He volgut recuperar aquesta història publicada el mes d'agost d'enguany. Concretament el dia 14, un dia ideal per a rebre pocs comentaris: 1 en aquest cas d'en Miquel. Ni hi entenc de res i menys encara d'economia, possiblement és per aixó que opino, però diria que la política d'austeritat de la que es vanta i rigorosament aplica elo srl, Más només ens por dur a la deflació i a la miseria. Ja deia ahir que la Generalitat no servia per a res, de fet, el Govern espanyol tampoc. Curiosament el que no va aconseguir Hitler ho ha aconeguit la senyora Merkel, manar a Europa.
La història que ve a continuació de la que us parlava al principi, val la pena llegir-la perquè és molt instructiva i defineix en certa manera el que està passant actualment, malgrat la crisi evident d'alguns sectors concrets.  Potser n'hauria de prendre nota el Govern del Sr. Más què qual "Arturo Manos tijeras" està retallant per tot arreu, sense cap criteri ni lògica. Deu ser que té d'assessors que són economistes, aixó ho explicaria tot. No estaria de més recordar que la única experiència del Sr. Mas dins l'empresa privada, ha estat treballar com a asessor de Lluís Prenafeta a Mollet, a la seva fàbrica de curtits, i el negoci va acabar com el rosari de l'aurora, amb prous problemes fiscals i quelcom més.

"L'any 1925 un home va posar un petit negoci al bell mig de la ruta 66 als Estats Units, hi havia molt trànsit de camions de transport de mercaderies i vehicles i va començar per una benzinera i un petit "xiringuito" on servia cafès, esmorzars, dinars i el que fes falta.
Mica en mica atès que havia establert el seu negoci en un lloc estratègic, aquest va anar creixent, va ampliar la benzinera, va obrir un restaurant més gran que va ampliar a Motel, més una àrea de servei per guardar els camions a la nit, així com un tren de rentat i servei de reparació de vehicles. El negoci li anava cada vegada més bé fins el punt que va crear un petit imperi que il·luminava les nits de la zona amb les seves llums i neons com si d'un pètit las Vegas es tractés, atès també tenia la seva corresponent casa de barrets.
-
Aquest home era analfabet, i va decidir enviar al seu fill a estudiar a la millor Universitat dels Estats Units, s'ho podia pagar i no volia que el noi fos un analfabet ignorant com ell. Degut al seu analfabetisme i a que tenia molta feina i una colla d'empleats, el nostre home òbviament no llegia diaris, ni escoltava la radio o veia la televisió, ell, treballava i guanyava els diners a cabassos aliè a tot l'entorn esmentat.
L'any 1930 va tornar a casa el noi llicenciat amb molt bona nota en Econòmiques. Només arribar, astorat va cridar al seu pare: Pare! Com és que fas aquest dispendi de llum amb tants rètols i neons, que no ho saps que l'any passat va fer un crack la borsa i estem immers en una enorme crisi econòmica?
El pare es va encongir d'espatlles tot contestant-li: Noi, el negoci dona per molt i no se ni que fer-ne amb els diners que guanyo, vols dir que hi ha crisi?.
Oi tant, va contestar el fill, que no escoltes la radio?, que no veus la Televisió?. Que no llegeixes els diaris?
No! contestà el pare, tinc massa feina, a més a més com no se llegir tampoc entenc res del que diuen.
Ai! sort que he vingut, va reblar el fill, has de tancar immediatament el restaurant i l’hotel, les llums per suposat, es una despesa molt forta en energia, i el taller mecànic i el garatge també, mantenir-te només amb la benzinera i el xiringuito i esperar que remunti la situació econòmica.
-
El pare no ho veia gens clar, si tot rendia i funcionava com una màquina perfectament engrassada de guanyar diners no veia perquè tenia que reduir el seu negoci, però com el noi tenia estudis i ell era un pobre analfabet, li va fer cas.
Al cap de mig any el negoci era una ruïna i ni tan sols donava la benzinera o el xiringuito, puig la gent s'aturava en altres àrees de servei que havien anat proliferant rere seu i que oferien tots els serveis que ell havia tancat.
Un dia, quan la cosa anava ja molt magre li va dir al seu fill: Noi, tenies raó, hi ha una enorme crisi i jo sense assabentar-me'n, sort que tu ets economista i ho vas saber detectar a temps."
 
1.- Aquesta seria la màxima aportació que podria arribar a fer un economista per a l'economía, que com els forenses disecciona el cadàver i t'explica fil per randa les causes de la mort, però no por preveure-la ni evitar-la.
.
2.- Aquesta faula la tenien penjada a recepció de compres als Establiments Unzu a Pamplona, no la recordo exactament, però més o menys era així. Deu fer trenta o més anys que la vaig llegir, però crec que encara és i molt vigent.