como dejaron a España con el problema de las pateras; sin embargo, ya han creado una frontera virtual entre Francia e Italia con el problema de Ventemiglia y los escapados de Lampesusa. Ahora le reacen con 12.000 millones, que solo servirá para crear más intereses de una deuda imposible de pagar, pero que la Merkel se cobrará en primera mano por ser el máximo acreedor. Sino al tiempo. El euro es la trampa más grande jamás montada. No te deja márgen de movimientos y te impide competir con el mismo baremo. Menos a los ingleses que ya se lo veían venir, han engañado a todo el mundo. ¿ Cómo podemos vender a un cambio de 1.47 por dolar cuando la paridad estába ya a 1,17 de salida y era imposible ponernos a su nivel ?. Salut
ResponEliminaMés o menys el Miquel ja ha puntualitzat una mica el teu apunt. Jo volia recordar unes paraules del polític més ben valorat d'Espanya, en José Antonio Duran i Lleida, que posava com a exemple d'economia europea la d'Irlanda, demostrant que mereix ser el politic més ben valorat, per la seva agudesa. Ara tot són corredisses per mirar de salvar el que es pugui, i espera't, que el cuento no ha acabat. Si guanya el Rajoy dirà que l'estat no pot més (com l'idiota del Mas) i demanarà ajuda. I serà una ajuda a l'estil grec.
ResponEliminaLa situación tiene una solución fácil...hay que querer tomarla.
ResponEliminaeso ha salvado (de momento a Grecia), que tiene a Bancos Franceeses y Alemanes agarrados por las pelotitas.
ResponEliminaDuran i Lleida Lluís, lo Pujol i l'Artur posàven Irlanda com a exemple. Mentrestant però els independentistes també deien alló de: l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
ResponEliminaY ¿quién la toma Temu?
ResponElimina