La troballa d'una vil·la romana en les obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera, ha aixecat posicions contraposades. Les administracions competents en la conservació del patrimoni, la Generalitat primer i l'Ajuntament de Barcelona després, van mostrar ahir la seva preferència per traslladar els elements de valor, com fragments de mosaics o pintures, al Museu d'Història de Barcelona i no conservar in situ el conjunt de parets, carrers i passadissos de la vil·la. Acadèmics destacats i arqueòlegs independents, en canvi, van tornar a advertir del valor del vestigi en la seva globalitat i del seu caràcter únic a la capital, motiu pel qual s'hauria de conservar al seu lloc original i, en tot cas, iniciar una reflexió entre especialistes sobre la seva possible integració.

El valor de la troballa, és que no té cap valor. No aporta res que no sabessim ho haguessim pogut intuïr. Aquesta síndrome de Diogenes de conservar totes les restes antigues dels arqueòlegs és preocupant, i a més a mes costa molts diners a l'Administració, tot plegat per  no res, ja sabem com vivien els d'abans, i sent com som incapaços a través de les seves runes o ruïnes d'aprendre a corretgir els seus errors per treure'n profit, el millor que es podria fer es enderrocar aquesta vila romana i continuar les obres que prou endarrerides van. Les pedres antigues, vista una vistes totes. Algú s'ha molestat alguna vegada a evaluar el cost de les deries dels arqueòlegs?

Una persona que conec es va gairebé arruïnar per una bajanada d'aquestes. Va comprar un local al carrer de Puertaferrisa, i en fer les obres d'acondicionament del local varen apareìxer restes d'un arc i una muralla de la ciutat antiga..... Va tardar dos anys a obrir la botiga.