La primera vegada que vaig agafar un avió va ser quan feia el servei militar a Palma de Mallorca. Era un vol Barcelona-Palma, i havia de sortir a les 10 de la nit d'un diumenge de finals d'agost, però com segons ens varen informar li fallava un motor, vàrem sortir a les 11.L'avió era un Fokker bimotor, meitat passatgers, meitat càrrega, però els únics passatgers que hi anàvem eren dues monges i jo. Enmig d'una tempestat de trons i llampecs acompanyada de forta pluja vàrem fer el trajecte en gairebé una hora, amb un llampec que no se si va caure damunt l'avió o molt a la vora, però l'aparell va començar a perdre alçada i no se qui resava més, si les monges o jo.
La primera vegada que vaig agafar un vaixell, altrament dit barco, va ser també Barcelona Palma. El vaixell o barco es deia Ciutat de Barcelona, i hi havia en el trajecte (de nit) una mala mar de cagati lorito, que feia que les onades es passegessin per la coberta com Pére per cassa seva. Allí descanviava la pela fins i tot el capità.
La segona experiència marítima, va ser en un barquet que anava d'Eivissa a Formentera, 'el Burlón' li deien de nom, i es bellugava d'alló més malgrat estar la mar relativament tranquila. Ara, jo no sé si perquè es bellugava o per la fortor que emanava de ga-oil, que les corredisses a babor i estribor per descanviar la pela, eren moltes i apressades.
La tercera, va ser agafar la Golondrina del port de Barcelona, que de fet estaría bastant allunyada del que seria un creuer.
La tercera, va ser agafar la Golondrina del port de Barcelona, que de fet estaría bastant allunyada del que seria un creuer.
Tota aquesta previa, té a veure en que avui arribaràn al port de BCN 9 creuers turístics amb uns 26.000 passatgers. No he fet mai cap creuer d'aquests ni m'abelleix gaire fer-lo. Dit aixó, sé de tres casos: dos homes i una dona als qui les seves respectives parelles els varen gairebé obligar a anar en un viatge d'aquests, i malgrat no ser-ne gens partidaris, els tres varen tornar encantats i a més a més amb ganes de repetir, lo qual em duu a pensar que no deu estar tan malament com penso. De fet, l'ùnic creuer en el que he pujat, és el "Crucero tutu" que vorejava (i suposo encara voreja) la Costa Brava, de Calella de la Costa a Sant Feliu de Guixols, i que era reconeixible en aquells anys on era més jove per aquesta cançó que posaven a tota pastilla en arrivar a cada port.
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Doncs treu un parell de bitllets home que segur que t'agradarà...però això si, has de tenir en compte si et val la pena per veure grans ciutats, perque el més probable es que amb un sol dia o mig dia no tinguis temps de visitar-ho tot...però malgrat això penso que és una experiència bonica i tret de que no trobis un temporal marítim extraordinari no tindràs cap sensació de mareig :D
ResponEliminaUn dels meus somnis es poguer fer un creuer particular amb un veler d'uns vint metres d'eslora per tot el mediterràni...pels vols dels 65 anys jajaj, i si encara puc és clar...anar segons bufa el vent...però amb un gsp i una bona ancla jajja
Home, el Ciudad de Barcelona era tot un luxe en aquells temps; molt pitjors eren els que feien les rutes a Eivissa o Maó.
ResponEliminaJo també conec gent que ha tornat encantats dels creuers però, el que és a mi, ja em poden venir a darrera amb un flabiol sonant, que no m'hi veuran ni boix. "Vacasiones en el mar": au va, home!
Gemma, a mi que no em busquin a cap creuer....no m'hi trobaran.
ResponEliminaestic amb tu Brian. No som naltros per a creuers. . .
ResponElimina