Estrenes de Nadal és com s'ha d'escriure correctament el que sempre s'ha entés com 'aguinaldu', ho sé gràcies a un poema d'Artur Rimbaud, atès en francés es diu 'estrenes de Nöel' car de no ser així reconec que desconeixia la manera correcte de dir-ho. 
M'ha vingut al cap a ran d'una noticia de nacio digital on parlen de la progressiva desaparició del també tradicional lot de nadal, cada  vegada més petit i menys entregat per les empreses.

"No tindràs lot, enguany? La pregunta és recurrent en aquests dies, en què es dóna el tret de sortida oficial a la campanya nadalenca per al sector dels regals i paneres per a empreses. És un any de vaques magres, i les retallades del sector públic han tingut una incidència directa en aquest àmbit: les administracions públiques i els ens que en depenen, com TV3, Ferrocarrils de la Generalitat i els hospitals públics, entre d’altres, es queden sense la tradicional panera de Nadal, que d’ençà de 2008 havia anat perdent la seva voluptuosa forma inicial. Però més enllà d’aquesta supressió publicitada com una mesura més d’austeritat, també les grans empreses privades, i en menor mesura les petites i mitjanes empreses, han reduït les partides destinades a regals per als empleats, o directament les han suprimit."
Les estrenes de Nadal o 'aguinaldu' era un sobre en negre que es donava per compensar als treballadors per la seva entrega a l'Empresa durant l'any i, segons com havia anat el negoci era una xifra important, tot i que s'ha de dir que es feien moltes hores extres que no es cobraven. Un any, en una Empresa de Ripollet on treballava (erem 800 persones) se'ls va ocòrrer donar de lot un gall dindi - viu - (havíen cobrat d'un que els devia diners en espècies) i ja us podeu imaginar vuit-centes persones sortint de la fàbrica cadascuna amb el seu gall dindi. Em sembla que encara en volta per Ripollet algún de perdut. Enguany, ni sobre ni lot, és un altre efecte col·lateral de la crisi que patim.