Recordava arran del plagi de Monzó del que parlàvem diumenge, haver-ne parlat fa un temps, i clar, va ser el 26 de maig quan la crisi creativa de SALVADOR MASSIP i en LEBLANSKY.
"Avui, bé, de fet ja fa uns dies que davant una suposada crisi blocaire creativa endegada per Bloguejat i Leblansky que tindrà el seu dia Mundial el proper 31, parla na Montse del plagi. Ve de vell aixó de plagiar, o auto-plagiar, de fet una cita dins un text es una mena de plagi, o una manera de refermar la poca convicció amb que estàs exposant un raonament. Però jo he trobat una manera més subtil de plagiar, agafar frases soltes dins d'un mateix text, en aquest cas "les ones" de Virginia Wolf i aquestes frases soltes lligar-les fins que en surt un poema.
És un plagi? o una apropiació indeguda de frases soltes, o una desestructuració poètica de la prosa. No es enganyem és una altra manera de plagiar. Aqui us en poso un exemple, primer la prosa de la Sra. Woolf i després el poema:
"Ahora te alejas, dijo Susan, " hilando frases. Ahora asciendes con el hilo de un globo, más y más arriba, a través de capas de hojas fuera de mi alcance. Ahora remoloneas. Me tiras de la falda, mirando hacia atràs, haciendo frases. Te has escapado de mi. Ahí està el jardin, aquí el seto. Aquí està Rhoda en el sendero, meciendo pétalos en el cuenco castaño."
Ara t'en vas
Ara t'en vas filant frases,
ara puges com el fil d'un globus,
més i més amunt,
a traves de brancams i fulles,
fora del meu abast.
Ara fas el ronso,
m'estires del camal,
mentre t'escapes de mi.
Aquí hi ha el jardí,
aquí hi ha el camí,
aquí estic jo al bell mig del cami,
gronxant petals de flors marcides,
mentre tu t'allunyes.
a.... V.W. - un poema de Karl Wolfovitz
Ara t'en vas filant frases,
ara puges com el fil d'un globus,
més i més amunt,
a traves de brancams i fulles,
fora del meu abast.
Ara fas el ronso,
m'estires del camal,
mentre t'escapes de mi.
Aquí hi ha el jardí,
aquí hi ha el camí,
aquí estic jo al bell mig del cami,
gronxant petals de flors marcides,
mentre tu t'allunyes.
a.... V.W. - un poema de Karl Wolfovitz
*
Haig de confessar-vos que plagiar Virginia Woolf, és un plaer, no un delicte. A més a més per si hi hagués alguna reclamació, els poemes van signats per un tal Karl Wolfovitz, que ja el podeu anar buscant...."
SBD - 18.10.11
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Això dels plagis i les còpies és quelcom que només interessa a l'SGAE, la originalitat és un concepte romàntic que no té gaire valor ateses la multitut de versions que s'han fet de les obres clàssiques.
ResponEliminaPot assegurar algú que Shakespeare fos original? Quantes Antígones s'han escrit?
Amic Puigcarbó, jo crec que la darrera troballa realment original ha estat el capitell dòric, de les hores ençà, tot és còpia.
Nihil novum sub sole.
Salut
Francesc Cornadó
Ja em perdonaràs que entri a sac, però els blogaires massa actius acaben per fer-se pesats i avorrits. Jo ho vaig ser un temps, i quan ara em miro em veig igual: reincident i amb poques idees. En Leblansky ho va corregir i va moderar-se, i crec que ha guanyat qualitat. Mentre que el Masip no sap què dir, però segueix dient. Li pesa massa la voluntat de ser present, meidiàtic o el que sigui. El segueixo poc, i tot i així el veig mancat.
ResponEliminaA mi em sembla impossible que passin els anys i que cada dia tinguis res de nou a dir. Ho valoro, és clar, perquè després d'haver-ho provat sé què significa. Però també penso que està bé rendir-se i canviar quan hi som a temps.
El teu cas potser és una mica diferent, perquè no pretens alliçonar ni hi ha cap intent mediàtic al darrera.
Ara recordo també la Clidice (fa molt de temps que no me la miro), que després de fer el ridícul diàriament va afluixar (un cop ja tenia assolit el càrrec de regidora per ERC).
En fi, ja ho diu Sartre: cadascú es construeix el seu propi infern.
TIN TRES COMENTARIS MÉS ESCRIS PER PUBLICAR LLUÍS, tot i que no deixes de tenir un punt de raó, no és aquest el meu problema, i menys el meu infern, Sartre era un fantasma bastant errat i no seria la millor referència, potser perquè ell va escriure el seu propi infern. Però a mi ço del blog em va bé, no pretenc res, no vull ser res ni aspiro a res, simplement em treu una mica de l'avorriment congènit en que visc immers. Ah! la allioli també repeteix i és bo de collons.
ResponEliminaSalut!
no se que es un capitell dòric Francesc, perdona la ignorància, peròla meva dona diu que les millors troballes o invents són la rentadora i la nevera.
ResponElimina<poc sa dir de nou hi ha Lluís, pero sempre surten temes, potser dic més sense dir aparentment res a Collonades, o als poemes. En realitat aqui esforç molt poc i és més el que no dic que el que dic i aixo si que ho hauria de corretgir.
ResponEliminaJo dec ser dels pesats, però no ho puc evitar, grafomania en estat pur. M'agradaria que em paguessin per fer-ho en un diari, com al Monzó, i no em caldria plagiar res, la veritat. Vaja, al menys conscientment.
ResponEliminaPrecisament aquest senyor -Monzó- és un dels qui defensa més aferrissadament això dels drets d'autor i la resta... així és el món.
Ja he dit que el teu cas és diferent dels altres esmentats, perquè ja sé que no busques res al darrera. Però en Masip busca protagonisme per aparèixer a "Els matins" (on tampoc no té res a dir) o per vendre uns llibres infumables, i la Cidice buscava vots.
ResponEliminaGràcies pel record, Francesc, i per la crítica, Lluís. No és que em faltin coses per dir, és que no tinc temps per dir-les! Si tens paciència de tant en tant encara surt alguna cosa decent, entre les entrades del meu diari mediàtic.
ResponEliminaestic amb tu Júlia, ens hauriem de posular a algun diari a veure si ens donen una columneta cada dia.
ResponEliminaLLuís, ets un destroyer total que dispara a tot el que es belluga, mirat al mirall sincerament i trobaràs l'origen de les teves crítiques.
ResponEliminasaps SM recordava haver parlar de plagi i buscant vaig trobar aquest escrit, és per aixó que l'he recuperat.
ResponEliminasalut
Excelente.
ResponElimina