Tenim a en Lluís preocupat de com s'ho ha fer per escriure una novel·la. Una novel·la que sigui original, diferent.  Va probant diferents maneres de escriure-la, des del començament, al tractament dels personatges, l'estil o millor dit, el llenguatge narratiu. 'Era de noche y sin embargo llovia' és una original manera de començar una novel·la, La frase que encapçala a manera de títol aquesta entrada se sol utilitzar com a exemple de discurs sense consistència o lògica, d'idees absurdes o com a exemple de mala escriptura, des d'un punt de vista literari. Aquesta frase va ser escrita per Antonio Neira de Mosquera un periodista i escriptor gallec. 
Feta aquesta disquisició, haig de manifestar que tinc la resposta: qualsevol pot escriure una novel·la, només cal que sigui ignorant de la vida i de la literatura, es tracte d'anar posant paraules una rere l'altre fins omplir un bon munt de pàgines i ja està, ja hem escrit una novel·la. Però la literarura s'ha de basar sempre en uns principis, i la majoria dels escrits estàn mancats de principis. A més a més si no ès ignorant de la literatura, el futur escriptor serà conscient que tot ja ha estat escrit i sovint molt ben escrit i s'ho deixarà còrrer. No pot escriure com Shakespeare o altres clàssics que s'inspiràven en la vida, o abstreure's en diseccions lingüístiques i complexes com Vila Matas o Bolaño. Com no tingui algún camperol indígena que li ho expliqui com a Juan Rulfo, tampoc podrà escriure històries màgiques i dificílment podrà crear històries fantàstiques com Cortazar o Borges. Seria relativament fàcil escriure Best Sellers com Dan Brown (fins i tot hi ha una pàgina web que confecciona arguments d'aquest tipus de novel·la). L'aspirant a escriptor hauria d'abandonar la seva idea, tot està escrit i gairebé tot és a la Biblia. Però l'aspirant a escriptor hauria de reflexionar que, tots aquests raonaments se'ls devien fer altres escriptors que malgrat tot, varen escriure i en molts casos publicar la seva novel·la, que a algu o a molts devia agradar....
Els capítols no han de ser molt llargs, i es millor escriure-la d'una tirada com si es llegís, sense revisar res. Després, un cop escrita és quan s'ha de tornar a llegir per revisar la part ortogràfica i les posibles incoherències que s'hagin produit en la narració inicial dels fets. Deia Picasso que el havia après a pintar per oblidar-ho i fer-ho d'una altra manera. El mateix passa amb l'estil narratiu, si no empres el teu propi estil naratiu es notarà impostat al llarg del text, i el més important és la història que s'explica, no com s'explica.

Vaja que aixó d'escriure ve a ser com un meló, que fins que no s'obre no se sap si sortirà bo o no. Jo ho probaria, segur que coses molt pitjors s'han publicat, aixó si, s'ha d'esborrar molt (abans estripar folis), llegir i rellegir el text fins l'extenuació i tenir la ferma convicció de voler-ho dur a terme. I el resultat? en el fons no importa, la convicció d'un és el que en el fons val. Escriure una novel·la és una vivencia intensa que val la pena experimentar.

Com diria Eva, endavant les atxes, i si fins aqui no es veu prou clar, en aquest enllaç hi ha més informació ... o aqui un exemple personal de com començar a explicar una novel·la per enganxar al lector. No sóc d'autobombo jo, però el pròleg d'aquesta història trobo que és dels que enganxa al lector.