La mort no és un esdeveniment de la vida. No es viu la mort. Si per eternitat s'entén, no una durada temporal infinita, sinó intemporalitat, llavors viu eternament qui viu en el present. La nostra vida és tan infinita com limitat és el nostre camp visual - Wittgenstein. Té la seva lògica, vivim en un present permanent, car el passat ja ha passat i el futur està per venir, pero el passat era present i el futur ho serà. El començament d'aquest escrit, aquesta mateixa paraula és ja passat, ara mateix, en acabar d'escriure-la, però serà present quan algú ho llegeixi i és futur a punt de ser publicat. Aquesta és l'eternitat que perseguim els escriptors, la paraula escrita negre sobre blanc indiferent al pas del temps. Ja ho deia Vinyoli: La mort és purament un canvi més.