Me'ls trobo cada diumenge al matí a quarts de nou quan vaig a buscar el pa per anar a esmorzar amb el meu pare. Es troben davant del Bar de Cal Pare a la carretera de Prats per anar a practicar l'Airsoft. Pels qui no sabeu de que us parlo, L'airsoft es un 'esport' o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d'armes reals d'ús vigent en la majoria d'exèrcits i cossos policials del món. Aquestes rèpliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de plàstic o metall. A més els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport molt més realista que el seu competidor directe, el "paintball".
L'airsoft nasqué a la dècada dels 80 al Japó, país on les lleis que afecten el control de les armes de foc són possiblement unes de les més severes del món, de manera que la possessió d'armes de foc és extremadament difícil, per no dir impossible. Aquesta impossibilitat, juntament amb la necessitat per part dels aficionats a les simulacions bèl·liques i als wargames, aconseguiren que alguns empresaris comencessin a dissenyar rèpliques perfectes d'armes reals, les quals disparaven amb petits impulsos d'aire boles de PVC de 6 mm.
Actualment les rèpliques poden funcionar elèctricament (anomenades AEG), gas o bé amb molla. Cada sistema té els seus avantatges i inconvenients. Disparen projectils esfèrics de 6 mm. (algunes marques i models utilitzen boles de 8mm.) de diàmetre a velocitats entre 55 m/s i 150 m/s i d'entre 0.12 g. - 0.43 g. amb una cadència de tir i abast variable segons la rèplica. Les proteccions que porten els jugadors (ulleres especials) permeten que es pugui gaudir de l'acció sense haver de córrer cap risc de ser lesionat... - expliquen a la wiki -.
Fa basarda veure'ls, són pura obscenitat camuflada de soldadets de joguina. Si volen emocions fortes, descarregar adrenalina, almenys que tinguin la decencia de posar a les seves armes de joguina bales de veritat, seria molt més autèntic i s'eliminarien cada cap de setmana uns quants parasits mentals, representants com ningú d'una societat decadent i malalta que busca el plaer i el gaudi en quelcom tan obscé com és la guerra.
Me dejas pasmao ¡¡¡ Ni flowers de toda esa burrada ¡¡¡ Me asquean las armas, pero más quien las utiliza ¡¡¡ Si que leí una vez (pero hace mucho) de que en América habían de estos juegos, pero pensaba que a a 20 kmts de casa eso no existía ...Cullons, cuant gall dindi ¡¡¡
ResponEliminaA mi també em sembla una obscenitat. Penso que qui és capaç d'agafar una arma d'aquestes, que "només" és de joguina, també pot agafar una de les altres. Amb la de maneres que hi ha per fer-se passar l'estrès, han de triar això?
ResponElimina¡¡¡Valientes, que son unos valientes!!!, unos guantes de boxeo y a practicar... que eso si que es guerra...
ResponEliminaaqui fa ja temps Miquel, van al bosc a jugar als soldadets.
ResponEliminaFerran, passa com amb els caçadors que el que dessitjarien és caçar l'home.
ResponEliminamejor al ajedrez, que es menos lesivo Temujin.
ResponEliminaCoincidència: demà parlaré d'un tema semblant. No coneixia aquest "esport", però. Gràcies!
ResponEliminaJo mai he jugat a aquestes xorrades però suposo que te més a veure amb recuperar certs jocs infantils i cremar adrenalina que amb el fet de fer apologia de la guerra.
ResponEliminaja ho he vist Salvador
ResponEliminaque se'n vagin a fer footing que també crema adrenalina, o en bici per ahí, però no a jugar als soldadets.
ResponElimina