Abans de marxar de vacances vaig anar el dissabte al matí a veure al meu pare. Xerravem d'una cosa i l'altra, del seu taló d'aquiles que li fa guitza i no se perquè en un moment donat varem passar a parlar d'un costum social que per a molta gent jove els deu sonar a desconegut "prendre la fresca", no se com hi hem arrivat, em sembla que ha sortit perquè parlavem d'Andalucía on la gent feia molta vida al carrer i suposo que per ací hem acabat parlant de prendre la fresca, que allí encara es fa almenys, als pobles i aquí s'ha perdut gairebé del tot. I dic gairebé perquè almenys a Sabadell algú encara ho fa a l'estiu. Fins i tot que el costum de prendre la fresca era després de sopar, n'hi ha alguns que als barris sopen al carrer encara a dia d'avui.
Aquest costum ve de quan no hi havia televisió i a l'estiu havent sopat, quan comença a còrrer una mica d'aire fresc, la gent treia les cadires al carrer davant de casa seva i s'ajuntaven uns quants veins per prendre la fresca. Allí amb la mitja llum del càrrer, o fins i tot en el cas de Sabadell a la mateixa Rambla, la gent la feia petar fins tard, i com ja he dit alguns sopaven i altres feien el traguet i el cigarret, que a la fresca no hi ha control d'alcoholèmia ni prohibició de fumar. Allí és xerrava, és criticava i s'arreglava el món en general, tot estava permés i res prohibit, car prendre la fresca,abans (ara ja no ho sé) era de franc, i ningú es queixava del soroll ni de res.
A dia d'avui, si es practiqués prendre la fresca amb assiduïat com abans, suposo que no estaria ben vist, els veïns que no sortissin a prendre la fresca es queixarien del soroll, i l'Ajuntament pretendría cobrar alguna mena d'impost per ocupació de via pública, a banda que com les ciutats les tenim pràcticament a les fosques, per veure-s'hi els veïns haurien de treure fanalets o llums de camping gas. Res, que no pot ser, tots espaterrats al sofà i a veure la Tele, - els que puguin, que amb això de la TDT depén d'on bufi el vent has de veure el canal que et deixi amb "signal"- , i amb l'aire condiciona't a tota pastilla, això si.
*Aquest costum ve de quan no hi havia televisió i a l'estiu havent sopat, quan comença a còrrer una mica d'aire fresc, la gent treia les cadires al carrer davant de casa seva i s'ajuntaven uns quants veins per prendre la fresca. Allí amb la mitja llum del càrrer, o fins i tot en el cas de Sabadell a la mateixa Rambla, la gent la feia petar fins tard, i com ja he dit alguns sopaven i altres feien el traguet i el cigarret, que a la fresca no hi ha control d'alcoholèmia ni prohibició de fumar. Allí és xerrava, és criticava i s'arreglava el món en general, tot estava permés i res prohibit, car prendre la fresca,abans (ara ja no ho sé) era de franc, i ningú es queixava del soroll ni de res.
A dia d'avui, si es practiqués prendre la fresca amb assiduïat com abans, suposo que no estaria ben vist, els veïns que no sortissin a prendre la fresca es queixarien del soroll, i l'Ajuntament pretendría cobrar alguna mena d'impost per ocupació de via pública, a banda que com les ciutats les tenim pràcticament a les fosques, per veure-s'hi els veïns haurien de treure fanalets o llums de camping gas. Res, que no pot ser, tots espaterrats al sofà i a veure la Tele, - els que puguin, que amb això de la TDT depén d'on bufi el vent has de veure el canal que et deixi amb "signal"- , i amb l'aire condiciona't a tota pastilla, això si.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Era un gran costum que malgrat tot es manté en alguns pobles i fins i tot en alguns sectors de determinats barris, jo crec que els ajuntaments que posen tantes normes haurien de posar la de la presa de fresca obligatòria per fomentar les bones relacions humanes i estalviar energia, car a aquella hora s'haurien de tancar llums i aires condicionats d'aquests que ens torturen durant l'estiu, vulguis o no.
ResponEliminaQuan jo era petita, a Barcelona al meu carrer, com que la vorera era molt estreta, pujàvem al terrat, a practicar aquest esport.
ResponEliminaA certs llocs de Gracia ancara és practica ¡¡¡Salut
ResponEliminaEls terrats de Barcelona es un alrtre classic Julia, ahir estavem a l-illa de la Graciosa i parlant amb una senyora del poble em deia que alli ho feiem de sempre, de fet aquella illa te un estat intemporal i es logic.
ResponEliminaI a Sabadell tambe Miquel, darreraq el Corte Inglers hi ha un carrer antic on hi podras veure la gent amb les seves cadires i fins i tot un que s-hi treu la taula i el sopar amb porro i tot. Dispensa, aquest teclat no te accents i la "enye" Coses d-estar de vacances.
ResponEliminaSalut