Avui he parlat amb un home més o menys de la meva edat, és lampista i un bon lampista, d'aquells manetes que ho arreglen gairebé tot. Parlàvem d'unes càmeres que vol posar un client seu per vigilar la botiga i el personal, i no se com però he acabat parlant-li d'Orwell, i obviàment d'Orwell he anat a parar a Huxley i a la saturació de informació que rebem diariament. L'Albert, que així es diu el lampista manetes, no té ni idea de qui eren Orwell o Huxley, i possiblement no té perquè saber-ho; jo no sé canviar un endoll sense fer algun disbarat dels grossos o fondre els ploms. Però quan li he explicat la feina que feia Winston Smith, el protagonista de 1984 al Ministeri de la Veritat, ha entés de seguida de quin pal anava 1984, i ho ha entés ràpid.
Vols dir que aixó ja no passa ara? m'ha preguntat. Doncs si - li he dit - en certa manera si. Ja passa. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la, però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços de païr-la. Curiós, que al carrer on hi ha la casa on va nèixer Orwell estigui vigilat amb 27 càmeres de seguretat.
Vols dir que aixó ja no passa ara? m'ha preguntat. Doncs si - li he dit - en certa manera si. Ja passa. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la, però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços de païr-la. Curiós, que al carrer on hi ha la casa on va nèixer Orwell estigui vigilat amb 27 càmeres de seguretat.
Hem xerrat una mica de tot aixó i d'altres coses amb l'Albert de manera distessa, i és que l'Agost, rebaixa la cadència del quefer diari, i en el cas d'aquest any no és pas per la calor canícular, simplement a l'agost, tot s'alenteix .... fins i tot la saturació de noticies, els diaris s'han aprimat tant que semble anorèxics.
La informació s'ha fet enorme i el cervell segueix com sempre. En pedagogia es comença a parlar de la "infoxicació", intoxicació per excés d'informació.
ResponEliminaMucha gente se siente segura si le están filmando. Se olvidan de que todo que en teoría les puede proteger, también puede ser empleado en su contra...
ResponEliminam'apunto aixó "d'infoxicació"
ResponEliminadíselo a los de Londres, a muchos los han pillado por las cámaras de seguridad.
ResponElimina"Infoxicació", molt ben trobat, si senyor!
ResponEliminaSi Orwell visqués avui dia es tornaria boig. Ja no només ens controlen amb càmeres. Com que paguem amb tarjeta de crédit saben on, quan, quant i que consumim. Com que fem servir internet saben els webs que visitem, la freqüéncia amb que ho fem, les reserves que fem, el que comprem, el que opinem, amb qui ens relacionem, el que ens agrada, el que no ens agrada...
Això sense tenir en compte els milions de persones que voluntariament penjen a internet la seva vida més íntima. I el que és pitjor, la dels seus amics i coneguts.
Hi havia un anunci que deia que "el ser humano es extraordinario". I gilipolles afegeixo jo.
Salut