El TSJC ha donat un "termini de 2 mesos a la Generalitat perquè adapti el sistema d'ensenyament a la sentència del Tribunal Constitucional", segons s'indica en una notificació judicial. La decisió s'ha adoptat després de les sol.licituds d'execució de sentència presentades per Convivència Cívica Catalana (respecte a les últimes sentències del Suprem en aquesta matèria) i "davant el flagrant incompliment de les mateixes" per part de la Consellera.

Aquesta gent tenen una obsessió malaltissa amb la llengua i Catalunya, no s’atura mai i ve de vell però últimament tornen a insistir en el tema. En dir aquesta gent no em refereixo tan sols al Pp, podríem afegir-n’hi bastants del PSoE, i subproductes residuals com UPyD o el que en queda de Ciutadans. No hi ha manera que ens deixin tranquils tant si ens necessiten com si no, i la veritat és que la cosa comença ja a provocar un enorme cansament. A sobre en un tema la immersió lingüistica que s'ha fet prou bé, atès ha aconseguit que la majoria de nens catalans parlin habitualment en castellà entre ells. Fent un exercici de filología histórica, o tenin en compte el personal potser d'hauria de dir histérica, s’hauria de retrocedir en el temps i començar per dir que l’espanyol o castellà, és un dialecte del Català que a la seva vegada ho és del llatí, posterior per tant al Català i possiblement a l'andalús.

Que és un dialecte del llatí es obvi i que el català es anterior al castellà, és una altre obvietat, atès els romans no tenien helicòpters ni cap altri medi aeri per personar-se directament a la Meseta, per tant és evident que la derivació del llatí cap a altres dialectes com el català o l'andalús va començar per la cornisa mediterrània, no per la meseta. Per cert que segons explicava l’Espinás fa temps al seu petit observatori, en castellà antic Espanya s'escrivia així, atès encara no els hi havia donat temps d'inventar-se la "Ñ". Recordo haver sentit explicar que aixó de la Ñ a Espanya o la GN a França entre altres diferències entre llengues romàniques, venia donat a diferenciacions fil·lològiques que s'havien fet a cada país per reconeixer-se entre ells pels escrits; així veíem que Coñac, Conyac o Cognac defineix exactament el mateix però sabem que és en Español, Català o Frances. A Itàlia no se com ho escriuen, però és que Itàlia és un món a part, nomès cal veure al seu President que diu que el seu propi país és una merda.

Continuo dient i crec sincerament que en el fons tota la polèmica que arrosseguem fa anys i panys amb els veïns mesetaris, no té solució, perquè encara es sorprenen a dia d'avui que parlem català, com si fóssim una espècie de bitxos rars, o simplement per molestar-los, nosaltres?, molestar a quin ens importa un rave?. I com deia abans arriba un moment que tanta ignorància cansa i molesta. No en sé el motiu de la seva actitud, però el pensament i la intel·lectualitat espanyola, llevat de raríssimes excepcions es va aturar al 1936 i fins ahir al vespre no ha evolucionat ni un bri, gens, vaja. Ço és el problema.

I el que és més preocupant és que sembla no ho farà mai més, s'han instal·lat en el dia de la marmota de manera perenne, i enrocats en si mateixos no se'n mouen. Si us fixeu en les imatges físiques de Pedro J. Ramírez en Federico Jimenez, Pepe Oneto, Mariano Oreja, Antonio Burgos (el comentari que va fer al seu dia sobre Mónica López és vergonyant i aquí no se’n va fer gaire ressò, malgrat ser greu i molt ilustratiu de com és el personal) l'Alcalde de Mérida, o no parlem ja del de Salamanca, el bigotut Sr. Lanzarote, si home! el "de la calle del expolio", o Pepe Bono (mi padre era falangistaaaaaaaaaa!) que fa fins i tot presentable l'altre Bono el de iutú, que ja és dir.

Bé, tota aquesta fauna que he detallat i més que n'hi ha, és rància, és esperpènticament Valleinclaniana, no ha estat capaç d'evolucionar ni ho serà i s'ha enrocat en la seva pròpia ignorància fent l’únic que saben fer els nostres veïns, insultar i desqualificar i sobre tot cridar més que l'altri. Espanya és l'únic país del món mundial on la raó la té el qui més crida, i si no és l'únic poc li deu faltar.

I que hem de fer amb aquest personal i davant d’aquesta situació?, doncs el que hem fet sempre, callar, aguantar el xàfec i treure’n el que puguem quan ens deixin, i per suposat, demanar perdó a tot l'orb i a qui faci falta perquè en una ocasió algú s'ha excedit un xic i el senyors s'han molestat, mentre nosaltres hem hagut d'aguantar durant anys i panys les impertinències, insults sovintejats i la barroeria demagògica d'aquest personal, com Rodriguez Ibarra (un altre espècimen) a qui encara a sobre li han rigut les gràcies: "Ibarra és así! deien...."

Així ha estat durant més de tres-cents anys, i molt em temo que així continuarà durant els tres-cents següents, sinó fotem d'una punyetera els pebrots sobre la taula i tirem pel camí dret i no precisament del Constitucional, acte que no farem. El Govern hauria de fer cas omís del TSJC, la seva decisió  conseqüencia de la del TC sobre l'Estatut és un acte d'injerència d'un altre país vers el nostre. L'immersió lingüísica que porta ja més de 23 anys ha estat exemplar, lloada, i fins i tot posada con exemple per Europa. Que volen aquesta gent ara? Que prevariqui la Consellera i passi del TSJC, ara, no se als seus amics del PpC si els farà molta gracia. Recordeu les paraules del Bourbón que donen títol al comentari, canvieu castellà per català i serà cert, el que deia el Bourbon és una fal·làcia, de fet, Espanya és una enorme fal·làcia.