La percepció és que aquesta campanya electoral que de poc serveix, llevat de veure un Duran i Lleida neguitós, comportant-se possiblement com és realment, un mal educat amb ínfules d'hoolligan, o Carme Chacon amb unes ulleres d'esgotament i un forçat somriure que és incapaç d'esbossar, o el debat Rajoy Rubalcaba que el podien haver fet en blanc i negre de ranci que va ser, començant pel presentador. Tot el peix está venut i aquesta gent que s'està escarrassant acariciant mainada o fotent el capullu pels mercats, més valdria que es quedessin a casa seva o a la seu dels seus partits, potser així s'assabentarien que som ja al segle XXI i que hi uns ens que es diuen mitjants de comunicació, que són idonis per canalitzar i difondre el seu missatge. No han entés que estàn fent una campanya en blanc i negre a l'era del 2.0. De fet no han entés res i s'arroseguen llastimosament per uns mitgins tronats i casposos repetint missatges tronats i casposos que poc escolten i mensy hi fan cas. Aquesta colla de ximples que deia el ximple major de qui parlava ahir malbaraten temps, diners i esforços per no res, i ni tan sols s n'adonen.

És cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost de les campanyes s'ha anat reduint i cada vegada més és centra la tasca en el món audiovisual. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i rere seu la militància il·lusionada en el projecte que va assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder. El que volia venir a dir amb tot aixó, es que potser seria arribada l’hora en que com en un conte d'Isaac Asimov a "jo robot" s'haurien d'eliminar de soc arrel les campanyes electorals, al cap i a la fi la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, com deia abans, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que hi entenen pels qui es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres.

Que s'aclareixin els indecisos i si no que no els deixin votar, per cagadubtes, o, tornant al conte d’Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sòl ciutadà en nom de tots i que sia el que hagi de ser. Al cap i a la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani. Ni Alfredo ni Mariano pinten gran cosa, i encara poden decidir menys, només formen part de l'atrezzo, de la posada en escena d'un Estat indefens i caòtic davant aixó que en diuen els mercats, sota la tutela de la Sra Merkel i el seu bufó francés.

Ja entenc que aixó que proposo no és possible - només és un conte - però si que es podrien estalviar (amb la que està caient) el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que seriem bastants els qui ho agraïríem.